Espanya, abocada a ser un país més càlid, sec i vulnerable
- L'augment de les temperatures farà terrenys més àrids, afectarà la biodiversitat i comportarà fenòmens naturals més extrems
- L'Estat ha d'accelerar la implantació de les energies renovables, àmbit en el qual Catalunya està a la cua
Temperatures més altes, amb onades de calor cada cop més prolongades i un major nombre de nits tropicals. Menys precipitacions, que derivaran en sequeres cada vegada més severes i que amenaçaran la supervivència dels aiguamolls, com el de Doñana. Gotes fredes més sobtades, temporals més freqüents batent les costes del Mediterrani i un augment nítid del nivell del mar al Cantàbric. Un clima més sec i, en darrer terme, un país més àrid.
Aquest és l'escenari que dibuixen les projeccions científiques per a la regió mediterràniaa conseqüència de l'escalfament global, els efectes del qual ja es deixen sentir en els últims anys i que persistiran durant diverses dècades. Tot i això, la intensitat d'aquest canvi climàtic encara depèn de les decisions i polítiques que s'adoptin en els anys vinents, començant per la cimera del clima d'aquests dies a Glasgow.
Allà, els països que van signar l'Acord de París el 2015 es tornen a reunir, després del parèntesi obligat per la pandèmia de COVID-19, amb l'objectiu d'acordar més retallades en les emissions de gasos d'efecte hivernacle i altres mesures que permetin limitar les conseqüències de l'escalfament del planeta.
Aquestes conseqüències es tornaven a explicitar aquest estiu al sisè informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), que deixava clara la responsabilitat de l'acció humana en el procés i dibuixava els diferents escenaris que afronta el planeta en funció de la quantitat de gasos contaminants que se segueixin abocant a l'atmosfera.
En un escenari d'emissions intermèdies que ara mateix no està ni de bon tros garantit, la temperatura pujaria dos graus en les dues dècades vinents, el límit que l'Acord de París es marca per a tot el segle, mentre que el 2100 la pujada ultrapassaria els 2,7 graus. Un escalfament que modificaria dràsticament el clima i les condicions de vida a tot el planeta.
Un augment inequívoc i irreversible de la temperatura
No totes les regions del planeta patiran d'igual manera les conseqüències. Per primera vegada, l'informe de l'IPCC ha segmentat les seves conclusions per àrees geogràfiques, una informació que s'ha presentat en un nou atles interactiu desenvolupat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i que revela que la zona del Mediterrani, on Espanya s'enquadra, afrontarà un augment de la temperatura superior a la mitjana global: en un escenari d'emissions moderades, la pujada estimada depassaria els tres graus.
"El còctel per a la regió mediterrània i per a Espanya inclou sobretot més calor i sequeres, a causa de l'increment de la temperatura i l'evaporació de la humitat, a més a més d'un probable descens de les precipitacions, encara que en aquest cas ja tenen molta variabilitat" , resumeix Josep Manuel Gutiérrez, director de l'Institut de Física de Cantàbria i un dels coordinadors de l'atles de l'IPCC.
La pujada de la temperatura mitjana a la península Ibèrica ja és superior a la mitjana del planeta, 1,7 graus davant l'1,14 global. A l'informe de l'IPCC, els models climàtics intenten anticipar, en funció de diferents escenaris a les emissions, com evolucionarà el clima i, encara que les xifres concretes de temperatura, precipitacions o pujada del nivell del mar estiguin subjectes a un elevat nivell d'incertesa , les tendències semblen clares.
"A la regió mediterrània, les temperatures s'exacerbaran, en això hi ha poca incertesa", explica Sergio Vicente, geògraf de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC) i un dels investigadors de l'informe de l'IPCC. "A més, els models prediuen un descens de les precipitacions, encara que de moment no s'ha identificat i és incert. Però, encara que les precipitacions no canviessin en el futur, estaríem en unes condicions de més estrès hídric, perquè l'atmosfera demana més aigua i la humitat relativa està baixant".
Això es tradueix, en primer lloc, en que els episodis de poca precipitació que són habituals a l'àrea mediterrània provocaran sequeres més importants del que és habitual ara. A més a més, tendiran a ser més freqüents els fenòmens càlids extrems.
Onades de calor més llargues i més nits tropicals
"L'escalfament ja està produint que les temperatures extremes s'estan incrementant de forma molt notable a la Mediterrània i particularment a la península Ibèrica: les onades de calor són més duradores i més intenses, els rècords de temperatures se sobrepassen cada pocs anys i les nits tropicals [amb mínimes mitjanes que no baixen dels 20 graus] són més freqüents", enumera Vicente.
Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat d'Alacant, subratlla que l'augment de les temperatures està molt influït, a més, per l'escalfament del mateix mar Mediterrani". A la zona mediterrània, hi ha extrems atmosfèrics més grans, amb situacions de calor més freqüents, onades de calor més prolongades o pluges més energètiques", destaca.
El canvi climàtic està agreujant a Espanya fenòmens que ja es donaven de forma natural, com els episodis de gota freda o DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), que ara estan molt més concentrats en el temps i són així molt més nocius.
"Si abans queien entre 300 i 400 litres per metre quadrat en dotze hores, ara veiem la mateixa quantitat en dues hores i mitja", recalca Olcina, que també assenyala que la Mediterrània pateix més temporals, amb onatges molt intensos que baten la costa. "Hi ha hagut tres molt intensos des del 2017, amb molts més danys econòmics que els que es registraven fa dues dècades", recorda, en referència a la borrasca que va sacsejar el Llevant el gener del 2017, a Glòria, el 2020, la Filomena, aquest mateix any.
També resulten més perillosos els incendis forestals, com s'ha pogut comprovar aquest estiu al foc que va devastar Sierra Bermeja, a Màlaga. Una temperatura més alta, una menor humitat i una vegetació estressada per la manca d'aigua són els ingredients perfectes per alimentar els incendis de sisena generació, capaços de modificar el clima mentre es produeixen i immunes als mitjans convencionals d'extinció. "Els incendis seran més extrems i intensos", corrobora José Manuel Gutiérrez.
Només són algunes de les conseqüències de l'escalfament global que ja són apreciables a Espanya, encara que a mitjà i llarg termini sorgeixen altres ombres a l'horitzó. La principal de totes elles, la desertificació: l'informe de l'IPCC deia clar que hi ha una alta probabilitat que la regió mediterrània es torni més àrida a mesura que augmentin les temperatures, a un nivell que només comparteixen a la resta del món el centre d'Amèrica del Nord i el sud d'Àfrica.
"L'augment de les temperatures, les pluges més energètiques i els fenòmens extrems generen una erosió més intensa" del terreny, explica Jorge Olcina. L'Institut Geogràfic Nacional estima que més de dues terceres parts de la superfície espanyola estan exposades a la desertificació i que fins a un 11% del territori pateix un risc alt.
Pel que fa a la pujada del nivell del mar, la Mediterrània és una conca tancada i, en principi, menys exposada que altres costes pel desglaç dels casquets polars. Tot i això, el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic estima que l'aigua podria empassar-se el 50% del delta de l'Ebre i altres zones al mar Menor, el cap de Gata o el golf de Cadis. Al mar Cantàbric i la façana atlàntica, la situació seria encara més greu: si el mar puja fins a mig metre, un escenari plausible, suposaria la desaparició del 40% de les platges.
A més, les poques glaceres de muntanya que perviuen a Espanya, com la del Monte Perdido als Pirineus, estan condemnades a la desaparició en poques dècades, davant la contínua pèrdua de massa de gel. I tots els ecosistemes i la seva biodiversitat es veuran afectats per l'escalfament de la superfície terrestre.
"Ens esperen tres dècades en què l'escalfament climàtic es farà evident", assegura Olcina. "Encara que ara parem les emissions, els efectes de la concentració de carboni a l'atmosfera seran permanents diverses dècades", abunda Sergio Vicente. L'objectiu ara ha de ser adaptar-se i evitar que el deteriorament sigui encara més profund i perllongat.
