Estat i Generalitat acorden negociar els traspassos abans de gener
- La primera Bilateral en tres anys serveix "reduir la conflictivitat institucional"
- La Moncloa rebutja abordar els fons europeus com pretenia l'executiu català
- El tema independentista queda aparcat fins a setembre, quan està prevista la taula de diàleg
La primera Comissió Bilateral entre Estat i Generalitat després de tres anys es tanca amb 5 acords principals. El Govern parla d'avenços "insuficients" a l'espera que es concretin les reunions que han de permetre traspassos com el de Rodalies. En aquesta primera presa de contacte no s'han abordat temes polítics com l'autodeterminació i l'amnistia, que es deixen per a la taula de diàleg que s'ha de convocar durant el mes de setembre.
De moment s’ha acordat un calendari de treball que inclou successives reunions entre el mes vinent de setembre i gener de 2022 per a abordar el traspàs de diferents competències.
5 acords principals
La Comissió Bilateral, que ha durat al voltant de dues hores,ha servit per avançar en cinc acords que fan referència a la reducció de la conflictivitat institucional; l'encàrrec a la Comissió Mixta de Transferències perquè es culmini el traspàs de matèries com a beques i ajudes a l'estudi; la creació d'un grup de treball per a tractar traspassos "viables", com a Formació Professional; la reactivació de la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals; i la creació d'un grup de treball per a abordar el traspàs en l'àmbit dels ferrocarrils.
Visions oposades
La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha qualificat la trobada com "una molt bona reunió" i "un bon començament en la reactivació del dialogo per part del Govern d'Espanya"; l'ha qualificat com a "fructífer" i "molt constructiu" i ha dit que s'ha desenvolupat en "bon to", "amable i molt honest", i en "un ambient molt distès".
En canvi, una visió totalment oposada de la trobada han comunicat el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Han coincidit a considerar "insuficient" el nombre d'acords que s'han tancat a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat que s'ha celebrat aquest dilluns a Madrid. "No hem aconseguit l'objectiu que havíem plantejat des de la part catalana perquè volíem que molts més traspassos i qüestions es debatessin en aquesta bilateral"
Traspàs de Rodalies
Després de la taula de diàleg prevista per a setembre, el calendari acordat arrencarà amb les "Rodalies", que abordarà un grup de treball, i continuarà a l'octubre analitzant altres matèries "susceptibles de ser traspassades".
Al novembre continuarà amb la Comissió d'Infraestructures i al desembre amb la d'Assumptes Econòmics i Fiscals, per a convocar una nova Comissió Bilateral al gener o febrer del pròxim any en la qual "analitzar el fruit d'aquest procés", que espera sigui "productiu".
Compliment de l’addicional tercera
A més, s'ha acordat una aportació total de 200 milions d'euros abans de cap d'any per a donar compliment a la Disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix que "La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s'equipararà a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya en relació amb el producte interior brut de l'Estat per a un període de set anys".
56 traspassos pendents
El Govern assistia a la reunió amb la intenció d'avançar en els 56 traspassos que considera que encara estan pendents. Destaca el del servei integral de Rodalies o la gestió dels recursos de l'ingrés mínim vital o les beques. També es pretenia prioritzar el traspàs de la gestió de l'Aeroport del Prat de Barcelona, les competències de la Seguretat Social i més funcions per als Mossos.
Altres temes encallats des de fa anys que el Govern que s'han discutit durant la reunió fan referencia el dèficit d'inversió en infraestructures. La disposició addicional tercera de l'Estatut no s'ha complert mai i el govern català calcula que el deute acumulat és d'uns 3.800 milions d'euros.
El Govern no vol esperar més
La delegació catalana ha estat paritària entre càrrecs d'Esquerra Republicana i de Junts, però les expectatives d'uns i altres no eren les mateixes. El vicepresident Puigneró, de Junts, s'ha mostrat molt escèptic, ja d'entrada, mentre que la consellera Vilagrà, d'Esquerra, confiava a l'entrada de la reunió que hi hagi progressos importants.
Rebuig a incloure els fons europeus
El Govern català ha intentat fins a última hora introduir a l'ordre del dia la gestió dels fons europeus, però no se n'ha sortit. Des de l'Executiu de Pedro Sánchez expliquen que aquesta gestió dels fons europeus es s'ha debatut de forma més tècnica en una Conferència Sectorial presidida per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb totes les Comunitats Autònomes el mateix dilluns, després que es discutís en la Conferència de Presidents de Salamanca sota un perfil més polític.
Montero ha anunciat precisament que 7.230 milions dels 10.500 mil dels fons europeus previstos per a 2021 ja són en mans dels comunitats autònomes. L'anunci de la titular d'Hisenda després de reunir els autonomies en el marc de la conferència sectorial. La ministra ha explicat que la distribució dels ajuts és decidirà en properes reunions sectorials i sota els criteris que ha marcat Brussel·les.
10.500 milions per les CCAA
En el plenari de la Conferència de Presidents celebrat a Salamanca, Sánchez va confirmar, precisament, als presidents autonòmics l'arribada de les vacunes i que durant 2021 es distribuiran 10.500 milions del pla europeu de recuperació, un 55,5% dels 19.036 milions que Espanya té previst rebre al llarg d'enguany.
A més, anunciava l'activació d'un pla viu de 10.000 milions d'euros per a donar compliment a l'estratègia nacional per al repte demogràfic. Segons ha assegurat el cap de l'Executiu, en tot just tres mesos ja s'han iniciat tres de cada quatre mesures i el compromís una quantitat superior als 3.000 milions.
