La cimera del clima de Glasgow comença amb poques esperances i grans absències
- L'actual crisi energètica i la necessitat de recuperar l'economia després de la pandèmia compliquen que de la COP26 en surtin nous compromisos per reduir les emissions que escalfen el planeta
- Pedro Sánchez serà el primer cap de Govern a intervenir a la cimera, sabent que Espanya serà en un futur més vulnerable a fenòmens climàtics extrems
- Breu història de les cimeres del clima: de Kyoto a Madrid
Prop de 25.000 delegats, entre els quals més d'un centenar de funcionaris d'alt nivell, debatran els pròxims 15 dies a Glasgow, seu de l'anomenada COP26, els reptes més importants que planteja tant a escala global com local la situació d'emergència climàtica que afronta el món arran de la concentració a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle, que estan provocant de forma lenta però inexorable l'escalfament del planeta.
L'objectiu ambiciós que s'han fixat els organitzadors de la cimera és assolir un compromís internacional per reduir les emissions més enllà del topall que es va fixar als Acords de París de l'any 2015, però tot sembla indicar que serà una missió impossible i que les circumstàncies actuals conviden a pensar que ja seria tot un èxit mantenir a ratlla les emissions en els pròxims anys i aconseguir que durant aquest segle el planeta no s'escalfi més d'1,5 graus en comparació amb l'era preindustrial. Si fos així, els científics asseguren que es podrien reduir substancialment els riscos i l'impacte del canvi climàtic, però segons han advertit recentment els experts del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic o el Programa sobre Medi Ambient de les Nacions Unides, els països no estan fent els deures i amb l'actual nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera l'any 2100 la temperatura a la Terra haurà augmentat més de 2,5 graus. Al pessimisme hi ha contribuït la darrera setmana un informe de l'Organització Mundial de Meteorologia, que adverteix que l'any passat es va assolir un nou rècord d'emissions.
Els pròxims dies la mirada estarà posada sobre els líders dels països que més responsabilitat tenen o han tingut al creixement de les emissions que estan escalfant el planeta. Actualment, la Xina, els Estats Units, l'Índia i Rússia són les nacions que més diòxid de carboni (CO2, i serà difícil que de la cita de Glasgow en surtin grans compromisos tenint en compte, entre altres coses, que dos dels líders d'aquests països, el xinès Xi Jinping i el rus Vladimir Putin han decidit quedar-se a casa i no assistir presencialment a la cimera.
Un problema que ve de lluny
L'emissió de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera és un fenomen natural que sempre ha passat de manera més o menys espontània, però des de fa una colla d'anys que hi ha consens científic al voltant de considerar l'acció de l'home com el factor principal de l'increment exponencial de les emissions que produeixen l'escalfament global. La industrialització, primer a Occident i després a certs països emergents d'Àsia i de l'Amèrica Llatina, i l'ocupació progressiva de l'espai natural per part de les poblacions humanes, que sovint han degradat les condicions mediambientals, han portat a una situació insostenible. Malgrat la reducció de les emissions que han aconseguit alguns països en les últimes dècades, el volum global de gasos d'efecte hivernacle continua any rere any augmentant, i a un ritme especialment desbocat des de l'any 1950.
D'un temps ençà hi ha un cert consens a escala mundial de la necessitat de reduir les emissions, si més no el ritme al qual creixen, però les dificultats i les discrepàncies apareixen a l'hora de repartir de la manera més justa i equitativa possible els esforços per aturar l'escalfament del planeta i evitar els efectes devastadors del canvi climàtic. Els països occidentals, bàsicament els Estats Units, Europa i el Japó, temerosos de perdre l'hegemonia que els va brindar desenvolupar-se econòmicament durant el segle XX, volen que les nacions emergents més potents, com ara la Xina, l'Índia, Rússia i el Brasil, facin esforços similars als que ha fet, per exemple la Unió Europea, en les dues primeres dècades d'aquest segle, en què ha disminuït les seves emissions al voltant d'un 20%. Argumenten que només d'aquesta manera es pot garantir una competència lleial en el mercat mundial en igualtat de condicions. Els emergents responen, però, que el que no seria just és que se'ls exigeixin uns objectius semblants als dels països que històricament han acumulat un volum d'emissions superior, tenint en compte que fa molt més temps que contaminen. L'argument és força vàlid per a països com els Estats Units, que des de l'any 1750 són els responsables del 25% del volum total de CO2 emès a l'atmosfera. Malgrat tot, el segon i tercer país en aquesta classificació són la Xina i Rússia, i l'Índia ocupa la setena posició.
Cal tenir en compte, també, que els països emergents i que més estan augmentant els últims anys el volum d'emissions són alguns dels més poblats del planeta. De manera que quan fem els números per càpita tots baixen força en el rànquing i no estan entre els que proporcionalment emeten més gasos d'efecte hivernacle.
Què es pot esperar de la cita de Glasgow?
Hi ha alguns països que en els dies previs a la COP26 han anunciat compromisos per caminar en la bona direcció, però en la majoria de casos no han passat de ser simples declaracions d'intencions, sense concretar accions. Els propers dies caldrà estar pendents dels moviments que facin els representants de països amb pes en l'escena global com els següents:
·Xina:·Xina: és el país que actualment emet més gasos d'efecte hivernacle i es troba al bell mig d'una profunda crisi energètica que l'ha portat a incrementar de manera important l'ús de carbó (el combustible fòssil més contaminant). El president Xi, que no serà a Glasgow, s'ha compromès a assolir l'objectiu de zero emissions l'any 2050, però molts analistes dubten que sigui possible si persisteixen les condicions actuals que han comportat una frenada importantíssima del creixement econòmic, que les autoritats del país sempre han considerat prioritari per assegurar l'hegemonia xinesa, per davant d'altres qüestions.
·Estats Units:·Estats Units: ha actuat durant mesos de catalitzador i impulsor d'iniciatives per lluitar contra el canvi climàtic, de la mà de l'enviat especial i excandidat a la presidència John Kerry. El canvi del govern nord-americà a l'hora d'abordar els reptes que suposa l'emergència climàtica des de l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca és evident, sobretot si es compra amb l'actitud passiva i fins i tot negacionista de Donald Trump, però ha evitat en els dies previs a la cimera presentar un pla detallat i complet, que podria haver servit de referència per a molts altres països i haver-ne arrossegat d'altres gràcies a la seva capacitat d'influència a nivell global.
·Índia:·Índia: es troba en una situació similar a la de la Xina, patint per saber com la crisi energètica que s'ha desencadenat als mercats mundials afectarà el seu desenvolupament econòmic . El primer ministre Narendra Modi assistirà personalment a la COP26 però és difícil que pugui assumir nous compromisos. Donat que la seva progressió demogràfica el portarà a ser en els pròxims anys el país més poblat del món, podria heretar alguns dels problemes a què ha hagut de fer front la Xina quan s'insinua que hauria de reduir emissions a canvi de limitar el seu potencial de creixement econòmic.
·Rússia:·Rússia: l'absència de Vladimir Putin, juntament amb la del president xinès, serà la més destacada de la cimera. Un gest que pot donar a entendre la poca importància que el mandatari rus dona a la qüestió del canvi climàtic. Té raons per actuar en aquesta línia. Rússia és un dels països del món que més exporta combustibles fòssils (sobretot gas) i l'escalfament del planeta no li aniria malament per obrir a la navegació les vies de l'Àrtic, que actualment estan congelades durant la major part de l'any. Amb un clima més càlid, Rússia es convertiria en una peça clau i imprescindible per al transport de mercaderies per via marítima en les pròximes dècades. Tot i això, en alguns fòrums internacionals ha fixat la data del 2060 per convertir-se en un país neutre des del punt de vista de les emissions.
L'origen de l'escalfament del planeta
Per bé que les emissions de CO2 són el factor principal de l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, de l'escalfament global, no hem d'oblidar que hi ha altres elements que hi influeixen. Segons dades analitzades per Climate Watch l'any 2016, el diòxid de carboni és el responsable del 75% de les emissions totals, en segon lloc se situa el gas metà (17%), els òxids de nitrogen (NOx), al voltant d'un 6%, i els hidrofluorocarbonats (HFC, CFC, SF6), amb un 2%
Pel que fa a la distribució sectorial de les emissions, les activitats relacionades amb la producció i gestió d'energia i calefacció concentren gairebé la meitat de les emissions, seguides d'aquelles vinculades al transport (un quart del total) i la indústria, amb una cinquena part.
Pedro Sánchez i Ada Colau seran a Glasgow
La COP26 s'allargarà durant almenys 12 dies en els quals es faran múltiples debats i activitats. El pes polític de la cimera es concentrarà en el primer tram de la cita, que tindrà lloc els dies 1 i 2 de novembre amb la participació dels caps d'Estat i de Govern. Segons ha informat La Moncloa, el president espanyol Pedro Sánchez serà el primer mandatari a intervenir aquest dilluns al migdia a la sessió plenària, que preveu donar un temps màxim d'intervenció de tres minuts a cadascun dels participants que ho sol·liciten.
Dimecres qui serà a la ciutat escocesa serà l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que assistirà a la cimera del clima per participar a la taula principal de ciutats organitzada en el marc de la Conferència. Colau, que pròximament assumirà la vicepresidència del grup mundial de ciutats, compartirà sessió amb l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, i l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo.
