Es garanteix el dret a l'avortament a Catalunya?
- Aquest dret de les dones no està garantit de forma homogènia a tot el territori català
- Hi ha centres sanitaris de gestió privada que tenen als seus estatuts no practicar avortaments
- No et perdis els programes complets d'En Línia per a descobrir més temes que t'interessen
DAVID BELZUNCE
L’avortament és un dels drets fonamentals de la nostra democràcia, i un dels pals de paller de la lluita feminista arreu del món. Al nostre país, el dret a l’avortament està regulat des de l’any 1985, però encara hi ha barreres i obstacles perquè són pocs els professionals capacitats per dur a terme aquestes intervencions i alguns s’hi oposen exercint el seu dret a l’objecció de consciència.
En les darreres setmanes s’han succeït diverses manifestacions de col·lectius feministes denunciant que a Catalunya no és possible avortar a totes les regions sanitàries i que són moltes les dones que s’han de desplaçar lluny del seu territori per tal de poder interrompre l’embaràs.
Per a conèixer millor tots els detalls d’aquesta situació sovint desconeguda, a En Línia hem parlat amb la Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i l’Eva Vela, llevadora i vicepresidenta de la Federación de Asociaciones de Matronas de España.
La possibilitat de triar el mètode
“L’avortament està garantit, però no amb igualtat i equitat a tot el territori ni en la possible elecció d’un mètode”, ens explica la Sílvia. “L’avortament pot ser farmacològic o quirúrgic i instrumental. L’avortament farmacològic és recomanat només durant les primeres nou setmanes de gestació.” L’Eva afegeix: “el protocol sanitari estableix que és possible escollir entre un mètode i l’altre, però el cert és que a la pràctica aquesta possibilitat de triar no s’està oferint a tot el territori”.
“És imprescindible que les dones puguin escollir perquè cada cas és diferent. Per exemple, una dona que està vivint una situació de violència masclista potser prefereix fer un avortament instrumental per discreció o perquè no té un espai de seguretat a casa. En canvi, una dona que té més capacitat, coneix millor el seu cos, no vol entrar a un quiròfan i té un espai de seguretat a casa prefereix potser prefereix fer-ho amb farmacològic”, ens aclareix la Sílvia.
Sense avortaments a l’Alt Pirineu i Aran
L’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, s’ha convertit en el primer centre sanitari de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran en practicar avortaments. Això sí, només mitjançant la tècnica farmacològica. Fins ara, a les dones d’aquesta comarca que volien avortar se les enviava a un centre mèdic de Balaguer, a La Noguera, perquè al Pallars no hi havia cap centre autoritzat.
El dret a la interrupció voluntària de l’embaràs ha estat, durant molt de temps, la reivindicació de les dones dels col·lectius feministes del Pallars Jussà. Després de molts anys de lluita han aconseguit que al Pallars ja es pugui avortar, almenys, per la via farmacològica.
Segons Mar Bacardit, portaveu del moviment feminista del Pallars Jussà: “És una victòria del moviment feminista, però forma part d’una lluita que va més enllà. Reclamem també l’avortament quirúrgic, que s’eliminin els tres dies de reflexió que se’ls imposa per llei a les dones una vegada ja han decidit que volen avortar i que es garanteixi aquest dret de manera homogènia a tot Catalunya”.
L’objecció de consciència a Catalunya
El sistema sanitari a Catalunya es caracteritza per una combinatòria molt important de gestió pública i privada, i molts dels hospitals de gestió privada estan administrats per institucions eclesiàstiques. En aquests centres l’avortament és pràcticament un tabú. A Tremp, la decisió de practicar avortaments farmacològics ha provocat la dimissió del Patronat del Sant Hospital.
La llei empara el dret a l'avortament de la dona, però també protegeix el sanitari que no vulgui interrompre l’embaràs. En Josep Palau ha parlat amb Josep Maria Simon, president emèrit de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, per conèixer el seu punt de vista.
“Jo crec que no hi ha cap dret perquè una persona elimini un nen petit, jo crec que aquest dret no existeix. Rebre una bona obstetrícia i una bona atenció mèdica evitaria molts avortaments i també moltes objeccions de consciència”, explica el Josep Maria Simon. “L’objecció és sempre agredolça, perquè tu et negues a fer-ho, però saps que un altre ho farà en el teu lloc”.
Si bé l’objecció de consciència és un dret reconegut, aquest es pot exercir per part de cadascun dels professionals però no com a centre. Tanmateix, hi ha institucions eclesiàstiques que tenen als seus estatuts no practicar avortaments independentment de la voluntat dels professionals.
El diari Crític va publicar recentment algunes dades sobre l’objecció de consciència al nostre territori. Al conjunt de Catalunya hi ha 777 obstetres ginecòlegs i durant l’any passat 329 d’ells es van acollir al dret d’exercir l’objecció de consciència per no practicar avortaments, el que representa un 42% dels professionals. A Lleida, aquest percentatge s’eleva fins al 67%.
