Vall Hebron associa les deficiències del gen TLR7 amb una covid més greu
- El TLR7 és un gen que contribueix a la producció dels interferons, claus per a construir una resposta immunitària
- Cap dels pacients asimptomàtics o amb quadres lleus presenten deficiències del gen
- El risc d'hospitalització i mort per pneumònia es duplica cada 5 anys
L'Hospital Vall d'Hebron ha participat en una recerca internacional que apunta nous defectes genètics i immunològics com a causa d'una Covid-19 greu o crítica. L'estudi, liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l'Hospital Necker-Enfants Malades de París, ha comptat amb la participació de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Mutacions en el gen TLR7 i el risc de covid greu en gent jove
El primer dels estudis estableix que els pacients amb mutacions o deficiències en el gen TLR7 tenen més possibilitats de contreure un diagnòstic de COVID-19 greu o crític, especialment en els homes menors de 60 anys. El TLR7 és un gen del sistema immunitari que contribueix a la producció dels interferons de tipus I (IFN-I), que són claus per a construir una resposta immunitària essencial contra el SARS-CoV-2. D'aquesta manera, l'existència de defectes en el TLR7 suposa un augment de les possibilitats de presentar un diagnòstic greu.
Dels 1.202 estudiats durant la recerca, 20 dels pacients entre els 7 i els 71 anys van presentar deficiències en el TLR7. Igualment, aquestes persones no havien presentat diagnòstics o malalties greus prèvies. A més, cap dels pacients asimptomàtics o amb quadres lleus presentaven aquesta afectació.
Paper més important en homes
D'altra banda, el TLR7 és un gen que es troba en el cromosoma X i per això té un paper en homes i només ocasionalment en dones. Això podria ajudar a explicar el pitjor pronòstic de la COVID-19 en homes respecte a les dones. En el cas del sexe femení, les persones tenen dos cromosomes X i, per tant, el risc de tenir complicacions per aquesta causa és menor.
Vall d'Hebron ha participat en una investigació internacional
La presència d'autoanticossos contra els interferons en gent gran
Des de l'inici de la pandèmia s'ha demostrat que l'edat és el principal factor de risc per a patir covid. En concret, el risc d'hospitalització i mort per pneumònia es duplica cada 5 anys. Aquest increment en el risc s'explica, almenys en part, per la presència d'autoanticossos contra IFN de tipus I, és a dir, el desenvolupament d'una resposta autoimmune contra els interferons de tipus I propis. Aquest estudi ha tractat de demostrar la capacitat neutralitzadora d'aquests autoanticossos enfront de concentracions similars a les circulants en el cos humà, a diferència d'estudis anteriors.
Els resultats mostren que, en global, un 13,6% dels pacients amb COVID-19 tenen aquest tipus d'autoanticossos. El percentatge augmenta fins al 20% en pacients majors de 80 anys amb aquesta condició. "Aquests autoanticossos poden explicar l'increment del risc per a COVID-19 greu i vam demostrar que ho fan especialment en el cas de les persones majors", explica el Dr. Roger Colobran, cap del Grup de Recerca en Immunologia Diagnòstica del VHIR.
Cal destacar que aquests autoanticossos són una causa i no una conseqüència de la infecció per SARS-CoV-2, i que es troben també en la població general i incrementen amb l'edat. En menors de 70 anys, entre un 0,17% i un 1,1% dels individus tenen autoanticossos i, en majors de 70, es troben entre un 1,4% i un 4,4%. Entre 80 i 85 anys s'observa un increment de fins a un 4,2 a 7,1%. "Amb l'edat, el sistema immunitari es va envellint: és el que es coneix com a immunosenescència. Això fa que sigui més probable que apareguin fenòmens d'autoimmunitat com aquest.
