'Perduts en el temps' viatja a Cardona, punt clau de la indústria tèxtil a la Catalunya de la primera meitat de segle XX

• La industrialització del segle XIX va transformar Catalunya i va fer créixer el Bages i Cardona, fins el punt de duplicar la població de la ciutat bagenca al segle XX

Perduts en el temps - Teixint una fortuna

Anna Bertran, en la seva visita a Cardona, ens porta en un primer lloc al Mas Vilater, ubicat a l'històricament anomenat Arenal. Aquest lloc va esdevenir molt important, ja que es portava la fusta a través del riu des de les zones més altes. Allà hi trobem la Torre de l'Arenal, la primera construcció en aquest espai, edificada al segle XIX, a la qual es van anar afegint annexes cadascun amb un ús diferent. Tanmateix, a banda de ser un lloc de treball, el mas també tenia habitacions on hi van viure diverses famílies. El 1982, la zona va patir uns grans aiguats que van malmetre el mas. La família Simon Soler va patir les conseqüències, i finalment van acabar marxant de la casa el 1994 i l'espai va quedar en desús.

Anna Bertran i els exteriors del Mas Vilater cropper

Inicis de la Societat Comte i Viladomat i la fàbrica d'El Paperer

El moment més gloriós de la casa va arribar amb una saga d'industrials creadors i gestors d'un imperi tèxtil a Cardona -que més tard es va estendre a altres territoris- gràcies a l'impuls de dos socis: Josep Viladomat i Ramon Comte, que van donar vida a la Societat Comte i Viladomat. De la unió de Maria Viladomat (filla de Josep Viladomat) i Ramon Comte neix Josep Comte Viladomat, qui va aconseguir portar aquest projecte tan ambiciós a l'èxit absolut.

A Cardona també s'hi troba encara una de les fàbriques més importants de l'imperi tèxtil: El Paperer. Edificada sobre el molí de Ballestar o d'en Calvet, és una construcció que va anar evolucionant fins a convertir-se en una petita i rica indústria paperera. Abans que Viladomat i Comte l'adquirissin, aquest espai es dedicava únicament a la producció de paper. Els dos socis van veure en aquest lloc un punt clau per aprofitar la força motriu del riu en un context de mecanització, filatures i producció de teixits. Dins la fàbrica fonamentalment s'hi filaven les bales de cotó que venien dels mercats internacionals i eren transformades en fils.

Anna Bertran descobrint els interiors de la fàbrica cropper

Josep Comte Viladomat: un amo exemplar

El 1910, Josep Comte Viladomat esdevé l'hereu i titular únic de l'empresa. El successor va ser un amo paternalista, preocupat per la qüestió social vinculada a finals de segle XIX i principis del XX. El seu imperi era un dels que més es preocupava pels treballadors. Des de 1915 ja repartia primes -en funció dels guanys- als seus empleats, va establir un sistema de vacances i quan va morir (1952) va implantar que els seus treballadors rebessin una prima de mil pessetes. Això va fer que el sector del tèxtil fos summament important a la ciutat bagenca: entre 1910 i 1920, de 578 treballadors censats, 515 -el 90%- treballaven al tèxtil, i a principis de segle XX hi treballaven 450 treballadors dels quals 350 eren dones. Als anys trenta, Comte i Viladomat tenia contractats uns 800 treballadors, un 20% de la població de Cardona.

Comte i Viladomat va ser un empresari exitós que va acumular molt de capital, fet que li va permetre un nivell de vida prou còmode. A banda de ser un personatge reconegut per liderar l'imperi tèxtil de Cardona, també ho era per les seves notòries ajudes econòmiques. Destaquen el milió de pessetes que va donar a l'Hospital Clínic de Barcelona i d'altres ajudes que va fer a l'Hospital de Cardona o a la Lliga contra el Càncer. Bona mostra d'això són les diverses cròniques socials que es van escriure en el seu moment més àlgid. El 1952, l'amo de la societat mor i la corporació va passar a mans de descendents no tan mediàtics fins a arribar darrer propietari de la nissaga, el nebot de Josep Comte i Viladomat, Ramon Costa Comte. El 1978 es va produir una suspensió de pagaments que va fer entrar a la societat en una crisi. L'activitat, no obstant això, va romandre gràcies a una cooperativa de treballadors. Finalment, el 1990, la fàbrica tanca les portes definitivament.

““