Mor el poeta català Joan Margarit als 82 anys
- Ha mort a causa d'un càncer que li va ser diagnosticat fa poc menys d'un any
El poeta i arquitecte català Joan Margarit, Premio Cervantes 2019, ha mort aquest dimarts als 82 anys a causa d'un càncer.
L'escriptor, que patia la malaltia des de feia temps, va rebre aquest guardó el passat 21 de desembre de mans dels reis, que es van desplaçar a Barcelona de manera privada per a fer-li lliurament del premi en un acte de caràcter "íntim i familiar", després que no pogués celebrar-se la cerimònia el 23 d'abril de 2020 a causa de la pandèmia de coronavirus.
Nascut a Sanaüja (Lleida) el 1938, era arquitecte de professió i catedràtic de Càlcul d'Estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Amb una extensa obra poètica original en català i castellà, ha rebut nombrosos premis com el Cervantes 2019, el Crítica Serra d'Or en tres ocasions, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, entre altres.
Defensava la poesia com una "eina per a la vida"
Treballador incansable i minuciós, Margarit defensava la poesia com una "eina per a la vida" i com "l'avantsala de la veritat". Els seus versos conjuminaven tendresa i austeritat i el seu bilingüisme l'havia convertit en el poeta viu més llegit. El poeta i arquitecte català es va caracteritzar també per la seva defensa pública del català, "l'única llengua o una de les poques llengües cultes sense Estat" que existeixen, com va assenyalar en dipositar el seu llegat en la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes.
"Sóc un poeta català però també castellà, cony", indicava llavors Margarit, després de recordar que la dictadura li va imposar el castellà "a palades". Però "no ho penso retornar ara", agregava.
Va arrencar la seva trajectòria poètica el 1963
Joan Margarit va arrencar la seva trajectòria poètica el 1963 amb la publicació en castellà de 'Cantos para la coral d'un hombre solo'. Després d'un llarg parèntesi, publica Crònica en 1975. A partir de 1980 inicia la publicació dels seus poemes en català encara que va traduir al castellà bona part de la seva producció en aquesta llengua i des dels 90 simultaneja tots dos idiomes.
Respecte a la seva àmplia obra poètica en català destaquen títols com: L"ombra de l"altre mar (1980), Vell malentès (1981, Premi de la Crítica), Raquel/La fosca melangia de Robinson Crusoe (1982) o El passat i la joia (1983).
Entre els múltiples guardons que va recollir estan el Premi Nacional de la Crítica (1984 i 2008) o el Premi Rosalía de Castro (2008). També va rebre fa a penes set mesos, el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, el més important guardó de poesia en espanyol i portuguès.
Pedro Sánchez recorda a Margarit com l'"arquitecte de les paraules"
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha lamentat profundament la mort de Joan Margarit, al qual ha recordat com "l'arquitecte de les paraules". En un missatge escrit en català en el seu compte de Twitter, el president del Govern ha indicat que la genialitat de la ploma de Margarit ha estat acompanyada sempre de l'estima dels lectors: "Un dels nostres poetes més llegits i volguts, deixa un gran buit en la nostra literatura"
El ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, ha estat un dels primers a reaccionar a la mort del poeta català en el seu compte de Twitter: "Quina pena tan gran! Descansa en pau, volgut Joan". I ha destacat la "simpatia, intel·ligència i tendresa" del poeta.
Òmnium Cultural ha lamentat la mort de Margarit i ha remarcat que ha estat "un dels poetes més reconeguts" de Catalunya. La consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, ha assegurat que l'obra de Joan Margarit és una "part fonamental" de la literatura contemporània.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha expressat el seu condol i ha destacat el "pont" que va establir entre l'arquitectura i la poesia.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha acomiadat al poeta Joan Margarit amb un tuit en el qual ha escrit: "Descansi en pau Joan Margarit, poeta volgut". L'alcaldessa ha acompanyat el seu condol per la mort del poeta amb el vers: "Destral, doncs, que aquí s'ha d'acabar aquesta narració. Ho fa amb l'alegria que a vegades anomenem bellesa. O poesia".
