ERC i la CUP pacten decidir al 2023 si mantenir el diàleg o optar per la desobediència
- Les dues formacions coprometen una qüestió de confiança a meitat de mandat
- Mireia Vehí (CUP) assegura que és important que hi hagi compromisos d'unilateralitat i desobediència si fes falta
- Els militants voten el preacord de forma telemàtica aquest dimecres
El preacord d’ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonés preveu donar un marge de temps a la mesa de negociació amb l’Estat per encarrilar una sortida política al conflicte català. Serà durant la primera meitat del 2023 quan decidiran si val la pena mantenir el diàleg o es le moment de llançar un “nou embat democràtic per l’autodeterminació”.
El document ja està en mans de la militància dels cupaires perquè aquest dimecres votin telemàticament si el ratifiquen o no tot i que el resultat es coneixerà dijous, només 24 hores abans de la sessió d'investidura.
L’acord també recull l’anunciat pel mateix vicepresident Aragonés en un article, en el que es compromet a, si és investit, sotmetre’s a una qüestió de confiança a mig mandat. Un compromís que estén també per al suport de la CUP en els propers pressupostos. Des de la Cup matisen que l’estabilitat estarà garantida en la mesura que es compleixin els punts d’aquest preacord.
A més, republicans i cupaires han acordat crear a curt termini una banc pública catalana i implementar una renda universal per les franges d’edat més vulnerables.
Vehí apunta a la “desobediència si fes falta”
La diputada de la CUP al Congrés Mireia Vehí, ha explicat a La hora de la 1 de TVE que Aragonès se sotmetrà a una qüestió de confiança a meitat del mandat, hi ha un compromís d'una companyia elèctrica pública i d'una banca pública. També es compromet al fet que hi hagi "preferentment un referèndum" independentista, encara que sense data.
D'altra banda, Vehí ha insisit que per la CUP "l'important és que hi hagi compromisos d'unilateralitat i desobediència si fessin falta perquè no hi ha ningú a l'altre costat”. Diu que no posa data perquè “seria posar pedres sobre la nostra teulada, perquè el problema és el de l'Estat, no el de l'independentisme: Davant no hi ha ningú”. Finalment, confia que Junts “assumeixi el resultat de les eleccions” i no porti a Catalunya “a altres eleccions”.
Les claus del preacord aconseguit per ERC i la CUP:
- NOU "ESTAT MAJOR"NOU "ESTAT MAJOR"
ERC i la CUP proposen crear un "espai de treball" entre partits i entitats independentistes per a "preparar les condicions per al nou embat democràtic amb l'Estat". Aquesta "taula de direcció estratègica" de l'independentisme s'inspira en l'anomenat "Estat Major" del "procés", liderat en 2017 per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que es va encarregar de preparar en l'ombra el referèndum unilateral del 1-O.
Aquest nou "espai de debat estratègic fora dels focus" col·lideix amb els interessos de Puigdemont, que ara encapçala des de Bèlgica l'anomenat Consell per la República, un espai del qual s'ha desmarcat ERC, però que JxCat vol erigir en una institució paral·lela que marqui el rumb de l'estratègia independentista.
- LÍMIT Al DIÀLEGLÍMIT Al DIÀLEG
Malgrat el seu escepticisme sobre el diàleg amb l'Estat, la CUP accepta donar un "cert marge de temps" a la taula de negociació entre governs -en la qual només participaria si es negociés autodeterminació i amnistia-, mentre que ERC promet "no dilatar-la innecessàriament" i rendir comptes dels seus resultats. Durant la primera meitat de 2023 s'analitzaran els fruits i es decidirà si cal mantenir el diàleg o donar per esgotada aquesta via apostant per un "Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació" a Catalunya.
D'aquesta manera, si la taula de diàleg no dóna resultats, llançaran un "nou embat democràtic" per la via que "el conjunt de l'independentisme valori com la més adequada", prioritzant la fórmula del referèndum.
- GIR A l'ESQUERRAGIR A l'ESQUERRA
El preacord inclou compromisos programàtics per a fer un gir a l'esquerra en polítiques socials i econòmiques, com una "renda bàsica universal", un "rescat social", mesures sobre habitatge i salut, un "pla d'estabilització" dels 90.000 interins i temporals del sector públic català, una "banca pública", la remunicipalització de l'aigua i la gestió de fons europeus.
El document també aborda una de les exigències de la CUP, el canvi del model policial, i planteja suspendre l'ús de les bales de foam per part dels Mossos d'Esquadra, retirar les acusacions particulars de la Generalitat contra activistes -excepte en casos de lesions acreditades a agents- i una comissió parlamentària per a debatre altres reformes.
- QÜESTIÓ DE CONFIANÇAQÜESTIÓ DE CONFIANÇA
Si és investit president, Aragonès se sotmetrà a una qüestió de confiança "abans d'acabar la primera meitat de 2023", la qual cosa dóna a la CUP la clau de la governabilitat a mitja legislatura. A canvi, els anticapitalistes es comprometen a "facilitar la governança" i garantir l'"estabilitat pressupostària" si es compleixen els punts acordats; la seva eventual entrada en el Govern no es concreta com a compromís, encara que es deixa una porta oberta "en funció del nivell d'acord i enteniment".
Per a avaluar el compliment dels acords, crearan tres grups de treball: un "comitè permanent de seguiment" que es reunirà una vegada al mes, una "comissió de coordinació Parlament-Govern" de funcionament setmanal i grups sectorials per a llimar divergències o concretar acords pressupostaris i sobre projectes urbanístics.
- BLINDATGE DEL PARLAMENTBLINDATGE DEL PARLAMENT
ERC i la CUP preveuen reformar el reglament del Parlament per a "garantir la seva sobirania", el "blindatge dels drets materials, civils i polítics" dels diputats i ser un "mur contra el feixisme", uns objectius que a priori comparteix JxCat.
Els 9 vots de la CUP, sumats als 33 d'ERC, són necessaris però no suficients per a investir a Aragonès, que ha d'aconseguir en 48 hores lligar també el suport dels 32 diputats de JxCat de cara al debat d'investidura que convocarà la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per a aquest divendres.
