Laura Borràs és proclamada presidenta del Parlament
- Borràs assegura que no permetrà "ingerències del poder executiu i judicial"
- La republicana Anna Caula i la socialista Eva Granados escollides per les vicepresidències
- L'oposició critica el discurs de la nova presidenta perquè apunta a la cronificació del conflicte
La 13a legislatura ha arrencat formalment amb la proclamació de la diputada de Junts per Catalunya, Laura Borràs, com a nova presidenta de la cambra. En la sessió constitutiva després de les eleccions del 14-F ha aconseguit imposar-se a la segona volta per majoria simple a la candidata del PSC, Eva Granados.
Finalment ha obtingut els 64 vots de la seva formació i ERC, mentre que la CUP s'ha abstingut gràcies a un acord de darrera hora per facilitar una majoria independentista a la Mesa. La cambra també ha rebutjat el vot delegat de Lluís Puig, fugit a Brussel·les. A la segona volta, Granados ha tingut 50 vots i hi ha hagut 18 vots en blanc i 2 de nuls.
Borràs assegura que no permetrà ingerències del poder executiu i judicial"
Una vegada proclamada presidenta del Parlament, Laura Borràs s’ha dirigit a la cambra i s’ha compromès a continuar la feina on la va deixar Carme Forcadell. "Cap tribunal ni presó ens farà renunciar a les nostres idees". En aquest sentit, ha garantit que no permetrà ingerències del poder executiu i judicial. Borràs també ha fet una crida a "no posar límits a la democràcia" per tal que "l'únic límit" del Parlament sigui l'aspiració dels catalans.
Borràs ha insistit que en una democràcia "és la llei qui s'ha d'adaptar a la voluntat popular". Finalment, ha fixat la tretzena legislatura que comença avui com un "punt d'inflexió" en l'avenç cap a la independència. També ha volgut destacar que serà inflexible contra la xenofòbia i el masclisme, assegurant que la seva intenció es que la cambra es converteixi en "un mur".
L'oposició adverteix del to bel·ligerant de Borràs
Una vegada ha acabat la constitució del Parlament tots els grups han valorat el discurs de la nova presidenta de la Cambra. Els partits de l'oposició han lamentat que Borràs hagi fet un discurs a favor de l'independentisme i sense pensar, diuen, en la meitat dels catalans.
El popular Alejandro Fernández i el diputat taronja Carlos Carrizosa discrepen al 100% del perfil de Borràs per encarar una nova legislatura que temen que serveixi per enquistar el conflicte català. En una línia molt similar s'ha expressat el líder del PSC, Salvador Illa, que ha qualificat el discurs de "decebedor" apuntant a la cronificació de la situació política. Des dels comuns, Jèssica Albiach ha apuntat directament a Esquerra Republicana per facilitar el nomenament de Borràs quan, segons ella, existia una majoria alternativa.
Els grups independentistes aconsegueixen 5 dels 7 llocs de la Mesa
Els partits independentistes han revalidat la majoria a la Mesa del Parlament de les dues últimes legislatures. A més han ampliat la seva representació en l'òrgan rector de la cambra, perquè ERC, Junts i la CUP tindran cinc dels set membres.
Anna Caula (ERC) és la nova vicepresidenta primera i Eva Granados (PSC) la vicepresidenta segona. Pel que fa als quatre secretaris el nom més votat ha estat el de Ferran Pedret (PSC), que ha estat elegit primer secretari de l'òrgan, amb 39 vots; Jaume-Alonso Cuevillas (Junts) n'ha obtingut 25, sent elegit segon secretari; mentre que Pau Juvillà (CUP) i Rubèn Wagensberg (ERC) han empatat amb 24.
La tercera presidenta del Parlament
Borràs es converteix així en la tercera dona en assumir el càrrec de la història de la cambra després de Núria de Gispert i Carme Forcadell. També és la desena que l'ostenta des de la restauració de la democràcia. Nascuda a Barcelona el 1970 és doctora en Filologia Romànica. Va ser directora de La institució de les Lletres Catalanes (ILC) i també professora de Teoria de la Literatura a la UB. Sobre ella recau una investigació precisament davant el Tribunal Suprem pel suposat fraccionament de contractes quan era directora de l'ILC.
Es va involucrar en política després de l'1-O, convertint-se en diputada al Parlament en la darrera legislatura i consellera de Cultura durant el mandat de Quim Torra. Es va alçar amb la victòria a les primàries de Junts per la candidatura del 14-F. La seva idea inicial era la de ser la primera presidenta de la Generalitat però finalment ha accedit, tot i les reticències inicials a la del Parlament després d'un acord de darrera hora i la insistència de la seva mateixa formació.
Sessió de constitució atípica
La situació de pandèmia ha obligat a variar la tradicional celebració de la sessió constitutiva de manera que finalment s'ha fet a l'Auditori en comptes de l'Hemicicle. Recordem que aquesta ha estat la primera vegada en un any que s'han pogut trobar els 135 diputats, ara amb la composició sortida de les urnes el 14-F: 33 escons del PSC, 33 d'ERC, 32 de JxCat, 11 de Vox, 9 de la CUP, 8 d'En Comú Podem, 6 de Ciutadans i 3 del PPC.
Missatge del president de la Mesa d'Edat contra Vox
Durant la constitució de la cambra, el president de la Mesa d'Edat, Ernest Maragall, ha donat inici a la 13a legislatura urgint a formar un Govern que afronti la crisi del coronavirus i que treballi per a aconseguir un "canvi profund de les relacions amb les institucions de l'Estat". Maragall ha defensat que la primera responsabilitat que té aquest Parlament és permetre la formació "al més aviat possible de la majoria que doni lloc al govern fort, estable i disposat a entrar en acció immediatament que aquest país necessita".
D'altra banda, el diputat d'ERC també ha fet una crida a "respectar totes les ideologies tret de les que des de posicions d'extrema dreta pretenen utilitzar i abusar de les regles i procediments democràtics per destruir la mateixa democràcia i les seves institucions".
