El preu de la l'electricitat torna a repuntar aquest dilluns
- El preu mitjà serà de 225 €/MWh, i el més car entre les vuit i les nou del vespre (262 €/MWh)
- El govern espanyol ampliarà en 100 milions el pressupost d'ajudes per fer front a l'encariment dels preus de l'energia
El preu mitjà diari de l'electricitat al mercat majorista tornarà aquest dilluns a pujar i assolirà de mitjana els 225 euros el megavat hora (€/MWh), un 5,66% més que el registrat a les últimes 24 hores, segons dades facilitades per l'operador del mercat elèctric (OMIE). El preu més alt serà entre les vuit i les nou del vespre (262 €/MWh), mentre que el més baix es registrarà entre les quatre i les cinc de la tarda (201 €/MWh).
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el Consell de Ministres del proper dimarts aprovarà una partida de 100 milions adddicionals per ajudar a les llars més vulnerables durant l'hivern. El decret llei també contemplarà ajudes a la indústria i a empreses, i mesures encaminades a garantir més transparència en la formació de preus de la tarifa elèctrica.
Preus alts fins a la primavera vinent
Tot i que aquest mes d'octubre el preu de la llum al mercat majorista s'ha estabilitzat, segueix disparat en comparació amb les xifres que hi havia l'any passat. L'escalada va començar el mes de maig però no va ser fins a l'agost que va agafar embranzida fins a marcar un rècord el 7 d'octubre (289 €/MWh). Els coneixedors del mercat asseguren que els preus continuaran així de cars fins almenys la pròxima primavera. Tot i això, el president espanyol va prometre fa un mes que a finals d'any el preu de la factura elèctrica a Espanya tornaria al nivell de l'any 2018.
Més enllà de la tarifa domèstica
El preu alt de l'electricitat ja s'ha començat a notar al sector industrial. Algunes companyies han repercutit als preus dels productes que posen al mercat els elevats costos que els suposa l'energia, i d'altres han decidit reduir l'activitat o tancar uns dies perquè no els surten els números.
La conjuntura actual ha provocat una espiral inflacionista que pot portar als principals bancs centrals del món, com ara el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units, a revisar el calendari previst d'increment dels tipus d'interès. Això de retruc afectaria a moltes famílies perquè un preu del diner més alt encariria les hipoteques i els Estats tindrien més dificultats per pagar el seu deute.
