El paper dels arxius sonors en el procés creatiu de Maria Arnal
- La compositora descobreix les fonts sonores clau de la seva música
- No et perdis el programa sencer amb Maria Arnal i Marcel Bagés
Darrere del projecte de Maria Arnal i Marcel Bagés, els arxius han esdevingut fonamentals per a la creació: tant els arxius de tradició oral, les fonoteques digitalitzades, els documents històrics, i darrerament també els sons de veus animals o de cossos celestes. La cantant convida als espectadors d’Efecte Collins a descobrir quin paper tenen aquests arxius en el seu procés creatiu.
Maria Arnal es troba amb el músic Carles Cors, que és un dels col·laboradors de Càntut, un projecte que recull i difon el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. El Carles, que també és músic, enregistra les cançons que la seva àvia, la Marina, de 97 anys, li canta al seu fill, de mig any. El Carles i la Maria reflexionen sobre la memòria i sobre la tradició oral i la Maria explica quin paper juga en la seva obra: “En el meu cas els arxius de tradició oral serveixen com a punt de partida per crear i per explicar noves històries a partir de les velles, i d’aquesta manera contribuir a aquesta cadena tan immensa que és la tradició oral".
Maria Arnal i Carles Cors, del projecte Càntut cropper
Carles Cors enregistra la veu de la seva àvia Marina cropper
La segona parada que fa la compositora de “Clamor” és a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Aquest últim treball discogràfic inclou una versió particular del “Cant de la Sibil·la” i la Maria té l’oportunitat de descobrir unes partitures i uns manuscrits sobre aquest drama litúrgic que pertanyen al s. XVI.
“La Sibil·la és un personatge femení súperpoderós perquè pot preveure el futur. La primera sibil·la estava a Delfos, on hi havia l’oracle; era una profetessa d’Apolo. Després el cristianisme va agafar aquest personatge i el va posar al nivell dels profetes bíblics, un fet raríssim a la història del cristianisme, perquè no hi ha dones protagonistes. El lloc que li van donar era la portadora de l’Apocalipsi. I la gràcia és que ‘apocalipsi’, en grec, significa revelació. M’encanta perquè és un personatge mil·lenari que cada generació revisita i li dona un nou sentit”, explica Maria Arnal.
Maria Arnal a la Biblioteca Nacional de Catalunya cropper
Després d’uns anys d’interès pels arxius de veus digitalitzades, la Maria Arnal va preguntar-se, per fer el segon disc ‘Clamor’, quines altres veus no humanes s’estaven extingint: “Vaig buscar els Alan Lomax apassionats dels sons del món: com canta un ocell, com canten els cossos celestes, com canten les balenes i vaig descobrir que hi havia moltíssims arxius amb sons del món”.
Maria Arnal al Bosc Inundat del Cosmocaixa cropper
De nou, doncs, els arxius formen part del so del nou treball discogràfic de Maria Arnal i Marcel Bagés, i serveixen alhora com a punt de partida: “Clamor és un disc situat en un lloc de la imaginació i qualsevol cosa és una veu a dins del disc: un ocell, una balena, una llàgrima de Sant Llorenç, un lloro, un riu…”, diu. A aquestes reflexions, que fa des del Bosc Inundat del Cosmocaixa, afegeix: “Amb el Marcel Bagés i el David Soler hem passat dos anys creant un jardí de sons que es barrejaven amb la meva veu i no deixo de pensar que és un laboratori d’experimentació en què tots els sons poden barrejar-se i fer-se criatures mutants. Aquesta és la metàfora del disc.”
