Ja és definitiu: les eleccions seran el 14-F
- El TSJC ha anul·lat el decret del Govern que ajornava les eleccions al Parlament fins el 30 de maig
- Bernat Solé qualifica la decisió de "despropòsit" però diu que els col·legis seran "espais segurs"
- La decisió es pot recórrer al Suprem però ja no es podria canviar la data
Les eleccions seran el 14-F, definitivament. La secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat el decret del Govern que ajornava les eleccions al Parlament fins el 30 de maig, i, en consequència, manté la convocatòria inicial pel 14 de febrer. Després de la presentació de vuit recursos en contra, els magistrats s'han reunit aquest divendres al migdia amb caràcter d'urgència per deliberar. Per majoria, i en menys de dues hores, han pres la decisió, l'argumentació de la qual es coneixerà dilluns que ve.
En les pròximes hores, es notificarà la sentència
El tribunal farà expressa menció a la bona fe processal de les parts donat que, la seva agilitat en la presentació d’escrits, ha permès arribar a una resolució en la major brevetat de temps. La sentència, que es notificarà el proper dilluns, es pot recórrer davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem. Aquest recurs, en cas d’interposar-se, no suspendria l’execució de la decisió del TSJC. És a dir, no afectaria al manteniment de la convocatòria electoral per al 14 de febrer.
El TSJC ja havia anul·lat cautelarment el decret del Govern del 15 de gener que ajornava els comicis fins el 30 de maig. La fiscalia s'havia mostrat favorable a l'anul·lació de l'ajornament i a mantenir el 14-F com a data electoral. Tant els particulars i partits minoritaris recorrents, com el ministeri públic i la fiscalia consideren que la pandèmia actual no pot ser excusa per desconvocar les eleccions, ja que la situació ja era previsible el 21 de desembre, quan es van convocar els comicis. De fet, consideren que ni la llei electoral ni l'Estatut ho permeten, i consideren que el Govern ha d'aplicar les mesures higièniques pertinents per garantir la seguretat del vot.
El Govern qualifica la decisió del TSJC sobre el 14-F de "despropòsit" però no anuncia cap recurs
El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha qualificat de "despropòsit" la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha lamentat la "imposició" del tribunal. En una compareixença des del Palau de la Generalitat, Solé no ha volgut aclarir si el Govern pensa presentar un recurs a la decisió judicial i s'ha limitat a dir que esperaran a analitzar el fons de la resolució abans de prendre cap decisió. Tot i això, Solé ha remarcat que en cap cas generaran "més incertesa a la ja existent". El conseller ha assegurat que el Govern ho té "tot preparat" i ha garantit que els col·legis electorals i les meses "són i seran espais segurs".
La fiscalia, a favor de mantenir el 14-F
La Fiscalia Superior de Catalunya considera que les eleccions al Parlament s'han de mantenir en la data inicial prevista del 14 de febrer i no ajornar-les fins el 30 de maig com pretén el Govern. En un informe d'al·legacions de 15 pàgines presentat aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el ministeri públic diu que la situació actual de la pandèmia ja era previsible el 21 de desembre, quan es van convocar les eleccions, i el risc de contagi en la jornada electoral es pot minimitzar amb mesures higièniques.
En l'escrit, José Joaquin Pérez de Gregorio avala la demanda de partits minoritaris i d'un ciutadà particular i també els arguments donats pel TSJC per no ajornar els comicis. Diu que el fons de la qüestió no és si Catalunya ha de fer ara les eleccions enmig de la tercera onada de la pandèmia de covid o no, sinó de "fixar un criteri sobre si l'ordenament jurídic vigent permet ajornar unes eleccions ja convocades i en quins supòsits, amb quin procediment i amb quines garanties". "L'anàlisi no ha de vertebrar-se sobre un aparent conflicte entre la salut de la ciutadania davant del seu dret a participar en assumptes públics", afegeix.
No hi ha base legal per l'ajornament
El fiscal recorda que ni la LOREG ni l'Estatut d'Autonomia permeten ajornar eleccions ja convocades i per això el decret del 15 de gener que ajornava els comicis no té cap base legal sobre la qual sostenir-se. "El problema no estaria en la insuficiència de l'ordenament jurídic sinó en l'elecció i correcta aplicació dels instruments normatius disponibles i idonis per solucionar la qüestió plantejada, ja sigui celebrant les eleccions amb les mesures sanitàries i preventives que les circumstàncies exigeixin, que actualment estan a l'abast de l'administració convocant", diu el fiscal. Si això últim no fos viable, s'haurien d'articular "les mesures excepcionals i imprescindibles conforme a la Constitucuió i les lleis".
Per això, el ministeri públic responsabilitza el Govern d'haver convocat les eleccions el 21 de desembre quan ja hi havia estat d'alarma i es preveia l'increment de casos de la tercera onada.
Creu que no es pot comparar amb Galícia o Euskadi
La fiscalia també diu que els casos de Galícia i Euskadi no són comparables, perquè les eleccions les havien convocat els presidents respectius, no de forma automàtica com a Catalunya. A més, recorda que a l'abril l'estat d'alarma va obligar al confinament domiciliari, cosa que impedia desplaçar-se a col·legis electorals.
