Joan Triadú en les seves paraules: tota una vida refent el català
- Aquest 30 de juliol es compleixen 100 anys del naixement a Ribes de Fresser de l'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú
- Va participar a molts programes de TVE Catalunya i sempre va defensar el paper dels mitjans per a normalitzar l'ús del català després del franquisme
- Escoltem Joan Triadú explicant amb les seves paraules la seva tasca ingent de defensa del català i recuperació de la cultura i la literatura catalanes
Una de les efemèrides destacades d'enguany és el centenari del naixement, a Ribes de Fresser, del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Triadú. Un estudiós del català que n'impulsà l'ús i la lectura, sobretot a les escoles, perquè els infants la llegissin i parlessin des de ben petits. També als mitjans de comunicació, als que col·laborava i ajudava. Va ser un dels puntals per revifar la llengua i la literatura després del cop mortal del franquisme.
Com a crític literari i editor, va impulsar la literatura catalana com la gran joia del país i una de les seves vàlues imprescindible de la cultura. Joan Triadú, com a pedagog, filòleg i crític literari formà part dels que crearen Òmnium Cultural i impulsà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que ell mateix rebé, com a resum de tota una vida, el 1992. La Generalitat de Catalunya ha declarat l'Any Triadú per recordar aquesta personalitat que tant va treballar per Catalunya.
El pensament de Triadú explicat per ell mateix
A TVE Catalunya, Joan Triadú va participar en molts programes com a convidat i també com a assessor. El repàs dels espais de televisió en què va aparèixer ens permet escoltar de la seva boca la seva idea clara i ferma de la situació del català, la vida social i política que emergeix del franquisme, i del que cal per aconseguir un canvi.
El 1977, a Mirador, un dels primers informatius de TVE a Catalunya, explica perquè és imprescindible l'existència d'un guardó com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Triadú parla dels pilars de la seva vida i com la continuarà vivint en el futur.
Quan fa aquestes declaracions, acaba de sortir al carrer fa uns mesos, la Diada de Sant Jordi del 1976, el primer número del primer diari en català, l'Avui. Joan Triadú ha estat també compromès en aquest retrobament dels lectors amb una publicació diària en la seva llengua.
Amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre del 1981, Joan Triadú participa en el popularíssim programa Vostè Pregunta de Joaquim Maria Puyal, que podeu veure al principi d'aquesta notícia. Triadú hi parla de la gran importància de dos punts cabdals per la normalització del català: l'escola i els mitjans de comunicació. Pel pedagog, és una alegria que a les llibreries es venguin tants exemplars en català per a la mainada, perquè així, els menuts es familiaritzen també amb la llengua escrita. Triadú fa referència al programa Quitxalla que emet TVE a Catalunya a les hores que els infants són a casa. I quan rep la trucada d'un alumne, aquest li diu que és 'un mestre molt simpàtic'.
Ara ens pot sorprendre sentir parlar dels límits d'un idioma, però Triadú ho té clar: en català es pot parlar de tot, excepte de violència. Escolteu-ho aquí.
La capacitat d'anàlisi i la profunda coneixença del món literari de Triadú són considerades valuosíssimes pels seus companys de professió, escriptors i editors. Maria Aurèlia Capmany compta amb ell al seu espai La ciutat dels llibres dedicat a Miquel Llor, l'agost del 1981. L'escriptora i el crític literari parlen de l'autor, dels personatges i de la rebuda de la novel·la Laura a la ciutat dels sants a Vic i arreu de Catalunya.
Un curs en català a la televisió, des de Miramar
L'any 1982, Joan Triadú rebla el clau per la llengua catalana i la televisió com a eina de cohesió social. Membre impulsor d'Òmnium Cultural, pren part en la creació d'una sèrie de classes de català, que s'emeten des dels estudis de Miramar, sota el títol Català de primera mà. L'autor Carles Valls, el director, Josep Maria Muntaner Pascual i tot l'equip comptaven amb l'assessorament de Joan Triadú.
La veu del pedagog, crític i filòleg és una de les que s'interroga quan a la redacció de Miramar vol una opinió de primera fila sobre el català. El 1983 fa dos anys que s'ha creat, a la Universitat de Barcelona, La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, i Joan Triadú expressa al programa informatiu Catalunya Recull per què va néixer aquest moviment i quina influència pren i obté de la societat.
Triadú entrevista Rodoreda
Joan Triadú pren part a programes sobre escriptors catalans, com a assessor o fent declaracions a càmera, ja que és un crític literari excel·lent pel seu gran coneixement dels clàssics i dels contemporanis i per la seva visió global, humanística i històrica de les lletres.
És impagable l'entrevista que el 1982 fa Joan Triadú a l'escriptora Mercè Rodoreda. L'escriptora explica com va sorgir La plaça del Diamant al programa Trobada. Falta poc perquè s'estreni la pel·lícula i aquest especial reuneix molts dels implicats.
Igualment, participa a diferents sèries com La nostra gent, espai biogràfic sobre escriptors com ara el poeta Jacint Verdaguer, i a culturals, com Les nostres coses, dirigida per Manuel Ibáñez Escofet. En el capítol El grecs a Catalunya parla com a coneixedor de la Fundació Bernat Metge i col·laborador de Carles Riba.
Triadú, reconegut pels col·legues i la Generalitat
Som al 1992 i Òmnium Cultural, entitat de la qual Triadú n'ha estat un dels fundadors. Anuncien que li atorguen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un reconeixement degut a qui ha treballat tota la seva vida per aconseguir que el català i la literatura catalana siguin presents al dia a dia, al carrer, les aules i al món professional, científic i artístic.
El mes següent, Joan Triadú agraeix el premi davant els socis d'Òmnium i del jurat. Diu que el Premi d'Honor, contra algunes veus que han sorgit, ha de continuar atorgant-se perquè cal consolidar el país. Triadú fa una explicació de com i per què es va crear el premi i quin és el seu significat. Diu també que 'ara que he fet 70 anys tothom es recorda de mi'.
Som ja al gener del 2001. Joan Triadú rep la Medalla d'Or de la Generalitat. Destacats companys filòlegs i escriptors, polítics i altres personalitats del món cultural català aplaudeixen Triadú amb tota simpatia i una gran admiració. Al seu discurs, l'homenatjat diu que la vida li ha passat massa ràpid i que podria haver fet més. Parla del factors que creu molt importants: de la modèstia, de la velles, dels que van perdre la vida per defensar Catalunya. Diu que se sent únicament vinculat a un govern, el de la seva pàtria, la Generalitat de Catalunya.
Són encara molts els espais que podríem reunir sobre Joan Triadú a TVE Catalunya, i la digitalització del gran arxiu històric de TVE Catalunya ens permetrà escoltar-lo encara en molts d'altres programes i continuar coneixent aquesta figura que tant va creure en els mitjans de comunicació en català.
En ocasió de l'estrena de la pel·lícula, Joan Triadú entrevista Mercè Rodoreda sobre la seva obra La plaça del Diamant en un especial de l'informatiu Trobada, el 1982 rtve
