Les primeres paraules dels nous presidents de la Generalitat
- Pere Aragonès és el 7è president de la Generalitat des de la recuperació de la democràcia
- Recordem els discursos de presa de possessió dels seus antecessors al Palau de la Generalitat
Ple de gom a gom el saló Sant Jordi, el més gran del palau a la plaça de Sant Jaume. El nou president de la Generalitat, Jordi Pujol, acaba de ser investit i és a punt de fer el discurs de presa de possessió del càrrec. La imatge, tants anys després, és històrica i es fa també estranya: gent dreta que ho omple tot, molts asseguts i quasi amuntegats, les autoritats al darrere de la taula presidencial, inclosos militars amb ulleres fosques. El retrat del rei -amb les mans a les espatlles de l'hereu-, uixers que entren i surten, els periodistes al davant de la taula presidencial treballant i xerrant...
Som a l'abril del 1980 i només fa, com qui diu, quatre dies -el setembre del 1977-, que el president espanyol Adolfo Suárez ha derogat la llei de 1938 que havia abolit l'autogovern de Catalunya. Encara en fa molts menys dies que, en el lloc on hi ha hagut durant dècades el bust de Franco, ara hi ha una escultura en bronze de Sant Jordi.
La coalició CiU ha guanyat les eleccions contra pronòstic. Cal anar amb peus de plom i Pujol ofereix un govern de coalició al PSC, que no l'accepta. Així que ara presideix el país governant en minoria amb els vots de CC-UCD i ERC.
En el discurs d'investidura, Pujol fa un dibuix del moment, d'una gran crisi econòmica i d'inseguretat al carrer. Però insisteix en el fet que recuperar les institucions és un motiu de gran alegria i que cal estimar Catalunya. Destaca la 'voluntat de ser' del poble català. Té clar que cal ser ferm davant el desequilibri i el perill de ruptura.
D'un aspecte en el qual s'implicarà durant tots els seus mandats, la cohesió social, diu: 'Quant a molts els pot semblar que l'heterogeneïtat de l'origen d'una part de la població catalana feia impossible la convivència, hem demostrat que sí, que era possible. I ho acabarem de demostrar els propers anys amb l'ajut i la comprensió de tots'.
Jordi Pujol faria molts més discursos de presa de possessió com a President de la Generalitat: a les legislatures II, III, IV, V i VI.
Pasqual Maragall, el primer president socialista
'Hem hagut d'esperar cent anys', diu Pasqual Maragall a la seva presa de possessió del càrrec de president. Han passat més de vint anys i protocol ha fet feina. Darrere del nou president de Catalunya només hi ha un quadre del rei, -un altre, de Joan Carles sol-, unes cortines vermelles i dos mossos d'esquadra vestits de gala.
Maragall arriba al govern després d'un pacte de les esquerres. Explica que ha creuat la plaça de Sant Jaume, ja que va ser alcalde de Barcelona entre 1982 i 1997, i n'explica el significat que té per ell: és 'la incorporació dels ciutadans de base i dels partits que els representen a la governació del país". De les relacions amb Espanya, diu que contribuirà a la recerca de ponts d'entesa 'perquè no haguem d'abordar mai un nou desencontre' però partint 'de la nostra entitat pròpia'. Finalment, defensa 'un nou patriotisme: el dels drets socials'.
José Montilla: la consciència del llegat
Quan Pasqual Maragall decideix no presentar-se a la reelecció, surt escollit José Montilla. Té una trajectòria política reconeguda des dels anys de la clandestinitat, en la vida política del Baix Llobregat, com a alcalde de Cornellà i com a secretari primer del PSC. Però és el primer president nascut fora de Catalunya i decideix mantenir el seu nom i no catalanitzar-lo. Per això, al seu discurs a l'acte de presa de possessió del càrrec, declara que sap que és ''dipositari d'un llegat al servei del poble de Catalunya' i afirma que reconeix 'el sentit històric i l'autoritat institucional que m'ha estat conferida'.
Montilla insisteix que cal crear un clima de "confiança política, social i cívica", donar suport als joves, els emprenedors i els més desvalguts.
Artur Mas: l'espera bé val un Palau
Han desaparegut els cortinatges vermells. Sant Jordi continua amb la llança clavada al drac. El discurs d'Artur Mas és el més personal de tots els que ha fet un president en assumir el càrrec. Mas ha passat per la travessia del desert després de ser el dofí de Jordi Pujol durant molts anys, i veure com se li escapava la presidència en dues legislatures.
Diu al seu discurs que podrà ser millor president de Catalunya que uns anys enrera. Afegeix que 'si coneixem un mica la Història de Catalunya' veiem que 'la construcció nacional no és una feina per a impacients'. I afegeix 'fins i tot la plenitud nacional de Catalunya, a la que molts aspirem, jo mateix també, requereix l'esforç constant, dedicació permanent, il·lusió, salvar obstacles, no donar mai res per perdut'.
Mas continua el seu discurs dient que els estats són construccions artificials que poden durar uns quants segles, però que 'la vida dels pobles, de les nacions, de les cultures, es pot mesurar en mil·lennis'.
Artur Mas serà investit president una segona legislatura i el discurs que farà serà molt diferent, centrat completament en l'acció política de govern.
Carles Puigdemont: després del pas al costat
El que ha estat alcalde de Girona, Carles Puigdemont, arriba a la primera plana de l'actualitat quan la CUP es nega a investir Artur Mas. Les forces independentistes han guanyat les eleccions, però els cupaires volen un canvi, deixar de banda el que ha estat candidat de Junts pel Sí. Mas proposa Carles Puigdemont, i el seu nom tira endavant.
La polèmica envolta l'acte de presa de possessió de Puigdemont des de la mateixa promesa del càrrec. No s'esmenta el rei ni la Constitució. Darrere d'ell, cortines negres i dos mossos d'esquadra de gala. El nou President de Catalunya posa el dit a la nafra i diu que a Catalunya es té el sentiment de ser 'humiliats i ofegats financerament' i, afegeix, 'menystinguts'. Diu que cal aconseguir la independència però 'no de qualsevol manera'. Sobre 'les urgències socials del país', manifesta que només es podran resoldre si s'aconsegueixen les 'eines adequades'. 'Em disposo a servir aquests grans propòsits', i 'posarem les institucions a treballar en aquesta direcció'.
Quim Torra
L'arribada de Quim Torra i la presidència de la Generalitat és excepcional: arriba quan Carles Puigdemont ha fugit a Bèlgica i la majoria del seu govern està empresonat. Per això, Torra decideix que l'acte institucional d'arribada al càrrec sigui diferent del dels seus predecessors, sense gaire cerimònia per les circumstàncies. No es posa el medalló de Francesc Macià. Des que Josep Tarradellas li va cordar a Jordi Pujol, cada president li ha imposat al seu successor. Però el successor de Torra no hi és pas.
El nou president tampoc no promet el càrrec al saló Sant Jordi, sinó al Mare de Déu de Montserrat, molt més petit, i només en presència de la seva família i dels càrrecs imprescindibles. El seu discurs sí que el farà al saló gran. Allí, l'ambientació ha canviat: només una taula on Torra té el text del discurs i el micròfon.
Explica que el llegat de l'anterior govern és la seva herència i que l'objectiu del nou govern és 'avançar d'acord amb el referèndum de primer d'octubre, és a dir, un estat independent en forma de república'. Diu que 'no serà un camí fàcil. Hi ha interessos molt poderosos que ho volen impedir'. Declara que vol posar en marxa 'un programa de progrés econòmic i social ambiciós i a l'altura del moment' i que 'el diàleg és imprescindible per a resoldre el conflicte'. Fa una crida al president del govern espanyol Pedro Sánchez per seure a parlar.
Quim Torra anuncia que la seva primera mesura serà tornar a engegar les mesures de caràcter social que han estat suspeses amb el 155. I afegeix 'avui acaba el 155, sense eufòria'. Finalment, dona les gràcies a tots els encausats pel referèndum de l'1-O i diu que 'la república serà la casa de tots'.
Qui serà el setè president des de la recuperació de la Generalitat restaurada, Pere Aragonès, farà el seu discurs aquest dilluns. . Ha estat escollit en el tercer intent, després de les dues investidures fallides del març. És, però, el president que ha aconseguit més vots a favor en la seva investidura, igualant Pasqual Maragall, que el 2003 també va obtenir 74 vots a favor.
