Otegi demana perdó a les víctimes d'ETA per primera vegada
- El líder d’EH Bildu reconeix el “patiment" generat per la banda terrorista en el 10è aniversari de la seva fi
- L’Associació de Víctimes del Terrorisme atribueix la declaració a motius polítics
- Pere Aragonès remarca l'acte de responsabilitat que suposa aquest "pas cap a la pau"
"No hauria d'haver passat". Són les paraules d'Arnaldo Otegi referint-se al patiment de les víctimes d'ETA. El coordinador general d’EH Bildu reconeix per primera vegada el seu dolor en nom de l'esquerra abertzale. A Catalunya 54 persones van morir assassinades per la banda terrorista en 75 atemptats fins l'any 2001. Les víctimes veuen en aquestes paraules una clara intenció política i ho vinculen a la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.
Catalunya va patir 75 atemptats amb 54 morts
A Catalunya, 54 persones van ser assassinades per ETA entre 1975 i 2001. Es van produir 75 atemptats que van causar també centenars de ferits amb episodis com el d'Hipercor, la caserna de la Guàrdia Civil a Vic o l'assassinat d'Ernest Lluch. Al darrere hi havia el 'comando Barcelona' com es coneix al grup d'etarres que actuaven a Catalunya. L'últim atemptat mortal va ser un 17 de març del 2001. Va morir assassinat el mosso d'esquadra Santos Santamaria per l'esclat d'un cotxe bomba.
Pere Aragonès defensa que "la pau i la paraula són el camí"
Tant bon punt ha transcendit la declaració d’Otegi, s’ha succeït una allau de reaccions polítiques. PSOE i Podem ho qualifiquen de gran avenç mentre que el PP parla d'hipocresia.
A Catalunya, Esquerra i Junts fan valdre les disculpes. Els republicans diuen que demostra l'assumpció de responsabilitats polítiques, i demanen a Pedro Sánchez que compleixi i acosti els presos d'ETA a presons basques.
El President de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha remarcat la importància d'aquest pas, diu, cap a la pau. Concretament, ha destacat que la declaració de l'esquerra abertzale és d'una enorme rellevància i responsabilitat. En aquest sentit ha expressat el compromís de la Generalitat "d'acompanyar el procés de pau en els anys que vindran".
