70 anys del boicot dels barcelonins als tramvies
Es compleixen 70 anys de la Vaga de tramvies, amb majúscula perquè és un esdeveniment històric. El 1951, la Companyia de Tramvies de Barcelona va apujar el preu del bitllet. La gent hi va veure un greuge comparatiu amb el preu del bitllet a Madrid.
El tramvia era el transport que a Barcelona feien servir els treballadors. En aquella època que la informació només circulava a la ràdio i a la premsa escrita, i els mitjans estaven sota la vigilància de les autoritats fraquistes, aquest enèssim 'no hi estem d'acord' de la posguerra va començar espontàniament i va arribar ser la protesta més llarga i la primera més massiva contra el règim.
La ciutadania va respondre des del dia anunciat per l'increment del preu, l'1 de març. Barcelona era plena matí, tarda i vespre de gent que caminava, per anar o tornar de la feina. Això, durant dues setmanes.
De fet, més que una vaga, va ser un boicot. Un senyal de resistència popular que expressava el profund malestar per la situació econòmica i social i perquè, davant les dificultats econòmiques, eren els més desaforits els que s'havien d'estrènyer encara més el cinturó.
El programa que presentem damunt d'aquestes línies, pertany a la sèrie Memòria popular. Un programa quinzenal d'inicis dels 80 en què es recordaven fets històrics rellevants. Dirigit i presentat per Salvador Alsius, comptava amb l'assessorament de l'historiador Borja de Riquer i convidats que haguessin viscut aquells esdeveniments o els coneguessin.
Els convidats en aquest cas són Cipriano Damiano, sindicalista de la CNT i Miquel Porter, cap de Cinema de la Generalitat.
Les conseqüències
Aquells 15 dies de manifestacions i protestes, a les que anaven els treballadors que es deixaven els tramvies buits, va rebre el suport dels militants i sindicats clandestins. El governador civil, Eduardo Baeza y Alegría, no va dubtar a enviar la guàrdia urbana contra els manifestants i el dia 12 de març hi va haver morts. Entre els detinguts, el dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo.
Però la gent seguia ferma i perseverant. I va arribar l'ordre de Madrid d'acabar-ho: Van destituir Baeza i també l'alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol. I la pujada de preu del bitllet es va anul·lar.
El tramvia de Barcelona, una relació particular
Els primers tramvies de Barcelona anaven amb cavalls. Els elèctrics van començar a circular a Barcelona el 1899, eren molt més ràpids i podien arribar a distàncies més llargues. La gent s'hi amuntegava i ara diríem que no complien pas, ni passatgers ni autoritats, cap norma de seguretat.
De l'arxiu històric de TVE Catalunya extraiem també aquest reportatge del 2005, El tramvia, una història d'amor i desamor, que explica cronològicament la implantació d'aquest transport a Barcelona i la seva desaparició el 1971, fins al retorn amb els models punters el 2004 del Trambesós i el Trambaix.
Finalment, un Memòries de la tele, dedicat als tramvies.
