Enlaces accesibilidad

Vall d'Hebron idea una tècnica de trasplantament que aprofita els pulmons que abans descartava

  • Un pacient que patia fibrosi pulmonar idiopàtica ha pogut rebre uns pulmons que l'hi han permès guanyar qualitat de vida
  • Els pulmons de donants que han estat sotmesos a una operació de tòrax podran ser trasplantats
  • L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona va dur a terme el primer trasplantament de pulmó amb èxit a Espanya el 1990

Per
L'hospital trasplanta amb èxit a un pacient els òrgans extrets a un donant que tenia una cirurgia de tòrax prèvia

L'equip de trasplantaments de pulmó de l'Hospital del Vall d'Hebron de Barcelona, que va dur a terme el primer trasplantament de pulmó amb èxit a Espanya el 1990, ha creat una tècnica innovadora que ha permès extreure i trasplantar els dos pulmons d'una mena de donant que fins ara es descartava, aquell que en vida havia estat sotmès a una operació de tòrax.

Gràcies a aquesta nova tècnica, un pacient que sofria fibrosi pulmonar idiopàtica ha pogut rebre recentment uns pulmons que li han permès guanyar qualitat de vida.

Més pulmons per trasplantar

El cap del Servei de Cirurgia Toràcica de Vall d'Hebron,  Alberto Jáuregui, ha detallat avui com s'ha dut a terme aquesta innovadora tècnica.  Ha explicat que existeixen dos tipus de donants: els que han sofert una mort cerebral i els que han mort per causes diverses perquè el cor deixa de funcionar i que els seus òrgans no estan danyats.

En aquest cas es tractava d'un donant de cor parat, fet que demana treballar amb la màxima rapidesa perquè l'equip de trasplantaments té només uns minuts abans que els òrgans es deteriorin (han d'obrir, arribar als òrgans i posar un líquid que frena la deterioració).

Els donants amb cirurgia de tòrax abans eren descartats

Jáuregui ha puntualitzat que la situació encara és més complicada si la persona donant en algun moment de la seva vida ha estat sotmesa a una cirurgia de tòrax,  concretament a una operació en el cor, perquè després els teixits creen moltes adherències i és fàcil que es produeixin vessaments de sang.

"Un vessament pot comportar que tots els òrgans del donant es danyin. És per aquesta gran dificultat que, fins ara, els pulmons d'un donant mort per cor parat amb una cirurgia de tòrax prèvia sempre s'havien descartat per part de tots els equips de trasplantaments del món per a, almenys, poder obtenir el fetge i ronyons amb garanties", ha indicat l'especialista.

Procediment

En primer lloc, quan el pacient va morir, el van connectar, com és habitual al ECMO (oxigenació amb membrana extracorpòria) a través de l'artèria ilíaca, a l'altura dels malucs.

Es tracta d'un sistema que substitueix la funció del pulmó i cor en el qual la màquina extreu la sang a través d'una cànula gruixuda localitzada en una vena gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l'oxigenador, on incorpora oxigen i retira diòxid de carboni, per a reintroduir-la a l'organisme en una altra vena o artèria.

Aquesta connexió a la ECMO permet que la sang oxigenada continuï circulant pel cos encara que el cor estigui aturat, de manera que els òrgans es mantenen amb vida i els cirurgians tenen més temps per a fer l'extracció i trasplantament amb més garanties.

No obstant això, la circulació sanguínia provocada per la ECMO fa augmentar molt el risc de vessament si els cirurgians volen extreure els pulmons en un tòrax operat anteriorment, per això van idear la nova tècnica.

Aquesta consisteix en el fet que, una vegada la circulació de sang estava en marxa, els cirurgians toràcics van practicar una toracotomia (una incisió al tòrax) entre les costelles i van introduir unes pinces per a tancar la circulació sanguínia en el tòrax i evitar que la sang bombada per l'arribés més amunt del fetge.

Es divideix el cos en dos per poder treballar

És a dir, van dividir el cos en dos compartiments estancs, separats a l'altura del diafragma perquè la sang provinent de la ECMO pogués continuar circulant pel circuit inferior, oxigenant el fetge i els ronyons, mentre que el circuit sanguini superior del tronc va quedar preservat sense circulació.

Una vegada creada aquesta separació, els cirurgians van practicar una esternotomia -incisió tradicional de les extraccions de pulmons- en el tòrax del donant, operat anteriorment i, per tant, amb els teixits més enganxats, però sense risc de causar un vessament general que danyés tots els òrgans.

"Els pulmons es van extreure totalment sans, i per primera vegada en el món es van poder aprofitar pulmons, ronyons i fetge d'un sol donant que havia mort per cor parat i que havia estat sotmès en vida a una cirurgia toràcica", ha resumit Jáuregui.

Gràcies a aquesta nova tècnica ideada pels especialistes del Vall d'Hebron, d'ara endavant, els pulmons de donants d'aquest perfil podran ser trasplantats a pacients que esperen aquest òrgan.