L'exposició ambiental comporta més de 1.000 morts cada any a Barcelona
- La planificació urbana i del transport es relaciona amb gairebé 2.000 morts prematures anuals a Barcelona i Madrid
- La mortalitat és més alta en els barris més desfavorits de Barcelona, però no segueix un patró homogeni a Madrid
- La contaminació atmosfèrica suposa 524 morts a l'any
NADIA SOMOZA
L'incompliment de les recomanacions internacionals en contaminació atmosfèrica, soroll, calor i accés a espais verds s'associa amb més de 1.000 morts anuals a la ciutat de Barcelona i amb més de 900 a Madrid. Així ho conclou un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa".
Mortaldat prematura per una mala planificació urbana
Actualment, més de la meitat de la població mundial viu en ciutats. A Espanya, aquesta tendència és encara més pronunciada i el 80% viu en entorns urbans. Madrid i Barcelona són dues de les urbs més poblades d'Europa i de les quals presenten més desigualtats socioeconòmiques entre els seus habitants. Aquestes però, pateixen una considerable mortalitat prematura que s'associa amb una mala planificació urbana i del transport.
Barcelona, ciutat amb el pes econòmic dividit per barris
L'estudi publicat en la revista Environmental Research, es va proposar estimar l'impacte de l'incompliment de les recomanacions internacionals en contaminació atmosfèrica –partícules fines (PM2,5) i diòxid de nitrogen (NO2)–, calor, soroll de trànsit i falta d'espais verds en les i els residents de més de 20 anys de Barcelona i Madrid, ciutats amb planificacions urbanes diferents.
Mentre que Madrid s'estructura entorn d'un nucli central on es concentra la major part de l'activitat econòmica; Barcelona, en canvi, es considera una ciutat compacta i amb el pes econòmic dividit en diversos barris.
Els investigadors es van proposar "identificar els grups de població que estan més exposats i són més vulnerables a l'efecte de la mala planificació urbana i del transport", explica Tamara Lungman, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.
Quant a la metodologia, es va aplicar l'eina 'Avaluació d'impacte en la salut de la planificació urbana i de transport' (UTOPHIA). "Comparem els nivells actuals d'exposició amb les recomanacions internacionals i estimem la fracció de morts prematures evitables que es podrien impedir si aconseguíssim aconseguir aquestes recomanacions", assenyala Lungman.
La contaminació atmosfèrica suposa 524 morts a l'any
Les conclusions van mostrar que l'incompliment de les recomanacions de l'OMS en contaminació atmosfèrica, soroll i accés a espais verds, unit a l'excés de calor, es relacionen amb 1.037 morts prematures a l'any en Barcelona.
La contaminació atmosfèrica per partícules fines és l'exposició que s'associa amb una major mortalitat prematura, que suposa 524 morts a l'any (el 48% del total de morts), seguida de la falta d'espais verds (227 morts), l'exposició al soroll de trànsit (124 morts), la calor (112 morts) i, finalment, l'exposició a NO2 (12 morts).
Quant a Madrid, el total de morts atribuïbles a l'incompliment de les recomanacions internacionals és de 902. La falta d'espais verds és l'exposició que es vincula amb una major mortalitat prematura (337 morts a l'any), seguida de l'excés de calor (244 morts), l'exposició a la contaminació atmosfèrica per NO2 (207 morts) i per PM2,5 (173 morts), i el soroll (148 morts).
La contaminació atmosfèrica suposa 524 morts a l'any
Millorar la planificació urbana tenint en compte els impactes en la salut
Amb una millor planificació urbana i del transport, Barcelona evitaria gairebé el doble de morts que Madrid: 72 front 33 morts per 100.000 habitants. "Aquesta diferència pot explicar-se en part perquè l'evidència científica associa una major mortalitat a l'exposició a PM2,5, que és més elevada a Barcelona; una altra explicació seria la major densitat de trànsit i població de Barcelona, atès que la seva superfície representa una sisena part de la de Madrid", detalla Natalie Mueller, investigadora d' ISGlobal.
L'estudi conclou destacant la importància de dissenyar ciutats tenint en compte els impactes en la salut, valorant les especificitats de cada entorn urbà i prioritzant les poblacions desfavorides.
