Centenars de policies protesten a Barcelona per exigir respecte
- Els agents estan farts de rebre agressions i no troben prou empara a les institucions
- Una desena d'organitzacions sindicals denuncien que Catalunya pateix una "crisi de seguretat pública"
- El conseller d'Interior nega falta de suport institucional hores després que Trapero demanés "respecte" per als Mossos
Centenars de policies locals i agents dels mossos d'esquadra s'han manifestat aquest dissabte al centre de Barcelona per dir prou a l'augment de les agressions que pateixen en l'exercici de la seva feina. Reclamen a les administracions un suport més decidit a la seva tasca i que no es posi constantment en dubte la seva actuació. En aquest sentit, també demanen que s'acabi amb l'ús partidista que es fa de les forces i cossos de seguretat.
En el manifest conjunt que s'ha llegit al final de la marxa, a la plaça Sant Jaume, la desena d'organitzacions convocants han denunciat que els últims mesos els agents de policia s'han convertit en objectiu directe de tota una sèrie d'atacs, que han tingut com a conseqüència una pèrdua evident de l'autoritat i una deslegitimació de la seva professió. Ja fa setmanes que representants sindicals, tant a Mossos com a les policies locals, adverteixen que hi ha hagut un salt qualitatiu de la violència a certes protestes al carrer i que fan falta més recursos per afrontar el que ja consideren una autèntica crisi de seguretat a Catalunya.
Radiografia del cos de Mossos d'Esquadra
La plantilla dels Mossos d’Esquadra va tancar l’any 2020, el de les últimes dades disponibles, amb 17.361 agents, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Des de l’inici del segle XXI la quantitat d’efectius s’ha multiplicat gairebé per tres però s’ha de tenir en compte que l’any 2.000 la presència dels Mossos estava circumscrita a les comarques de Girona, Lleida i algunes de la Catalunya Central, com Osona i el Berguedà, i que no va ser fins al 2.005 que els Mossos es van implantar a l’àrea de Barcelona, i fins al 2.008 que van completar el desplegament a tot el territori català.
Si s’examina amb detall l’evolució del número d’agents d’aquests vint anys, s’observen clarament quatre períodes diferenciats. El primer va del 2.000 al 2.008, coincidint amb el desplegament del cos, amb increments de plantilla anual superiors al 10%. A partir del 2.008 i fins al 2012 l’augment d’agents va disminuir de manera progressiva. Però no va ser fins al 2013, ja en plena època de retallades i crisi econòmica, quan el cos va començar a perdre agents: uns 120 de mitjana cada any fins al 2.018. Només aquests dos últims anys, 2.019 i 2.020, s’observa una recuperació de la plantilla encara molt minsa, no superior al 3% anual.
Des que es va completar el desplegament fins a l’any passat la taxa d’agents per cada 100.000 habitants ha seguit una evolució similar. Fins al 2.013 la xifra es va incrementar i va tocar sostre (228,37 agents per 100.000 habitants), entre aquell any i el 2.018 va baixar malgrat que en algunes ocasions també ho va fer la població, i en els darrers dos anys ha repuntat una mica, tot i que encara està per sota de la màxima registrada (224,82 agents per 100.000 habitants).
Protestes cada vegada més agressives
Un dels grans detonants de la manifestació d’aquest dissabte ha estat la sensació que d’un temps ençà ha augmentat la inseguretat dels agents i l’agressivitat que la població mostra vers el cos, sobretot arran les botellades. Els Mossos d’Esquadra recullen des de l’any 2013 dades relatives a fets delinqüencials relacionats amb atemptat, resistència i desobediència a agents de l’autoritat. Analitzant l’evolució d’aquestes dades, s’aprecia a partir de 2.017 un increment d’aquestes conductes, coincidint també amb les protestes per la sentència del ‘procés’, però el realment significatiu és que l’any passat, any de restriccions i confinaments per la pandèmia, es van disparar un 44%.
El que encara no es pot apreciar és l’impacte de les botellades, un fenomen que va esclatar amb força a principis del mes de maig d’enguany, amb el final de l’estat d’alarma, i s’ha prolongat durant l’estiu.
Fent passes cap a la paritat
En els darrers temps també s’ha posat al damunt de la taula la necessitat de feminitzar el cos de Mossos d’Esquadra perquè actualment només un de cada cinc agents és una dona. Aquesta proporció s’ha mantingut estable des de l’any 2.010 i el govern català treballa per ampliar la presència de la dona al cos. De fet, en la darrera promoció que es va graduar a principis de mes, el 30% dels nous agents van ser dones i l’objectiu és anar ampliant aquest percentatge
Està pendent la revisió del model policial
El major Josep Lluís Trapero va aprofitar ahir la celebració del Dia de les Esquadres per fer una encesa defensa del cos i de la tasca dels agents. Al davant hi havia el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que tot i admetre cert malestar al cos, nega que el Govern tingui una actitud ambigua i no doni prou suport públicament a la policia.
Algunes actuacions dels últims anys han aixecat crítiques, cosa que ha portat el Parlament a constituir una comissió d'estudi que revisi els protocols i la naturalesa de les funcions dels Mossos d'Esquadra. La presidirà la CUP, que ja ha avançat que tindrà com a prioritat garantir més transparència. Per aquest motiu planteja un mecanisme independent fiscalitzador de les intervencions policials.
