PP, Cs i Vox decidits a recórrer els indults tot les escasses possibilitats de prosperar

• Els partits tenen poques opcions de recurs perquè no tenen “interès legítim”
• La postura del Tribunal Suprem, contrari als indults, no és vinculant

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, acompanyat del rei Felip VI

Una vegada el Govern ha aprovat aquest dimarts els indults als líders del ‘procés’, es posa marxa el calendari perquè els nou presos independentistes recuperin la llibertat. Ara bé, PP, Vox i Ciutadans ja han anunciat la seva intenció de recórrer la mesura de gràcia.

PP, Cs i Vox anuncien que recorreran els indults

El Tribunal Suprem va disposar que els partits polítics no estan legitimats per recórrer i les possibilitats que l'Alt Tribunal acabi revocant l'indult són escasses. Així i tot, existeixen precedents quan el Suprem ha dictat contra la “arbitrarietat” del Govern a l'hora de concedir el perdó a un condemnat.

La posició contraria dels Suprem no és vinculant

El Tribunal Suprem es va mostrar contrari als indults en el seu informe preceptiu, remès el mes passat al Govern com a part del protocol per a la tramitació de la mesura de gràcia. En ell, assenyala la falta de “penediment” dels líders independentistes i diu no trobar raons de “justícia, equitat o utilitat pública” que emparin aquesta mesura. Però l'informe no és vinculant i la llei de l'indult, que data de 1870, no estableix com a requisit per a concedir l'indult ni el penediment del reu ni la condició que aquest sigui el que sol·liciti el perdó. La decisió, en definitiva, és del Govern.

Poques opcions de recurs

El temps per a interposar un recurs contra un indult és de dos mesos després de la seva publicació en el BOE. Existeixen diverses possibilitats per a recórrer els indults, ja que el recurs es limita a les parts que tinguin un “interès legítim”, bé sigui perquè són els propis indultats o els seus afins o les parts que van ser directament perjudicades per les persones condemnades.

En el cas del ‘procés’, podria tenir aquest interès legítim l'Advocacia de l'Estat, ja que representa al Govern contra el qual va actuar el ‘procés’ separatista en 2017. Una altra possible opció és que la Fiscalia present un recurs, encara que no hi ha precedents coneguts. Però caldria determinar si està legitimada a l'hora d'interposar un recurs, ja que el seu paper és el de ser garant de la legalitat, alguna cosa que no s'aplicaria aquí ja que l'indult és una mesura de gràcia.

PP i Cs no tenen "interès legítim"

Entre els partits polítics, PP i Ciutadans no tindrien possibilitat de recórrer, seguint la doctrina del propi Tribunal Suprem. En una resolució de 2013, l'actual president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va establir que els diputats i els senadors o els representants dels partits polítics no estaven legitimats per a demanar al Suprem la revocació d'un indult, ja que no tenen “interès legítim” en els indults.

El debat està en si Vox podrà interposar recurs, ja que va exercir d'acusació popular en la causa del ‘procés’. No obstant això, el Suprem ja va rebutjar un informe que va presentar Vox contra els indults perquè fos tingut en compte pel Govern perquè, en el procés dels informes preceptius (i no vinculants), només intervenen la part perjudicada i els interessats, i Vox no és cap d'ells.

Pot el Suprem revocar l'indult?

La capacitat de l'Alt Tribunal contra un indult és també limitada, encara que hi ha alguns (pocs) precedents en els quals s'ha revocat aquesta mesura. D'altra banda, podrà revocar l'indult si ho considera arbitrari, “és a dir, absurd, il·lògic o capritxós". Aquesta última qüestió va ser la que va quedar fixada, precisament, quan va revocar l'indult al conductor ‘kamikaze d'Alzira’ en 2013, tal com havia sol·licitat la família de la víctima mortal. Va ser un indult polèmic en el qual s'havia criticat la vinculació del despatx que defensava al condemnat amb el llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.