Les urgències de salut mental en adolescents augmenta un 40%
- L'informe FAROS de l’Hospital Sant Joan de Déu recull els principals problemes de salut mental que poden patir els adolescents
- Entre un 10 i un 20% dels adolescents pateixen aquest tipus de trastorns, segons l’OMS
- A Catalunya un 11,4% de joves s’ha autolesionat almenys alguna vegada a la seva vida
Les urgències de salut mental d'adolescents han augmentat més d'un 40% respecte abans de la pandèmia, segons dades facilitades per Sant Joan de Déu. Aquest hospital ha presentat avui el dotzè informe Faros, que recull els principals problemes de salut mental que poden patir els adolescents i dona eines a pares i educadors per identificar-los i prevenir-los.
A Sant Joan de Déu sobretot han detectat un increment dels trastorns de la conducta alimentària, que s'han duplicat, i també han augmentat les conductes auto lesives i les temptatives de suïcidi, que s'han incrementat en una setantena entre el trimestre previ al confinament i el mateix període de l'any següent.
La detecció precoç resulta clau
Entre un 10 i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La meitat d’aquests trastorns es manifesten abans dels 14 anys.
Els experts asseguren que la detecció i intervenció precoç en salut mental és la millor inversió de futur en reduir prevalences, cost, morbiditats i reduir la progressió de la malaltia. Expliquen que el temps que passa des de l’aparició dels primers símptomes fins al tractament és clau per a la recuperació del pacient en molts casos. Per això, consideren important que l’entorn del jove –pares i educadors- disposin d’informació i sàpiguen detectar tot un seguit de senyals d’aquests trastorns que els permetin alertar i demanar ajuda als professionals sanitaris el més aviat possible.
En aquest context, la plataforma de salut FAROS de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha elaborat un informe que recull els principals problemes de salut mental que poden patir els adolescents, i explica com es poden detectar, tractar i prevenir. També dedica un capítol especial a les particularitats de l’adolescència en el cas dels infants amb autisme, i s’aborden alguns aspectes que suposen reptes per la quotidianitat com pot ser l’ús de les noves tecnologies i la conducta autolesiva. L’informe proporciona elements claus per a la detecció de senyals d’alarma de forma genèrica i concreta en alguns trastorns. Aborda la comunicació amb el fill adolescent i les claus per a una aproximació en aquesta etapa d'oportunitats.
Els trastorns d’ansietat, els més freqüents
L’ansietat és una reacció necessària de l’organisme, una reacció defensiva instintiva davant d’un perill que pot acabar esdevenint un trastorn si la persona manifesta respostes de por generalitzades i indiscriminades. Els trastorns d’ansietat són els problemes de salut mental més freqüents en la infància i l’adolescència.
Els estudis epidemiològics mostren que afecten a entre un 9 i un 21% dels infants i adolescents (Kashani y Orvaschel, 1990; Ruiz y Lago, 2005), i que han anat en augment en els últims anys (Infocop 2019).
Específicament en adolescents, al nostre país es calcula que un 5% pateix depressió i que entre un 10 i un 20% presenta problemes d'ansietat, segons la Societat Espanyola de Medicina de l'Adolescència (SEMA).
Tot i això, molts d’aquests trastorns no són sempre fàcilment detectables. És important estar-hi atents, perquè detectats a temps prevenen presentacions més severes i persistents en l’etapa adulta. La presentació dels trastorns d’ansietat varien d’un adolescent a l’altre però els símptomes generalment inclouen temors i preocupacions excessives, sentiments d’inquietud interna i una tendència a ser massa prudent. També es manifesten amb una gran diversitat de símptomes físics com tensió muscular, mal d’estómac, mal de cap i fatiga.
Ús excessiu de les noves tecnologies
Tot i que les enquestes indiquen que la població jove i adolescent del món occidental fa un ús excessiu de les noves tecnologies, els experts aclareixen que no és tan important el temps que hi dediquen com l’ús que en fan i els continguts que consulten.
La pregunta que també ens hem de fer és: dediquen el seu temps a altres activitats socials i/o d’oci que no són les TIC?.
Ús excessiu de les noves tecnologies
Les senyals que poden indicar als pares que la conducta del seu fill és de risc i que s’aconsellaria que demanessin ajuda són:
- Patró de son alterat: Es queda connectat per les nits, se’n va a dormir tard i pel matí li costa llevar-se
- Patró de la gana alterat: Menja ràpid i malament per guanyar temps
- Poca atenció per la higiene i se l’hagi de recordar les pautes bàsiques que feia abans
- Deixadesa en aspectes importants de la seva vida perquè passa molt temps amb les pantalles
- Tristesa i mostrar-se poc comunicatiu
- Es mostri irritable, especialment quan no pot realitzar la conducta additiva
- Baixi el rendiment acadèmic, falti a classe, suspengui o l’expulsin de classe
- Comenci a fer petits furts
Augmenten les autolesions
En les darreres dècades s’ha produït un augment dels joves i adolescents que s’autolesionen o infringeixen un dany corporal sense intenció de provocar-se la mort.
Tradicionalment, aquesta conducta ha estat associada a trastorns mentals greus, però ara també s’està donant en joves sense patologies psiquiàtriques establertes. Estudis publicats en els darrers deu anys indiquen que a Catalunya un 11,4% de joves s’ha autolesionat almenys alguna vegada a la seva vida i a Europa es parla d’una prevalença del 27,6%.
Un 11,4% de joves s¿ha autolesionat almenys alguna vegada a la seva vida i a Europa es parla d¿una prevalença del 27,6%
Els joves que s’autolesionen busquen, amb la conducta autolesiva, reduir, gestionar o escapar de la tristesa, ràbia o altres emocions negatives. Poden adoptar aquesta estratègia de manera continuada en el temps. Mentre les noies són més propenses a tallar-se, rascar-se i fer servir mètodes que impliquen el sagnat, els nois tendeixen més a colpejar-se i cremar-se. Els experts alerten que es tracta d’una conducta amb un risc de contagi molt alt.
El tractament més indicat en aquests casos és la psicoteràpia, ja sigui individual o grupal, que té com a objectiu identificar i intervenir sobre els problemes que causen la conducta autolesiva, ensenyar al jove estratègies que li permetin regular les seves emocions i tolerar millor les negatives.
El confinament i els trastorns de la conducta alimentària
El confinament ha suposat un factor d’estrès significatiu per a la població amb una patologia mental prèvia i, en el cas de les adolescents amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA) com és l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament, un factor de risc de recaiguda i empitjorament.
En l’últim any, en els centres de salut mental infantil i juvenil de l’àmbit comunitari a Catalunya, han augmentat les consultes de TCA un 25% i a la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu s'han doblat les derivacions urgents.
El confinament ha incidit en l’augment de casos i l’agreujament dels existents. Hi ha la hipòtesi de que un dels factors que poden influenciar podria ser l’augment de la preocupació per mantenir una vida saludable i ha comportat una major exposició dels joves a les xarxes socials amb la potencial influència negativa que tenen aquests canals en la incorporació d’un ideal de bellesa d’extrema primesa.
En els adolescents amb un trastorn alimentari, l’estrès associat a la situació ha empitjorat els seus símptomes de base degut a les conseqüències de l’aïllament social i les dificultats de regulació emocional que poden propiciar símptomes alimentaris com episodis d’afartaments i posteriors conductes purgatives (vòmits autoinduïts i ús de laxants). A més, pot augmentar l’estrès del cuidador i empitjorar el clima familiar (que és un aspecte de mal pronòstic de la malaltia).
El tractament d’un trastorn alimentari és llarg –pot durar entre tres i quatre anys- però en el 70 o 80% dels casos les noies es recuperen. El tractament té com a objectiu aconseguir que la jove reconegui la malaltia, restaurar o normalitzar el seu pes i estat nutricional, tractar les complicacions físiques i proporcionar educació sobre patrons alimentaris i nutricional sans.
