Els presidents del Parlament de Catalunya, des del 1980 fins ara
- El Parlament de Catalunya ha tingut deu presidents des que el 1980 es restaurà la Generalitat
- Des de llavors, set homes i tres dones han exercit la més alta representació de la cambra
- Mira les imatges i entrevistes de tots ells de l'Arxiu històric de TVE Catalunya
El primer president del Parlament de Catalunya, amb la Generalitat restaurada el 1980, va ser Heribert Barrera (Barcelona, 1917-2011), d'ERC. Químic, físic i professor. El 1977 va ser elegit Diputat al Congrés, a Madrid. Després, va ser diputat de la cambra catalana del 1980 al 1988 i la presidí del 1980 al 1984.
En l'acte de constitució de la mesa del Parlament, Barrera va ser votat per 108 diputats. Per darrera, el segon més votat va obtenir només 24 vots.
Heribert Barrera va lluitar al Front d'Aragó i a la Batalla del Segre amb només 21 anys. Va viure a l'estranger des dels inicis del franquisme i quan va tornar a Catalunya no va poder excercir de professor perquè es va negar a signar els 'Principios Fundamentales del Movimiento', així que se'n va tornar a l'estranger. El seu primer discurs com a President del Parlament porta tot el bagatge dels anys viscuts i de la recent història de Catalunya.
El maig del 1984, després de les eleccions, s'inaugura la II legislatura i succeeix Heribert Barrera a la presidència de la cambra Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 1904-1990). Historiador, enginyer industrial, professor universitari i amb una llarga trajectòria política a Unió Democràtica de Catalunya, també va ser diputat des del 1980, com el seu predecessor.
Les dues legislatures següents, entre 1988 i 1995, presideix el Parlament de Catalunya Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 1925-2006). Xicoy va ser advocat i polític i sempre vinculat, des de la fundació, a UDC.
Durant el seu mandat, es crea la institució del Síndic de Greuges de Catalunya. Continuaven existint, com a la I legisltura, una vintena de comissions parlamentàries, inclosa la de Reglament, que anava afinant la normativa a mida que la cambra exercia les seves funcions. També va aparéixer la Comissió per als Jocs Olímpics de 1992, la Comisió per al seguiment de la sida, la d'estudi de les bosses de pobresa i la d'igualtat d'oportunitats home-dona.
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 1927-2004) va ser president del Parlament a la V legislatura, de desembre del 1995 fins a novembre del 1999.
Polític, diplomàtic, professor d'universitat i escriptor, Reventós va ser el primer president del Parlament del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Entre moltes d'altres, es creen les comissions parlamentàries que estudien la problemàtica del cicle de l'aigua i la del món rural.
Joan Rigol i Roig presideix el parlament català a la VI legislatura, de finals de 1999 fins a finals del 2003. Rigoll, nascut a Torrelles de Llobregat el 1943, doctor en Filosofia i en Teologia, es el primer president del Parlament nascut fora de Barcelona.
Va militar a UDC fins que se'n va donar de baixa, juntament amb d'altres destacats militants i crítics amb la formació, el 2015, per donar suport a la candidatura d'Artur Mas. En fer aquest pas, van fundar el partit Demòcrates de Catalunya, independentista.
Durant el madant de Rigol, la cambra va debatre sobre la Unió Europea, sobre la Societat de la Informació i la política d'immigració a Catalunya.
Les dues legislatures següents, la presidència torna a mans d'Esquerra Republicana de Catalunya. El tripartit d'esquerres ha perdut les eleccions però ha guanyat en escons i pot formar govern. Per a la cambra escullen Ernest Benach i Pascual (Reus, 1959) que ocuparà el càrrec entre finals del 2003 i finals del 2010.
Benach és professor d'universitat i comunicador, i va ser elegit diputat el 1992. Els drets de les dones i el procés de mundialització de l'economia es tracten durant diverses sessions del Parlament.
Amb la IX legislatura acaba el tripartit i arriba la primera dona a la presidència de la cambra, Núria de Gispert i Català (Barcelona, 1949) que ocuparà el càrrec durant dues legislatures: de finals del 2010 a finals del 2015.
Llicenciada en Dret i política de professió, De Gispert pertany a UDC i també en surt quan els crítics, el 2015 com en el cas de Rigol, fan costat a Artur Mas. En el día a dia del parlament, les comissions estudien un nou model de finançament, basat en el concert econòmic; també, la seguretat viària i les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió d'algunes entitats financeres, que poden haver vulnerat els drets dels consumidors.
Carme Forcadell i Lluís, segona dona presidenta del Parlament de Catalunya, nascuda a Xerta, el 1955, És activista, lingüista i política. Va ser al capdavant del Parlament entre 2015 i 2018. Forcadell va treballar a TVE Catalunya, del 1979 a 1982, quan els estudis eren a Miramar, com a periodista.
Membre de l'Assemblea Nacional de Catalunya des del 2009 i presidenta de l'entitat fins el 2019, ha estat també treballadora del Departament d'Ensenyament com a professora d'Institut i assessora per a la normalització lingüística. El 2015 és escollida diputada per la coalició independentista Junts pel Sí.
Som a la XI legislatura i al Parlament de Catalunya s'estudien mesures de lluita contra la corrupció, a més de polítiques industrials en el sector de l'automoció, emprenedoria i autònoms. Es creen també les comissions del Procés constituent i neix la comissió parlamentària d'Investigació de les actuacions del govern per a preparar la secessió de Catalunya de la resta d'Espanya.
Després de la DUI, la Declaració Unilateral d'Independència del Parlament, l'octubre del 2017, el Tribunal Suprem investiga Forcadell pels presumptes delictes de rebel·lió i sedició. El 2018 entra a presó, on encara continua, amb una condemna d'11 anys i mig i inhabilitació, per sedició i malversació.
Una nova convocatòria electoral i una nova cambra, al capdavant de la qual un cop més un militant d'ERC, Roger Torrent i Ramió (Sarrià de Ter, 1979).
Torrent és politòleg i polític. Llicenciat en Polítiques per la UAB i màster en estudis territorials i urbanístics per la UPC i la UPF.
Militant d'ERC, va ser alcalde del seu poble entre 2007 i 2018.
Avui l'ha succeït Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 1970), filòloga i política catalana, doctora en filologia romànica per la UB. ha estat consellera de Cultura i diputada al Congrés, i directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
És doncs la 10a presidenta del Parlament des de la restauració democràtica, la tercera dona en el càrrec.
