Francesc Burrull repassa una vida de jazz i cançons d'autor
- Anna Cler entrevista per última vegada al mestre Burrull, figura fonamental de la Nova Cançó
- Juntament amb Tete Montoliu, Francesc Burrul va ser una de les figures internacionals del jazz al nostre país
- El pianista va morir al Garraf l’agost de 2021 a l'edat de 86 anys
Francesc Burrull ha estat sens dubte un dels grans noms del jazz, la cançó i la música en general a casa nostra. ‘Noms Propis’ ret homenatge a aquesta figura del jazz a Espanya sense la qual cançons com “Paraules d’Amor” no sonarien com les coneixem. Anna Cler repassa amb ell una llarga trajectòria plena d'anècdotes amb personalitats conegudes, amistats i amor en una entrevista enregistrada poc abans de morir, l’última que va concedir.
Pianista per sobre de tot, va ser un músic total i polifacètic. La seva especialitat era el jazz, un estil musical que irrompia a la Barcelona dels anys 60 i que des de 1959 es podia escoltar en directe en un sòtan de la plaça Reial, a la sala Jamboree. Coetani de Tete Montoliu i Ricard Roda, Francesc Burrull es va tutejar amb els grans de l’època. Va tocar amb llegendes com Chet Baker i Sidney Bechet, però tamé va fundar la seves pròpies bandes, com la ‘Latin Combo’ i la ‘Latin Quartet'.
El seu horitzó musical s’amplia i diversifica quan es fundaren els Setze Jutges. Francesc Burrull acaba vinculat a la Nova Cançó col.laborant amb Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Joan Isaac, La Trinca o Maria del Mar Bonet. Molts cantautors catalans li deuen els arranjaments d’algunes de les seves cançons més conegudes.
En 1992 va obtenir el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya en la categoria de jazz, i en 2017, se li va concedir la Creu de Sant Jordi.
