Incrementen les agressions LGTBI-fòbiques a Catalunya
- Els casos de discriminacions i agressions homòfobes han incrementat un 25% a Catalunya en el darrer any
- Aquest tipus d’agressions es denuncien poc sovint perquè les tenim excessivament naturalitzades
- No et perdis els programes complets d'En Línia per a descobrir més temes que t'interessen
Què s’amaga darrere de la fòbia contra les persones gais, lesbianes, bisexuals, transgèneres o intersexuals? Cada any hi ha més d’un centenar d’incidències registrades per raons d’odi o aversió cap al col·lectiu LGTBI, i malauradament aquestes xifres sembla que evolucionen a l’alça.
Per saber-ne més hem volgut escoltar els testimonis de l’Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra L’Homofòbia; i la Cristina Tuñí, que ha estat víctima d’agressions per la seva orientació sexual.
La LGTBI-fòbia en dades
LObservatori contra L’Homofòbia va recollir l’any passat 189 casos de discriminacions i agressions homòfobes. Es tracta de la xifra més alta des de que es van començar a registrar aquest tipus d’incidències al 2015, i suposa un increment del 25% respecte les incidències registrades l’any 2019.
Els homes gais són el segment dins del col·lectiu que més casos va registrar, representant el 59% de les incidències. A continuació trobem les discriminacions o agressions dirigides a dones lesbianes (18%), dones trans (17%) o les que afecten a tots els membres del col·lectiu (16%). Per sota del 10% trobem les agressions cap a persones bisexuals, heterosexuals i homes trans.
En aquest informe es recullen també les agressions LGTBI-fòbiques llurs víctimes són persones heterosexuals. Aquestes es produeixen quan algú agredeix o discrimina a una persona heterosexual pensant que pertany al col·lectiu LGTBI. “L’estudi el que recull és el fenomen”, explica l’Eugeni Rodríguez, “l’odi cap al col·lectiu s’ha expressat encara que la víctima no en formi part”.
El Parlament de Catalunya va aprovar a l’any 2014 la primera llei contra l'homofòbia però set anys després de la seva aprovació segueix sense aplicar-se plenament perquè no consta d'un reglament sancionador específic.
La importància de denunciar
La Cristina ens explica que, malgrat poder viure obertament la seva sexualitat en tots els seus entorns propers, des de que és visible com a noia lesbiana ha patit agressions LGTBI-fòbiques i lesbofòbiques. Fa dos anys, quan ella anava caminant pel carrer de la mà de la seva parella, i una persona les va increpar des de la vorera oposada amb un crit de “¡Los homosexuales estáis enfermos!”.
“Quan et passa això pel carrer has de valorar a quin risc t’exposes si t’hi encares, perquè aquesta persona s’ha sentit legitimada a dir-te això i potser pensa que té raó”, ens explica, “de vegades et fa mal però estàs més segur ignorant l’insult que contestant a aquesta persona”. No obstant, ella en aquell moment va decidir encarar-s’hi i fer-li saber que ningú mereix que l’insultin pel carrer.
Es va apropar al seu agressor i li va indicar que això que acabava de fer era denunciable d’acord amb la llei contra la LGTBI-fòbia. “No li vaig dir d’una manera tan diplomàtica perquè estava molt nerviosa en aquell moment, però bàsicament li vaig dir que el que acabava de fer no podia quedar així”. Poc després va contactar amb l’Observatori contra L’Homofòbia, on la van assessorar i van iniciar un procediment administratiu on finalment hi ha hagut una reparació a les víctimes.
La seva principal motivació a l’hora de posar la denúncia va ser deixar constància de l’agressió. Malauradament, aquest tipus d’agressions estan infradenunciades en l’actualitat. "El fet que hi hagi una denuncia, encara que no es conegui l’autor, és el primer pas per a que hi hagi una constància pública del que està passant".
