Què significa la fi de l'estat d'alarma?
- Pedro Sánchez: "Volem que el 9 de maig sigui el punt final de l'estat d'alarma"
- El toc de queda està supeditat al decret d'estat d'alarma que hauria de finalitzar el 9 de maig
- Si no hi ha cap incidència, es continuaria amb el sistema de cogovernança amb les CCAA
NADIA SOMOZA
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez ha assegurat durant una compareixença que el seu "objectiu" és no prorrogar l'estat d'alarma actual un cop expiri el pròxim 9 de maig.
S'espera que un cop arribi el termini "no sigui necessari prorrogar més l'estat d'alarma" i es pugui "mantenir el sistema de cogovernança on el govern i les CCAA puguem seguir responent a qualsevol rebrot i al sistema de vacunació".
“"El que volem és que el 9 de maig sigui el punt final a l'estat d'alarma", ha afirmat en roda de premsa a La Moncloa. “
Toc de queda a les 22 h
El decret d'estat d'alarma actual sosté, entre d'altres, el toc de queda, que a Catalunya va des de les 22 h i fins a les 6 h. Ara bé, què passa si finalment s'extingeix el decret d'estat d'alarma? Suposaria l'eliminació d'aquest? Efectivament, així hauria de ser.
Estat d'alarma descentralitzat, les CCAA decideixen
La portaveu del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assenyalat que si finalment decau l'estat d'alarma el 9 de maig, seran les comunitats autònomes les que posin en marxa les mesures de restricció de mobilitat que considerin necessàries i que marca la legislació ordinària de Sanitat i les actuacions coordinades del Consell Interterritorial de Salut.
Això comportaria tornar a un estat d'alarma descentralitzat: "Significa que acabarien les mesures generals, però el que no acabaria mai és la competència que tenen les CCAA per a delimitar mesures de seguretat que pugui pensar a posar en marxa en el seu territori", ha assenyalat Montero després d'insistir que els tancaments perimetrals podrien desaparèixer depenent de la incidència de la Covid-19 en cada territori.
En una entrevista en RNE, Montero ha confirmat la intenció de l'Executiu de no prorrogar l'actual estat d'alarma, atès que la tendència dels contagis no aconsegueix les onades d'octubre i novembre, i ha confiat que no es produeixi una quarta onada perquè pugui tornar a haver-hi una mobilitat "molt més normalitzada".
“"Tant de bo aquesta situació es compleixi per a no haver de recórrer a un instrument que ha resultat eficaç, però que cap administració vol mantenir-lo en el temps", ha incidit. “
La ministra ha afirmat que si no hi ha cap incidència es pot continuar amb la cogovernança amb les CCAA perquè cadascun en el seu marc estableixi els límits de restricció, "que no podran afectar els drets fonamentals tret que els tribunals així ho decideixin".
Montero ha assenyalat, no obstant això, que caldrà continuar monitorant els llindars de contagis encara que l'important és la tendència i "seguim en una senda descendent i no com en les ones anteriors".
Gemma Nierga entrevista al Cafè d'idees al catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva-Fenoll, amb qui esbrinem què pot passar un cop finalitzi l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus el pròxim 9 de maig, si el Govern d'espanyol no aplica una nova pròrroga. Nieva es mostra molt crític amb aquesta mesura restrictiva de drets i considera que "la submissió de la ciutadania a les restriccions no s'adiu amb una societat democràtica".
