El Tibunal de Comptes reclama 5,4 milions a 42 ex alts càrrecs de Mas i Puigdemont

El Govern i Artur Mas carreguen contra el Tibunal de Comptes després coneixer les fiances

El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d’euros a 42 de dirigents públics catalans pel desviament de fons al Diplocat, l’organisme encarregat de la promoció a l’exterior del procés independentista.

A l’expresident Artur Mas i l'ex conseller Andreu Mas-Colell són a qui més es reclama, 2,8 milions d’euros, seguits de Raül Romeva amb 2,1. L’exvicepresident Oriol Junqueras i l’expresident Carles Puigdemont hauran d’abonar prop de 2 milions respectivament.

Tot i que se’ls reclama quantitats individuals, tots ells hauran de respondre de manera solidària. Aquesta liquidació, de 5,4 milions d’euros, se sumen als més de 4 milions que el mateix Tribunal de Comptes va calcular que va constar el referèndum de l’1 d’octubre. Sumant totes dues partides, la factura del procés és s’enfila fins als 10 milions d’euros.

Artur Mas denuncia "la seva absoluta indefensió"

L’expresident català, Artur Mas, ha qualificat la decisió del Tribunal de Comptes de reclamar-li 2,8 milions d’euros com “un abús de poder” que només persegueix “la venjança” a través de la seva “mort política i civil per defensar unes determinades idees”.

Artur Mas ha denunciat que “la seva indefensió és absoluta” perquè “primer et fan pagar i després et jutgen”. En aquest sentit ha reconegut que “no pot fer front a la quantitat que li demanen”.

Les defenses d'alguns dels citats van demanar la suspensió de la citació d'aquest dimarts al·legant "indefensió" perquè denunciaven que no han tingut prou temps per analitzar l'extensa documentació o pel fet que no quedés clar quines despeses concretes se'ls atribueix. També reclamaven que s'ampliés el termini per fer al·legacions. El Tribunal de Comptes ho va rebutjar amb el suport de la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

El Tribunal de Comptes reclama 2,8 milions a Artur Mas per la promoció exterior del procés

El Govern demana l’actuació de la Moncloa

El Govern ha mostrat immediatament el seu absolut rebuig a les penes imposades pel Tribunal de Comptes i insta a la Moncloa a “no mirar a una altra banda”. La portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, ha assegurat que “estem davant una onada repressió d’alguns poders de l’estat contra l’independentisme”. En aquest sentit ha advertit que es tracta d’un “òrgan parajudicial que només busca la venjança” i demana al govern central “treballar en una solució”.

Pel que fa al pagament de les fiances imposades, Plaja ha deixat clar que el Govern no se sent part perjudicada i per tant està en contra que es paguin. Preguntada sobre si serà la mateixa Generalitat qui se’n farà càrrec si els condemnats no poden assumir-les quantitats fixades, la portaveu de l’executiu català s’ha limitat a dir que es busca com “minimitzar l’impacte”.

Citats a primera hora

A primera hora del matí ha citat els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, així com diversos exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva o Jordi Turull. La causa també afecta, però els secretaris generals, interventors, representants a la Unió Europea i delegats de la Generalitat a l'estranger.

Si els investigats no abonessin les fiances en el termini fixat es procedirà a embargar els seus béns. Aquests imports s'hauran de ratificar més endavant quan se celebri el judici per aquesta causa.

L’origen de la causa

La causa té com a origen un informe de fiscalització aprovat el 28 de març de 2019 pel Tribunal de Comptes sobre les polítiques d'acció exterior del Govern, a iniciativa del Congrés i el Senat, que va detectar "irregularitats" vinculades al procés independentista. Els dictàmens de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia va propiciar l'obertura de diligències, que es van acumular a les relatives a les despeses del referèndum de l'1-O.

L'informe del Tribunal de Comptes sobre acció exterior també va donar peu a una denúncia de la Fiscalia que va permetre que aquest 6 de maig del 2021 el jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona obrís diligències contra l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat de forma paral·lela a la causa del Tribunal de Comptes.

Paper de l'Advocacia de l'Estat

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegurava aquest dilluns mateix que el seu executiu no donarà instruccions a l'Advocacia de l'Estat respecte a les actuacions del Tribunal de Comptes. Segons Sánchez, "caldrà respectar el que resolgui" el Tribunal de Comptes, un òrgan "administratiu i no judicial". El ministre de Transports, José Luis Ábalos, va assenyalar divendres al Tribunal de Comptes com una de les "pedres" que hi ha al camí del diàleg i el retrobament amb la Generalitat. La citació coincideix amb la reunió entre Sánchez i el president del Govern, Pere Aragonès, al Palau de la Moncloa aquesta tarda.

Camí al judici

Un cop superada la fase d'instrucció s'entrarà en la del procés jurisdiccional, on el Tribunal emetrà un edicte que s'enviarà a les parts i al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per fer públic que es du a terme el procés i iniciar les vistes. Aquesta fase acabarà amb una sentència en primera instància que es podrà recórrer en apel·lació a la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, primer, i al Tribunal Suprem, després.