Barcelona ret homenatge a las víctimes del 17A en el quart aniversari dels atemptats
Aquest dimarts es compleixen quatre anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils que van deixar 16 morts i més de 140 ferits. Barcelona ha retut homenatge a les víctimes amb un minut de silenci i una ofrena de clavells a La Rambla. L'acte es fa per primer cop amb tres membres de la cèl·lula terrorista condemnats.
Silenci i clavells
Com l'any passat, l'Ajuntament ha organitzat un acte sobri que es farà al mosaic de Joan Miró. És el lloc on Younes Abouyaqoub va aturar la furgoneta després d'emportar-se per endavant desenes de persones. Allà s'ha guardat un minut de silenci acompanyat de la interpretació de 'El Cant dels Ocells' de Pau Casals.
Com en anys anteriors, les víctimes i els familiars han assumit tot el protagonisme, ja que estaven en primera fila i han estat els primers a col·locar les seves corones de flors i clavells blancs als peus del mosaic enfront del Liceu on la furgoneta del terrorista Younes Abouyaaqoub va detenir el seu macabre recorregut per les Rambles.
Les autoritats s'han mantingut en un segon pla. En primera fila han estat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la ministra de transports, Raquel Sánchez, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.
Imatge de l'ofrena de flors al pla de l'Os a la Rambla de Barcelona EFE/Quique Garcia
També estaven la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, i els consellers d'Interior, Joan Ignasi Elena, de Salut, Josep Maria Argimon, i d'Igualtat i Feminismes, Tania Verge.
Les víctimes del 17A se senten abandonades
Després de l'acte, alguns dels damnificats han denunciat que quatre anys després es continuen sentint "abandonats" per les administracions -el que consideren una "segona victimització"-, han exigit que la Generalitat creï una oficina d'atenció a les víctimes, han reclamat que "se sàpiga la veritat" i han criticat que els supervivents de la cèl·lula no hagin estat condemnats per assassinat.
En un acte paral·lel, a l'inici de les Rambles, l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) ha reclamat "memòria i dignitat" per als damnificats i les seves famílies i ha demanat a les autoritats "més empatia" amb les víctimes, "abocades a l'oblit i la marginalitat".
Demanen saber la veritat
Com en edicions anteriors, algunes de les víctimes portaven samarretes blanques amb el lema "Volem saber la veritat", ja que un grup d'afectats considera que la sentència de maig passat de l'Audiència Nacional no ha arribat fins al fons i lamenta que el Congrés no hagi creat una comissió de recerca.
Xavier Martínez, que va perdre al seu fill en els atemptats, estava "molt indignat". "Algun dia sabreu la veritat", ha indicat. En la mateixa línia, Iolanda Ortiz, una veïna de Ripoll (Girona) -on vivien la majoria d'integrants de la cèl·lula- i que aquest dia estava en Les Rambles amb les seves filles, ha considerat una "vergonya" que encara no s'hagi creat una oficina d'atenció a les víctimes del terrorisme, que ningú els hagi anomenat per a saber com estan i que no s'hagi condemnat als membres de la cèl·lula per assassinat.
Només el 22% de les víctimes indemnitzades
La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme, la UAVAT, acusa les administracions d'abandonar a les víctimes dels atemptats. El ministeri de l'Interior només ha indemnitzat un 22% de les víctimes que consten a la sentència. De les 345 víctimes reconegudes, n'hi ha 248, més d'un 70%, de les quals no consta informació sobre si han estat indemnitzades i reconegudes com a víctimes del terrorisme.
El mateix jutge del cas assenyala que les víctimes són les grans oblidades. De fet, un 20% del total no disposa d'un informe acreditant les seves lesions segons Elisa Micciola, psicòloga i vocepresidenta de l'associació. La UAVAT llança dues crides. Demana a Interior que aposti per localitzar totes les víctimes i d'altra banda, insta la Generalitat a crear una oficina de les víctimes del terrorisme, per poder ampliar el seguiment de cada cas.
Primer aniversari després del judici
Aquest quart aniversari és el primer que té lloc amb els 3 supervivents de la cèl·lula gihadista condemnats a penes d'entre 8 i 53 anys de presó. Unes condemnes que encara però, no són fermes. Tampoc ho són per homicidi como demanaven algunes de les acusacions particulars i populars.
Dos d'ells van ser condemnats a penes de 53 i 46 anys per pertinença a organització terrorista, fabricació d’explosius i estralls en temptativa en concurs amb 29 delictes de lesions. El tercer va ser condemnat a 8 anys com a col·laborador. La sentència no és ferma i de fet les víctimes la van recórrer.
