Obrim fil dissecciona la nostàlgia!

• Sergio Dalma parla dels trenta anys del “Bailar pegados” i per què encara emociona
• El Mag Lari mostra algunes de les peces més preuades que té del Michael Jackson
• El Josep Maria Bunyol va recuperar algunes icones dels anys vuitanta i noranta: de Mazinger Z a Floquet de Neu

Obrim fil - Abans tot era millor?

L’Obrim fil d’aquesta setmana va debatre si som nostàlgics i si considerem sovint que tot temps passat és temps envejat. El Mag Lari és un gran nostàlgic d’algunes icones dels anys vuitanta, com el Michal Jackson. Va venir a plató i va portar una part de la seva col·lecció d’objectes del cantant, una de les més importants del món, com ara, les sabatetes que portava quan era un bebè:

En Josep Maria Bunyol, autor del llibre “Jo també veia Bola de Drac”, fa un repàs a algunes de les coses que van marcar les dècades dels vuitanta i els noranta: Mazinger Z, les cassetes i com rebobinar-les amb bolígraf, els acudits d’Eugenio, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona-92, en Cobi i, sobretot, el Floquet de Neu, que segons el Josep Maria es comportava con un divo, com si fos “el Mick Jagger dels primats”

Un dels analistes, en Long Li Xue, va confessar que no sabia qui era el Sergio Dalma i que no havia escoltat mai el famosíssim “Bailar pegados”. Però, en canvi, va reconèixer que sí que solia anar de karaoke, però que les cançons que solia cantar eren en xinès original. I fins i tot en va fer un tastet.

Un dels moments estel·lars del programa va ser l’entrevista que en Xavier Sardà li va fer al Sergio Dalma pels trenta anys d’una de les cançons més icòniques dels anys vuitanta, el seu “Bailar pegados”. En Sergio va explicar que quan sona el seu tema en un centre comercial i o en un restaurant, li venen ganes de sortir corrent:

A més, l’estilista Erik Putzbach es va aplegar a l’Obrim fil a fer una reivindicació de la moda d’abans, del segle passat. Va fer tota una exhibició d’arguments en favor dels dissenyadors dels anys vuitanta i noranta i fins i tot va arribar a fer una desfilada amb una de les supermodels més importants del món en aquella època, la Judit Mascó, que estava al programa d’analista.

Al final, el propi Xavier Sardà va fer una immersió en el món dels vuitanta, de mà de l’Erik Putzbach, i es va emprovar algunes de les americanes que avui es poden considerar horribles, però que eren molt definitòries de l’estil de les dècades passades. No podreu creure l’efecte que feia el Xavier amb aquell estampat groc!