Els 'riders' denuncien la precarietat laboral a què estan sotmesos
- Els repartidors fan jornades de més de 10 hores sis dies a la setmana per un sou d'uns 700 euros
- Si un client puntua negativament al repartidor, la plataforma el penalitza amb tres dies sense treballar
- La resposta de les empreses en front als accidents és la desvinculació total
Precarietat laboral, estrès o desemparament en cas d'accidents, són els principals problemes que els 'riders' destaquen en l'enquesta realitzada pel sindicat CCOO a Catalunya. Aquest sector de treballadors reparteixen entre els ciutadans els productes encarregats a les plataformes com Glovo, Just Eat, Deliveroo o Uber Eats. Davant aquesta situació, el sindicat reclama la regularització d'aquests treballadors per millorar les seves condicions de treball.
Des de l'expansió de les empreses digitals de repartiment de menjar, s'ha fet ressò de les condicions dels treballadors, i s'ha qüestionat si funcionaven realment com a autònoms o "falsos autònoms".
Jornades de més de 10 hores
Segons l'enquesta, els repartidors fan jornades de més de 10 hores sis dies a la setmana per un sou d'uns 700 euros després de descomptar els autònoms l'IVA i l'IRPF. Un sou que es cobra en funció de les comandes entregades, que no superen els 3 euros per comanda, el que els obliga a realitzar horaris llargs i a fer molt ràpidament els trasllats.
Risc d’accidents
Aquesta situació també implica un risc elevat d'accidents, alguns d’ells fins i tot mortals. La resposta de les empreses de plataforma és la desvinculació total, argumentant que no existeix una relació laboral, la qual cosa contrasta amb sentència del Tribunal Suprem (STS 2924/2020) que declara com a laboral la relació entre un repartidor i l’empresa de plataforma Glovo.
Penalitzacions
Si un client puntua negativament al repartidor després d'una comanda, la plataforma el penalitza amb tres dies sense poder treballar.
Assetjament sexual
Diverses dones constaten que tenen dificultats i problemàtiques afegides pel fet de ser dones. S’han relatat casos d’assetjament sexual i d’inseguretat (robatoris) que les fan limitar la seva activitat a segons quines hores i zones urbanes. S’han donat casos, per exemple, en què el client estava despullat al moment de fer l’entrega.
A més, el fet que la persona que fa la comanda sàpiga si la porta un home o una dona fa que les dones estiguin més exposades a situacions de risc.
La pandèmia agreuja els problemes
Des del sindicat, consideren necessari regularitzar la situació d'aquests treballadors que a partir de la pandèmia han vist perjudicada la seva situació perquè hi ha més persones treballant a les plataformes i, per tant, menys opcions d'aconseguir comandes.
Carme Juares de CCOO ha afirmat que "les plataformes també han aprofitat la crisi causada per la pandèmia per ampliar el nombre de repartidors en situació irregular perquè cobren menys"
APRA rebutja la laboralització dels 'riders'
D'altra banda, fa dos dies, l'Associació Professional de Riders Autònoms (APRA) va enviar una carta a la Comissió Europea manifestant la seva preocupació per la "falta de representativitat" dels sindicats que han negociat la 'llei rider' a Espanya.
L'organització, contrària a la laboralització del col·lectiu, defensa en la missiva que la 'llei rider' és "desastrosa" perquè "no té en compte que molts de nosaltres som en realitat treballadors per compte propi, reals" i que si passen ser assalariats, molts "es quedaran sense feina".
En aquest sentit, el president d'APRA, Jordi Mateo, assenyala que "els sindicats no són una veu autoritzada per parlar" pels riders, ja que "no estan en contacte amb les associacions de missatgeria i, per tant, no saben res sobre la feina de la plataforma, les nostres necessitats i desitjos".
