Mart aterra al CCCB i s'instal·la com a mirall de la humanitat
- El recorregut repassa el nostre vincle amb el planeta vermell des de l'antiguitat fins als nostres dies
- L'estrena coincideix amb el recent aterratge de la Perseverance a Mart
- L'exposició estarà oberta al públic des del 25 de febrer fins a l'11 de juliol
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) explora la nostra connexió amb Mart des de l'antiguitat fins als nostres dies a través de la ciència, l'art i la literatura. L'exposició inclou una recopilació de llibres, dibuixos, fotografies, còmics i pel·lícules. També compta amb meteorits reals i cartografies virtuals. "Mart. El mirall vermell" tracta d'endinsar-se a través de la història cultural que lliga la humanitat i el planeta vermell per a descobrir com la nostra espècie s'hi ha emmirallat. L'exposició estarà oberta al públic des de dijous 25 de febrer fins a l'11 de juliol de 2021.
Mirall des de punts de vista diferents
"Primer com a Déu, després com a mite i avui com a planeta, sempre hi hem estat relacionats", ha constatat el comissari i director del CCCBLab, Juan Insua. La forta presència d'aquest planeta a la història de la humanitat s'explica per la mitologia: va ser Ares a la grega, Mart a la romana i Déu de la guerra. És per això que Mart ha estat tradicionalment associat a la potència masculina, a les virtuds guerreres i el furor en els combats.
En aquest sentit, "Mart és un mirall des de molts punts de vista", ha afegit el director. L'exposició indaga en el vincle que tradicionalment ha unit la humanitat amb el planeta vermell amb clau retrospectiva, del nostre temps i també investiga sobre la nostra pròpia condició i el nostre futur com a espècie a l'apartat 'Mart en l'Antropocè'.
Perseverance a Mart
Mart com a "mirall, metàfora i font d'inspiració"
Una de les claus interessants és l'edat geològica que comparteixen la terra i el planeta vermell: 4.600 milions d'anys. És per això que ha estat una referència des de les primeres civilitzacions. El planeta ha servit com a "mirall, metàfora i font d'inspiració", ha explicat Insua. Per aquest motiu, l'exposició s'inicia amb dues activitats relacionades amb l'exploració espacial, com és el seguiment en directe de la maniobra d'aterratge del rover Perseverane a Mart i una conversa amb l'escriptor Kim Stanley Robinson, un dels autors de ciència-ficció més reconeguts.
Experimentant amb el llenguatge expositiu fins a dur-lo "al límit", la producció s'ha concebut com un "viatge" i una experiència, amb la il·luminació, la música i l'arquitectura de l'exposició com a elements "decisius", ha destacat el comissari. La mostra inclou, entre altres coses, l'incunable 'Almagest', de Ptolomeu, manuscrits originals de H.G Welles, dibuixos d'Alvin Correa o la col·lecció de David Sander de revistes de ficció de mitjan segle XX, amb els cromos de 'Mars attacks' que van inspirar la pel·lícula.
Mart aterra al CCCB i s'instal·la com a mirall de la humanitat
Febrer marcià
Juan Insua ha celebrat la "feliç coincidència" de l'estrena amb el recent aterratge de la Perseverance a Mart, la darrera i important missió de la NASA. "És un febrer realment marcià", ha bromejat. Més enllà de l'anècdota, el comissari ha destacat que el més interessant de la Perseverance és que "busca vida, passada o potser present", la qual cosa remet a "una de les grans qüestions de fons que planteja l'exposició".
