Jonás Trueba i Candela Recio ens presenten 'Quién lo impide'
- El film de Jonás Trueba pretén retratar de manera fidel a una generació de joves
- "El millor de la pel·lícula és la seva durada": diu el director sobre els 220 minuts del llargmetratge
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
ALEIX CAMPRUBÍ I PONT
"Quien lo impide" és un film del tot diferent, que trenca amb els convencionalismes del cinema actual. Al Cafè d'idees coneixem la darrera pel·lícula de Jonás Trueba i Candela Recio, de la mà del mateix director i una de les seves protagonistes, en una entrevista de Gemma Nierga i Pep Prieto.
Un retrat molt proper
Quién lo impide és un film molt especial, de més de tres hores i mitja, on Trueba mostra el retrat més viu d'una generació marcada en els últims anys per la pandèmia, que segueix a aquests joves des que tenen 15 anys fins que passen dels 20. No hi havia guió, només motivacions i moltes converses, i el mateix Trueba va operar la càmera i els seus col·laboradors més pròxims, o algun dels nois, van treballar com microfonistes.
Tot plegat ho fa amb un "cinema pur que trenca tòpics", com diu Prieto. En aquest sentit, Trueba reconeix que fuig d'etiquetes, i que ha intentat fer un film "amb moltes coses dins". "Fins i tot, pot arribar a tenir diverses pel·lícules a dins", defensa el cineasta.
El director explica que amb el film volia explicar una història a través dels mateixos participants, posar-se a la seva disposició, i fer-ho sense guió: "No ser jo el guionista sinó que fossin ells, escriure la pel·lícula amb ells", defensa el director, assegurant que, d'aquesta forma, el resultat és "molt més proper" que en altres.
Cal somiar
Una de les lectures que ens trobem al film és la necessitat de somiar, de tenir grans aspiracions. I això és un lloc on aquesta generació dels 2000 que retrata el film s'ha trobat grans obstacles.
L'actriu defensa que la generació està "molt castigada" per tot el que ha passat el seu voltant, des de la crisi del 2008. "Si des de petit et diuen que serà molt difícil, és una cosa que cala", reconeix.
En aquest sentit, l'actriu afegeix que a Quien lo impide volien explicar les coses que són interessants per a ells. "Potser no s'ensenyen, per què no són tan grans. Però per nosaltres és tota la nostra vida".
Llibertat creativa
Tot plegat, ha deixat molta llibertat a l'artista, que ha filmat als actors "com a adults"."No apareixen altres adults, perquè els adults són ells", diu afegint que ha creat un clima de confiança còmode, en el qual puguin expressar-se tal com són. "Com diu la Candela, que hi hagi contradiccions i puguem veure els canvis", afegeix.
Motius com aquest han permès a Trueba treballar amb aquesta llibertat. "Està feta amb moltes limitacions, però amb molta llibertat", reconeix el creador, que reconeix que el sentit del Quién lo impide, que s'inspira en la cançó de Rafael Berrio, es converteix en un leitmotiv.
El millor, la durada?
Una de les peculiaritats del film és la seva llarga durada, ja que passa de les 3 hores i mitja. Concretament, són 220 minuts de llargmetratge, entre els quals hi ha dos intermedis. "Es fa curta", adverteix en Pep Prieto.
Trueba prega als espectadors que no tinguin por pel fet que la pel·lícula sigui llarga. "Part del millor és la seva duració i viure una experiència intensa en una sala de cinema", defensa el cineasta.
Premi a Sant Sebastià
Quién lo impide es va emportar el premi d'interpretació del Festival de Sant Sebastià. L'actriu reconeix que "és molt bonic", ja que un film "coral" s'ha vist recompensant amb un premi "que és per a tots": "És la millor justícia que se li pot fer".
Experiència plegats
"A la Candela la conec des que tenia 10 anys, i vaig començar a treballar amb ella quan en tenia 13. I ara en té 20", explica Trueba sobre aquesta protagonista, després de l'experiència a La Reconquista. "Tenia sentit seguir gravant i seguir coneixent-nos dins del cinema", diu Recio.
