Canvi d'hora: quines implicacions té en el consum?
- La matinada del 30 al 31 d'octubre caldrà retardar els rellotges una hora
- Els efectes van més enllà del consum o l’economia
Aquest cap de setmana arriba un nou canvi horari: la matinada del 30 al 31 d'octubre caldrà retardar els rellotges una hora. Per tant, de les 3 hores haurem de passar a les 2. El sol sortirà abans, però per contra es farà fosc més aviat, i a les 6 de la tarda serà gairebé de nit. Aquest canvi pretén ajustar les hores de llum a les de consum, però realment s’adequa? Tindrà alguna afectació al preu de la llum?
No hi ha certesa dels beneficis d'avançar l'hora
La resposta és que encara no és possible saber-ho. Des de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) recorden que l'informe més recent el va elaborar la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu en 2018. Aquest document assenyala que, encara que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis (al voltant del 5%), aquests són marginals, i que no hi ha certesa que els beneficis s'obtinguin en tots els Estats membre.
A més, detalla també que el consum d’una energia pot disminuir, però pot pujar la d’un altre tipus. Per exemple, tot i que pot haver-hi estalvis d'energia en il·luminació, no és tan evident que passi el mateix amb la calefacció, que podria fins i tot augmentar el seu consum. A més, els resultats són difícils d'interpretar, ja que estan fortament influenciats per factors externs, com la meteorologia o els hàbits dels usuaris.
L'encariment de la llum només puntual
Des d’IADE alerten que els estudis de canvi horari requereixen una anàlisi prolongada en el temps per a avaluar situacions estacionàries i la tessitura actual de preus d'energia, a priori, és una anomalia puntual que no hauria de repercutir en les decisions sobre el canvi horari, ja que el seu impacte es xifra en anys i no setmanes o mesos.
En l'actual context amb màxims de preus de la llum, dia rere dia tant les organitzacions de consumidors com les distribuïdores recomanen que seguir mecanismes més rellevants per tal d’aconseguir estalvis energètics. Per exemple, la substitució de llums i aparells per alternatives més eficients, assegurar que la potència contractada i la tarifa elèctrica que tinguem contractada és l'adequada per a les nostres necessitats, així com seguint pautes d'estalvi a casa i l'empresa.
Un debat encara obert
L’origen d’aquest sistema, es remunta al segle passat. En 1918, l'escassetat de carbó que va provocar la Primera Guerra Mundial i que va obligar a buscar noves maneres d'estalviar energia. Els primers a aplicar-ho van ser Alemanya i els seus aliats l’abril de 1916, però el Regne Unit també ho va implementar un mes més tard.
El canvi d’hora ha format part del debat a la Unió Europea. La Comissió Europea va consultar als ciutadans el 2018 sobre la seva opinió respecte al canvi horari. Els resultats de l’enquesta van mostrar que el 84% dels ciutadans europeus no volen continuar amb la pràctica d'alterar l'hora dues vegades a l'any. A Espanya, aquest percentatge pujava al 95%.
Davant aquests resultats, la Comissió Europea va proposar acabar amb aquesta pràctica i que el març de 2019 es produís l'últim canvi d'hora. No obstant això, la consulta no va poder trobar un consens entre els Estats i les avaluacions d'impacte van fer que la UE posposés aquesta data fins al 2021 per la possible anul·lació del canvi horari i va donar la possibilitat als diferents països sobre quin dels fusos horaris mantenir. Espanya encara no ha decidit per quin fus horari optar.
Catalunya a favor de l'eliminació
A més, l'emergència sanitària pel coronavirus va acabar per aparcar l'assumpte, tot i que segueix present en el debat col·lectiu. De fet, va ser un dels temes centrals de la Time Use Week que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona.
A Catalunya, una de les institucions que hi van participar i que ja el 2018 va impulsar el dictamen per a reforma horària és la Generalitat de Catalunya. El Govern donava suport a l’eliminació del canvi d’horari des del punt de vista fisiològic, tot i que reconeixien que “no hi ha dades disponibles que acreditin i correlacionin directament els beneficis econòmics sobre l’activitat econòmica”.
Implicacions més enllà del consum
Des de la Generalitat, consideren que és evident que aquests canvis d’hora “trastoquen” i creuen que el debat va més enllà d’estar a favor o en contra del canvi d’hora: “Té moltes implicacions, però va més enllà del consum o dels aspectes econòmics”, assegura la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, Núria Vergés.
““Existeix una desigualtat entre l’impacte que té sobre les dones i els homes”“
Vergés posa més exemples: “Per a persones més grans, persones que necessiten cures, les persones que les han de cuidar. També hi ha una qüestió de gènere: les dones. Existeix una desigualtat entre l’impacte que té sobre les dones i els homes”,
Malgrat que encara no s’hagin fet canvis, Vergés considera que encara “som a temps” per fer-los, inclús la pandèmia pot ser un bon moment: “A les cases s’ha pensat molt; a les empreses també s’està replantejant com tornar, si continuem el teletreball. Hi haurà molt debat i mai és tard per prendre decisions per donar-li una embranzida a un tema molt transversal per tal d’evitar desigualtats de gènere”.
