Catalunya diu adeu a mig segle de peatges a l'AP7 i l'AP2
- La C33 i la C32 també seran de lliure circulació a partir d'aquest dimecres
- Els municipis alliberats de peatges perden 14 milions anuals
- A l'aire queda com es finançarà el manteniment d'aquestes vies i en quina mesura hi contribuiran els usuaris
Catalunya diu adeu a més de mig segle de peatges a l'AP-7 i a l'AP-2. A partir de l'1 de setembre serà gratuït circular per l'AP-7 fins a la Jonquera, per l'AP-2 fins a Saragossa, però també per la C-32 i la C-33. A l'espera de consensuar un nou model, el cost del manteniment l'assumiran les administracions.
Concretament, els trams de les autopistes que passen a ser de lliure circulació són l'AP-7 de Vila-seca a la Jonquera, l'AP-2 entre Vendrell i Saragossa, la C-33 entre Barcelona i Granollers i la C-32 al Maresme. En total, són prop de 500 quilòmetres d'autopista lliures de barreres, 262 només a l'AP-7 i 215 a l'AP-2. D'aquesta manera, es materialitza una de les reivindicacions històriques dels usuaris, que consideraven sobradament amortitzades les inversions en aquestes vies. A l'aire, queda com es finançarà el manteniment d'aquestes vies i en quina mesura hi contribuiran els usuaris. L'altre debat obert és que ha de passar amb la resta de barreres que es mantenen i els coneguts com a peatges a l'ombra.
Catalunya manté quatre vies d'alta velocitat de pagament i 7 peatges a l'ombra RTVE
Nou sistema de pagament el 2024
L'AP2 I L'AP7 ja canalitzen gran part del trànsit de mercaderies i turisme i ara es preveu que aquestes vies siguin encara més transitades. Mentre no hi hagi un nou model, el manteniment de la infraestructura sortirà dels pressupostos. Alguns experts insisteixen que el nou projecte s'hauria d'haver definit molt abans.
Ara bé, les administracions propietàries n'assumiran el cost per poc temps, ja que el Govern espanyol prepara un nou sistema de pagament que entraria en vigor el 2024 i que s'establiria en funció de la distància recorreguda.
La Generalitat, en canvi, no hi està d'acord i prefereix la vinyeta. Es tracta d'una espècie de tarifa plana per circular per tota la xarxa. Ara bé per instaurar-ho cal el traspàs de les vies de l'Estat. De moment, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, adverteix que els catalans sigui quin sigui el nou sistema, els catalans "no tornaran a pagar un nou greuge".
750 milions d'estalvi pels usuaris
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) estima que només l'alliberament dels peatges de l'AP-7 i l'AP-2 suposarà un estalvi per als usuaris de 515 milions d'euros anuals amb els més de 13 milions de desplaçaments actuals. Si bé, amb l'augment del trànsit previst, l'estalvi podria enfilar-se fins als 752 milions d'euros anuals.
Mentrestant, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ja ha demanat a l'executiu espanyol que alliberi de peatges totes les carreteres catalanes, incloent-hi aquelles que encara tenen vigent la concessió. El cost, afirma, seria d'uns 1.500 milions d'euros. Puigneró defensa que les autopistes catalanes estan "més que amortitzades" i que cal acabar amb "un evident greuge comparatiu" i, alhora, ha exigit a l'Estat que aclareixi quin model vol per finançar el manteniment de les vies.
Quatre peatges pendents d'alliberament
Ara quedaran quatre peatges en funcionament: el Túnel del Cadi (Lleida), el tram Sant Cugat-Manresa (Barcelona) de la C-16, el tram Castelldefels (Barcelona)-El Vendrell (Tarragona) de la C-32 i els Túnels de Vallvidrera (Barcelona).
A més, Catalunya encara compta amb la fórmula dels 'peatges a l'ombra' (el Govern paga una quantitat fixa per cada vehicle que passa): la C-16 de Manresa a Berga (Barcelona), la C-14 de Reus a Alcover (Tarragona), la C-35 de Maçanet a Platja d’Aro (Girona), la C-17 de Vic (Barcelona) a Ripoll (Girona), l’Eix Transversal de Lleida a Girona i l’Eix Diagonal de Manresa a Vilanova i la Geltrú (Barcelona).
Compensacions per la perdua de l'IBI
L'adeu als peatges beneficia molts sectors però també en perjudica d'altres, com les arques dels municipis per on passa l'autopista. El seu alliberament farà que els ajuntaments deixin d'ingressar més de 14 milions d'euros per l’IBI. Un dels més afectats és Sant Julià de Ramis que al seu terme té el peatge de Girona Nord. Deixarà de cobrar 367.000 euros a l'any, un 10 per cent del pressupost municipal, i ara reclama compensacions.
El dels transportistes és un dels sectors més beneficiats. Celebren la reducció de costos però temen les conseqüències de l'augment de trànsit. També celebra l'alliberament la plataforma Prou Morts a l'N-240, que aplega alcaldes lleidatans de municipis per on passa aquesta carretera i que insisteix a reclamar el desdoblament.
340 acomiadaments a Abertis
La finalització de la concessió al grup Abertis té una conseqüència directa sobre l'ocupació. L'empresa preveu aplicar un ERO que afecta 348 treballadors vinculats a aquests peatges. El 72% de la plantilla ha votat, precisament aquest dimecres a favor de l'última proposta d'Abertis.
La proposta consisteix en una indemnització mínima de 45.000 euros pels treballadors amb menys antiguitat, una de lineal per als de més de 12 anys, assegurança mèdica d'un any i dret preferent de contractació al grup Abertis fins al 2024. Si bé la proposta no tenia un preacord sindical sí que incorpora propostes de la part social segons explica Ivan Orpella, de CCOO.
L'ERO afecta 340 treballadors, bàsicament personal de peatges, que seran acomiadats per l'acabament de la concessió a quatre autopistes el 31 d'agost. Uns 240 empleats mantindran el lloc de feina i faran el manteniment de les vies i seran subrogats a l'empresa adjudicatària d'aquest servei.
