50 anys del les riuades que van destrossar el Baix Llobregat
- Del 19 fins al 23 de setembre del 1971 va ploure tant que l'aiguat i el cabal dels rius desbordats va anegar el Baix Llobregat, el Gironès i l'Empordà
- L'aigua va destruir tot al seu pas: cases, collites i instal·lacions i fins i tot es va endur part del pont antic de Molins de Rei
- Recuperem les imatges de l'arxiu històric de TVE Catalunya que mostren aquesta tragèdia en la que 21 persones van perdre la vida
El 20 de setembre de 1971 va caure el pont de Molins de Rei. Un pont ample i de dotze arcs, una icona de la comarca del Baix Llobregat que permetia el pas entre les dues ribes del Llobregat. Des que es va fer fosc, queia un xàfec provocat per una gota freda. L'aiguat va durar hores i hores, del 19 al 23 de setembre. El riu es va desbordar i el pont es va partir. El cabal d'aigua va arribar a més de tres mil metres cúbics per segon. Per entendre-ho, l'alçada de les aigües era en alguns punts 10 o 12 metres més alt de l'habitual.
Les collites de les hortes es van perdre i milers d'habitatges van quedar destrossats. Calculen que l'aigua entrava a les cases a 80 quilòmetres hora, amb una força impossible d'aturar. El fet més dramàtic van ser les 21 persones que es van trobar sense vida. D'aquestes, 14 al Baix Llobregat.
En aquestes imatges històriques de l'arxiu de TVE Catalunya dels informatius de l'època, en castellà, podem veure com de malmesos van quedar molts indrets. La crònica explica la situació quan encara es pensava que el nombre de víctimes mortals era menor.
La riuada va mobilitzar també els Bombers de Barcelona que van sortir del seu terme municipal per mirar de salvar vides i treure aigua dels baixos.
L'aiguat també va fer mal a l'Empordà i el Gironès
Es va inundar també part de les ciutats de Girona i Figueres. A l'Alt Empordà es van registrar les pluges més abundants de tot el segle. El final d'estiu havia arribat amb una situació tràgica que ho va afectar tot: les empreses, els comerços, les infraestructures i la pagesia. Els que pitjor ho van passar van ser les famílies que vivien a pisos baixos. El fang i l'aigua ho omplien tot.
La gent es va posar a ajudar. Qui no tenia una pala o una aixada mirava de salvar el que podia. Quan va para de ploure es va poder donar un cop de mà amb més facilitat. Però els ànims s'anaven tensant, perquè ja feia anys que els veïns reivindicaven les canalitzacions dels cabals dels rius. A més del Llobregat, aquells dies van sortir de mare el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià, la Muga i el Rard.
L'endemà, plors i indignació
Feia molt de temps que als pobles i ciutats es demanava a les autoritats la construcció de canalitzacions per encabir les lleres i evitar les inundacions. Però l'administració franquista se'n desentenia. Si ja hi havia hagut protestes, ara es tornaven a revifar i es barrejaven amb les llàgrimes per la ràbia de tanta desgràcia.
Va fer falta aquesta tragèdia perquè es canalitzés un tram del Llobregat. Però aquestes obres només van fer en un tram i no se'n van aprovar les obres fins quatre anys més tard. També, amb el temps, es van fer les obres al final del Besòs, el Ter i d'altres rius de Gironès.
