200 entitats econòmiques apreten per "l'inajornable" ampliació del Prat
- Un acte reivindicatiu a ESADE busca generar el consens per l’ampliació
- La Cambra de Barcelona, Pimec, Foment del Treball i Racc entre els promotors.
- AENA preveu nova terminal satèl·lit i l’allargament d’una de la pistes de l'Aeroport de Barcelona
Creix la pressió de les principals entitats econòmiques i també instuticions com AENA per impulsar l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona. Unes dues centes associacions i fundacions, encapçalades per la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, Foment del Treball, Cercle d'Economia, Esade i el Racc, reivindiquen l’ampliació “inajornable” de l'Aeroport de Barcelona-El Prat. Adverteixen que “el seu actual disseny i configuració, està esgotant la seva capacitat".
Foto de família de l'acte a Esade a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat ACN
Gran acte reivindicatiu a ESADE
Els promotors han celebrat aquest dimecres, a ESADE, un acte reivindicatiu per donar suport a l'ampliació prevista en el pla director: consisteix en una nova terminal satèl·lit i ampliar 500 metres una de les pistes paral·leles, amb una inversió de 1.700 milions d'euros entre 2022-26 tal i com ha recordat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre.
Durant l'acte s'ha recordat que l'Aeroport va fregar la seva capacitat màxima al 2019 en acollir a les seves instal·lacions prop de 53 milions de viatgers. El president del RACC, Josep Mateu i han reivindicat que la importància de l'ampliació d'una infraestructura capdal per la competitivitat futura de Catalunya.
Diferències dins el Govern
Al Parlament, el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha aprofitat la seva intervenció a la sessió de control per exigir al president que "digui que està nítidament a favor" de l'ampliació de l'aeroport, i que no s'escudi en la taula institucional que ha convocat per a amagar quines són les intencions del Govern que encapçala.
Aragonès no ha sortit del guió, i ha defensat la taula institucional que ha convocat com el sistema més eficaç per a trobar una solució "de consens" que combini desenvolupament econòmic amb la lluita mediambiental i la protecció de la biodiversitat. "La decisió no la prendrà el Govern en solitari, serà fruit del consens", ha comentat.
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha assegurat al Parlament que Catalunya "no es pot permetre el luxe de no tenir un aeroport preparat per a l'economia del segle XXI" i ha defensat crear una taula institucional per abordar l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, que va anunciar dimarts el president del Govern, Pere Aragonès.
Colau demana no ampliar més les emissions
Des de l'Ajuntament de Barcelona, l'alcaldessa, Ada Colau, aposta per millorar les infraestructures per reduir les emissions i no ampliar-les.
Durant la seva intervenció en la clausura del fòrum que ha organitzat Barcelona Tribuna sobre el futur de la capital catalana, Colau ha assegurat que la seva aposta passa per una mobilitat "més eficaç i eficient i millorar la connectivitat". "No podem crear debats maniqueus de 'sí' o 'no'. Ens hem de conjurar per evitar que el debat es redueixi a l'ampliació o no de l'aeroport i pensar quines infraestructures calen i per què", ha expressat la primera edil.
Marge per creixer sense una ampliació de pista
L’ampliació del Prat també genera recels a molts àmbits. El Catedràtic de Transport del Departament d’Infraestructura del Transport y Territori a la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Robusté qüestiona obertament els plà d'ANEA. Consideren que l'Aeroport de Barcelona té encara marge per augmentar les operacions i passar de les 78 d'ara al centenar cada hora. En aquest sentit, defensa que els passatgers poden augmentar dels 55 milions actuals als 80 milions, igualant l'aeroport d'Heathrow a Londres, amb una nova terminal satèl·lit.
AENA preveu una nova terminal satèl·lit i allargar una de les pistes del Prat
Per Robusté una de les prioritats hauria de ser potenciar un sistema multi-aeroportuari amb els aeroports de Girona i Reus afavorint fiscalment que hi arribin vols. Una proposta que comparteix el líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco.
AENA presiona al Govern
AENA confia que el nou govern de la Generalitat es posicioni del costat del projecte d'ampliació de l'Aeroport de Barcelona. Maurici Lucena, president de l'òrgan gestor dels aeroports diu que la posició de Pere Aragonès serà determinant. Tot plegat després que més de 200 entitats econòmiques del país s'hagin adherit a un manifest que es presentarà dimecres en defensa d'una inversió de 1.700 milions d'euros que suposaria més de 20 mil llocs de feina.
Lucena ha advertit al Cafè d'Idees de Ràdio 4 i La 2 que Catalunya està en risc alt de decadència econòmica i defensa l'ampliació de l'aeroport per mitigar-lo. Una proposta oberta a modificacions -diu- amb opcions per resoldre les obligacions mediambientals. A banda, defensa que un aeroport més gran no vol dir massificació turística perquè l'objectiu és que fer del Prat un nòdul de connexions, així que molts viatgers no sortirien ni de l'Aeroport. Ja n'ha parlat amb el president de la Generalitat, que li ha demanat temps per analitzar-ho.
Generar el 9% del PIB català
Segons els promotors del manifest la inversió necessària per l’ampliació requeriria entre 1.600 i 1.700 milions d'euros però faria que l'Aeroport passés de generar el 7% del PIB de Catalunya al 9%, i atrauria "iniciatives empresarials internacionals" cap a Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya.
Els signants asseguren la nova terminal satèl·lit i l’allargament d’una de la pistes donarien una "dimensió adequada per aconseguir un paper destacat de hub". D'aquesta manera es reforçaria aquest paper de hub internacional per atreure vols intercontinentals i de llarga distància.
Màxim consens amb el territori
En el manifest es recorda que Aena "s'ha de comprometre" a que les actuacions que es projecten per consolidar l'Aeroport compensin els espais naturals afectats, i a la creació d'un nou espai natural del Delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% de l'actual.
Per això, el text reclama el consens de totes les administracions i poblacions implicades mitjançant un diàleg "sincer" per fer possible una ampliació compatible amb la protecció de la biodiversitat impulsant mesures compensatòries i proporcionades.
