L'Assemblea de Catalunya: 50 anys d'una acció unitària i eficient
- L'Assemblea de Catalunya creada el novembre del 1971 va ser la plataforma més efectiva contra el franquisme per la seva força social i política
- Va aplegar un ampli espectre ideològic que va afavorir el retorn de la democràcia i la lluita pels drets nacionals catalans
- TVE Catalunya reuneix programes i entrevistes que ho testimonien pertanyents a l'arxiu històric, sempre disponible online a RTVE Play
És el fet més rellevant de la història contemporània de Catalunya, en ple franquisme: la constitució de l'Assemblea de Catalunya el dia 7 de novembre del 1971, que pretenia crear consciència i coordinar els passos cap a una situació alternativa a l'immobilisme.
Ara en fa 50 anys i en repassem els testimonis de l'arxiu històric de TVE Catalunya. Va ser una reunió clandestina d'unes 300 persones molt diferents entre elles, d'un ampli ventall social, professional i ideològic capaces de generar complicitats, respecte, acords i per tant una base àmplia per a la lluita antifranquista.
Se'n conserven poques imatges, gairebé tot fotografies, però en aquest breu fragment, a continuació, podreu escoltar els noms d'algunes entitats participants, ben diverses. Tot passava d'amagat a la parròquia de Sant Agustí, al Raval de Barcelona, on havien fet veure que anaven a missa al matí.
A la mateixa plaça de Sant Agustí, l'historiador Josep Benet va explicar acuradament anys més tard, davant les càmeres de TVE Catalunya, com s'ho van fer per aconseguir-ho. Eren circumstàncies totalment adverses, perquè les trobades polítiques i les manifestacions eren prohibides. El relat de Benet és ben bé un retrat de l'època.
Els antecedents
Com diu l'historiador Josep Benet, la trobada estava ben preparada. L'oposició al franquisme va començar moure's amb il·lusió -tot i la por a les represàlies-, gràcies a l'empenta de la joventut dels estudiants i de la lluita obrera i sindical, anterior als 60. El PSUC, creat el 1936, lluitava en clandestinitat. L'afer Galinsoga va escalfar ànims el 1959, l'any següent van ser els Fets del Palau. El 1961 es va constituir Òmnium Cultural i per tal de publicar llibres i música en català, Edicions 62 i Edigsa. El 1962, el moviment de la Nova Cançó caminava amb pas ferm i cada cop era més nombrós.
L'any 1964 és recordat a Barcelona per la fundació de les Comissions Obreres de Catalunya a l'església de Sant Medir. El 1965, arran d'unes declaracions al diari Le Monde, l'abad de Montserrat, Aureli Maria Escarré, defensa la identitat catalana i les autoritats franquistes l'obliguen a marxar a l'exili.
El 1966 va ser un any ple d'acció: es van manifestar els capellans pel centre de Barcelona contra les tortures als opositors detinguts a la comissaria de Via Laietana, es va fer la Caputxinada, la campanya 'Volem bisbes catalans', va sortir la revista setmanal Tele/Estel, primera publicació no eclesiàstica en català després de la Guerra Civil.
L'any 1970 es va produir la Tancada d'intel·lectuals a Montserrat. Unes 300 persones van fer un acte de rebuig al règim franquista perquè el consell de guerra celebrat a Burgos contra militants d'ETA els condemnava a mort. A més de demanar que se'ls commutés la pena per presó, els reunits van denunciar públicament la manca de llibertats democràtiques i nacionals.
Gràcies al ressó internacional de la Tancada d'Intel·lectuals a Montserrat, el desembre del 1970, el règim franquista va haver de commutar les penes de mort dicatades al procés de Burgos Òmnium Cultural
Quinze dies justos abans de la reunió de l'Assemblea a Sant Agustí, el músic Pau Casals aprofita el concert que dirigeix a la seu de les Nacions Unides a Nova York per cridar al món 'I am a Catalan'.
El reportatge que encapçala aquest text l'hem extret del programa 135 Escons. Si el veieu complet escoltareu tres persones rellevants que expliquen el significat de l'Assemblea de Catalunya: Miquel Roca Junyent, llavors secretari general de CiU; Jordi Carbonell, antic dirigent de Nacionalistes d'Esquerra; i Pere Portabella, vinculat històricament al PSUC i membre d'Iniciativa per Catalunya. Aquest programa també mostra l'acte de conmemoració de l'Assemblea al Parlament de Catalunya amb Jordi Pujol, Josep Benet i Joan Reventós.
Els assamblearis
Alguns dels presents a l'Assemblea de Catalunya, per impossibilitat de nomenar-los tots, van ser el líder del PSUC Antoni Gutiérrez Díaz, l'advocat Agustí de Semir, declarat cristià comunista, que va llegir els preacords de la trobada; Josep Andreu i Abelló, diputat a la II República i també el 1980, i que havia fugit a l'exili amb Lluís Companys, i que va ser l'encarregat de llegir la salutació a l'acte; els esmentats Jordi Carbonell i Josep Benet; Joan Reventós, destacat líder socialista que va llegir l'informe polític de l'Assemblea; igualment, noms destacats al futur polític del país com Josep-Lluís Carod-Rovira, Rafael Ribó, Miquel Sellarès, el director de cinema Pere Portabella, el productor Pere Fagés Mir, el capellà i activista Lluís Maria Xirinacs, l'advocada Magda Oranich; historiadors de primer ordre com Felip Solé Sabarís i Antoni Batista; l'editor Xavier Folch o l'urbanista Jordi Borja. Un dels més implicats en l'organització dels grups que s'hi reuniren va ser Marià Vila d'Abadal, enginyer agrícola i polític de l'antiga d'Acció Catalana.
Podem recordar també l'escriptor i metge Joan Colomines i Puig, que en prendre la paraula va saludar emocionat els treballadors de la SEAT i va demanar un minut de silenci en record d'Antonio Ruiz Villalba, a qui la policia havia mort d'un tret feia uns mesos durant una manifestació a la fàbrica de cotxes de la Zona Franca. També van intervenir representants de Comissions Obreres, Bandera Roja, PSOE i delegacions comarcals i professionals, entre d'altres.
El llegat
L'Assemblea de Catalunya va acabar la seva primera sessió amb les reivindicacions 'Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia'. Quatre punts en realitat, perquè reclamaven les llibertats socials i polítiques, l'amnistia pels presos polítics, el restabliment l'Estatut d'Autonomia de 1932 i les institucions catalanes -tal com diu la redacció final 'com a pas previ per a l'autodeterminació'. Finalment, proposava coordinar totes les accions amb les organitzacions democràtiques dels altres pobles de l'estat.
Durant els anys següents, l'Assemblea va coordinar la resistència contra la dictadura i va organitzar mobilitzacions pacífiques com les de Ripoll el 1972 o Sant Cugat del Vallès i Vic el 1973, sempre dissoltes per la policia i per la força. El 1973 van detenir 113 persones reunides a Barcelona, a la parròquia de Maria Mitjancera, com explica el primer reportatge.
El 1976 el règim encara era molt repressor. Les manifestacions dels dies 1 i 8 de febrer per demanar la llibertat dels 600 presos polítics engarjolats a l'estat va acabar amb la policia perseguint i apallissant els manifestants.
Aquell any, en demanar permís per la manifestació de l'Onze de Setembre, les autoritats van accedir però només si es fèia a Sant Boi de Llobregat, preveient que seria un fracàs. I va ser tot el contrari.
La campanya 'Volem l'Estatut' va ser àmpliament acollida pel poble de Catalunya i la coalició Entesa dels Catalans va treure 15 senadors a les eleccions generals espanyoles de 1977. Però quan es va crear el grup que havia de redatar el nou estatut, l'Assemblea es va dissoldre entre els que el n'eren partidaris i els que volien un trencament més dur i lluitar per uns ideals socilalment més amplis.
Tarja de l'Assemblea de Catalunya amb les quatre reivindicacions Viquipèdia
I en sortir d'aquella 'missa'?
La sortida de l'Assemblea del 7 de novembre del 1971 es va fer a poc a poc, aprofitant la missa del vespre, per no aixecar sospites de la policia. Es va convocar una roda de premsa amb mitjans d'aquí i de l'estranger i va ser pels articles de fora que les autoritats es va assabentar que s'havia fet l'assemblea.
El ministre de Governació i el governador civil de Barcelona ho van negar: no podia haver passat. Fins que van sentir un enregistrament de la roda de premsa i van començar a detenir periodistes. Algú va dir que la reunió s'havia fet a la part alta de Barcelona i la policia es va adreçar a casa dels que en dèia 'sospechos de costumbre' van detenir Josep Benet, entre d'altres. Explica el politòleg Josep M. Colomer que quan la policia va arribar a casa de Pere Fagés 'va arrencar a córrer escales avall i s'exilià a França'.
Durant el franquisme els diaris es llegien entre línies i per això la gent va lligar caps quan al 'Nuevo Diario' de Madrid van llegir que el Ministeri de Governació havia posat multes de mig milió de pessetes, xifres altíssimes per l'època, a diverses persones por 'actividades de caràcter y significación graves, contrarias al orden público nacional'.
Molt del que no es va poder explicar en aquells moments a viva veu ho vam poder sentir a TVE Catalunya al programa Memòria Popular sobre la fundació de l'Assemblea de Catalunya. Escoltem un cop més el valuós testimoni de Jordi Carbonell i també el de dos assemblearis més, Josep Soler Barberà i Miquel Sellarès. Com a assessor, l'historiador Borja de Riquer.
