La lluita per frenar el Parkinson, una malaltia sense cura que afecta 28.000 catalans
- El seu diagnòstic és complicat i la pandèmia ha empitjorat la situació dels malalts
- El 47% poden tenir complicacions que provoquin la seva hospitalització i morir
La Sira té 48 anys. En fa 4 que conviu amb el Parkinson. Pateix rigidesa a les extremitats del costat dret. Li costa concentrar-se i no té psicomotricitat fina. Fa ioga i meditació i l'any passat es va proposar pujar al Monte Perdido, un repte que considera un dels seus moments importants en l'acceptació de la malaltia. Amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, ens ha explicat el seu cas a L'Informatiu. Una experiència que també relata a 'Con P de Parkinson', un web creat per una dona jove que també pateix aquest trastorn.
Malaltia sense cura i diagnòstic complicat
El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa per a la qual no hi ha cura. Afecta el sistema nerviós de forma crònica i progressiva, i del qual es desconeix la causa. Després de l'Alzheimer, és la malaltia neurodegenerativa més prevalent. Es caracteritza per la pèrdua (o degeneració) de neurones de la substància negra, que és una estructura situada a la part mitjana del cervell que s’encarrega del control i la coordinació dels moviments, així com del manteniment del to muscular i la postura.
Aquesta alteració provoca una falta de dopamina, que és un neurotransmissor necessari per realitzar els moviments amb normalitat. Actualment, els assajos clínics busquen tractaments amb anticossos dirigits contra una proteïna que ajudi a frenar la progressió de la malaltia.
El diagnòstic segueix sent complicat: quasi la meitat dels pacients no experimenten tremolor, com sovint s'associa a aquesta malaltia. Segons ens explica Yaroslau Compta, neuròleg de l'Hospital Clínic de Barcelona hi ha altres símptomes com la lentitud de moviments a l'hora de manipular coses o en l'escriptura, o la manera de caminar. La persona pot notar inicialment que arrossega una de les dues cames, per exemple, o nota una cama una mica més rígida.
Per aquest motiu, la fisioteràpia és molt important en aquests malalts. La pèrdua d'equilibri, els problemes en la parla, entre d'altres, els trastorns afectius, l'insomni o apatia també poden ser-ne alguns indicadors.
Empitjorament durant la pandèmia
Des de l'Associació Catalana de Parkinson ens alerten dels efectes de la pandèmia en els malalts de Parkinson. El 70% dels seus usuaris han empitjorat la seva situació, tant a nivell físic com cognitiu. Segons la presidenta de l'associació, Roser Roigé, el Parkinson és una malaltia que normalment dona apatia, depressió... Per això, estar tancats a casa durant tants mesos no ha ajudat aquestes persones.
28.000 persones diagnosticades a Catalunya
A Catalunya, un total de 28.931 persones estan diagnosticades de Parkinson, d’aquestes, 14.660 són dones i 14.271 són homes. L’edat és un factor de risc important a la malaltia del Parkinson, el 97% dels pacients tenen símptomes a patir de 65 anys o més, encara que aquesta afecta majoritàriament la gent gran i, es diagnostica, de mitjana, tres anys abans en els homes que en les dones.
L’edat de les persones afectades és de 80,2 anys en dones i 77,3 anys en homes. Però, no només afecta els més grans. El 20% dels nous diagnòstics es fan a menors de 40 anys.
El 47% de les persones diagnosticades de Parkinson tenen risc alt de complexitat. Poden tenir complicacions que provoquin un ingrés hospitalari i morir, el doble que les persones de la seva mateixa edat i que no pateixen la malaltia.
Dia Mundial del Parkinson
El dia 11 d’abril se celebra el Dia Mundial del Parkinson en commemoració del naixement del metge britànic James Parkinson qui, l’any 1817 va publicar un assaig que es va convertir en el primer estudi sobre la malaltia que, en l’actualitat, porta el seu nom.
