El dofí de les Medes, exemple de l'esforç per a conservar la nostra biodiversitat
- En el Dia Mundial del Medi Ambient recordem els pioners en la protecció del nostre medi natural submarí
- TVE Catalunya va enregistrar fa 44 anys com es va instal·lar una figura d'un dofí de ferro al fons de les Illes Medes i com anys després es va substituir
- L'esforç de molts i les lleis restrictives han permés que ara les Medes siguin un punt admirat pels submarinistes d'arreu del món
En el Dia Mundial del Medi Ambient 2021 que se celebra arreu del món i també molt especialment a Catalunya, recordem els esforços dels pioners en protecció natural. Ara tots coneixem la importància de la conservació de l'entorn natural, però aquesta setmana fa 44 anys d'una iniciativa de la qual TVE Catalunya en va poder deixar testimoni per a la lluita per conservació de la biodiversitat del nostre país: les Illes Medes. Un espai inigualable, al nord de Catalunya, a la comarca del Baix Empordà.
Els coneixedors del fons marí que el respectaven, ja se'n preocupaven a finals dels anys 70 i el seu esforç ens han permès heretar-lo en bon estat. Perquè al segle passat, al fons de les Medes hi baixava qui volia. Submarinistes d'arreu hi agafaven el que volien, trencaven els coralls, arrancaven la flora, pedres o les restes de tota mena que hi trobaven, per vendre o endur-se a casa.
Es desconeixia la necessitat de la conscienciació per la conservació del medi, no es podia ni pensar com la natura es malmetia en poc temps. L'equilibri natural de les Illes Medes perillava i la degradació del fons marí accelerava la desaparició de la seva rica biodiversitat.
Per això, un grup de submarinistes van baixar el 1976 una figura d'un dofí i la van instal·lar a l'entrada d'una de les coves de la Meda Petita. El dofí és una cetaci que volta per les aigües ela Mediterània i sempre agrada veure. La seva presència demostra que hi troba menjar i que el fons no està degradat. Els submarinistes pertanyien al Centre d'Activitats Subaquàtiques de la Costa Brava, creat fèia poc més d'un any.
En aquell acció els va acompanyar el càmera de TVE a Catalunya Miquel Sans i els espectadors del programa Miramar ho van poder veure. Un moment per a reivindicar la conservació d'un patrimoni que és de tots.
No va ser fins al 1983, amb el primer govern de la Generalitat restaurada, que s'ordena la protecció de les Illes Medes. Aquest text veda la pesca recreativa al voltant de les illes, una de les activitats més populars a la zona, per rebaixar la pressió sobre l'entorn. Dos anys més tard, el 1985, una resolució estableix les normes d'obligat compliment.
El 1990, el Parlament de Catalunya aprova la Llei per a la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les illes Medes i del tros de costa del massís del Montgrí, entre la roca del Molinet i punta Salines. Aquesta roca és una gran formació que surt del mar i és el punt on acaba el passeig marítim de l’Estartit. I Salines és un cap més a l'est de Torroella de Montgrí, municipi al que pertanyen les Medes.
Aquest darrer text observa la conservació de la fauna i flora dels fons marins, convertint les illes Medes en el parc marí més gran de Catalunya i un dels més importants de la Mediterrànea. El 2010, les illes s'integren al PEIN, quan el Parlament aprova el Pla especial de delimitació definitiva dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquest espai inclou la resereva marina i la integral de la zona emergida de les illes Medes.
Un nou dofí per continuar la lluita
RTVE Catalunya, sempre atenta a la difusió de la protecció del nostre entorn natural, va enregistrar també el canvi d'aquell primer dofí de ferro. El temps i la sal l'havien espatllat i ara, el 1993, el substituïen per un de bronze. En aquest cas, ens ho va mostrar el programa Teledues, dirigit per Magda Sampere. La cova on queda emplaçada la nova imatge ja fèia molts anys que es coneixia com la Cova del Dofí.
La gran biodiversitat submarina que trobem actualment a les Medes hi és gràcies a la gestió i regulació de les activitats humanes que va començar com a reivindicació per els bons coneixedors. Aquest ecosistema complex no hagués subsistit sense l'expressa prohibició d'extracció de qualsevol tipus de recurs.
Amb la protecció, les espècies reneixen. Han augmentat a densitats importants espècies de peixos, el mero, l'orada, el llobarro, el déntol, el sard imperial o el corball. Gràcies a la seva presència, hi arriben depredadors: espets, milanes o túnids. Els mol·luscs com les acres i el dàtil de mar són d'altres espècies protegides. De cetacis com el dofí mular , el de l'escultura de la Meda Petita, se n'hi veuen sovint.
També se n'han beneficiat els coralls, de gran valor paisatgístic i ecològic. De coral·ligen mediterrani n'hi ha ara moltíssim. A TVE Catalunya vam poder tornar a baixar les càmeres submarines per a enregistrar com restauraven les gorgònies vermelles. Aquests coralls es van replantar per tal de recuperar tot l'espai que podien ocupar a les parets de la roca.
Ara, submarinistes d'arreu del món fan cap a les nostres Illes Medes, sempre amb un permís i seguint les regulacions marcades. Gaudim d'un parc natural protegit per llei i en coneixem la riquesa. Continuem necessitant conservar aquest espai en setmanes com la de la natura i en dies específics com el Dia Mundial del Medi Ambient, per sort cada cop més estesos al món.
Finalment, us deixem un programa del 1979, de la sèrie Les nostres coses, dedicat a les Illes Medes, dirigit per Manuel Ibàñez Escofet.
