Augmenten les incineracions i els enterraments de creences diferents del cristianisme durant la pandèmia
- A Catalunya, la cremació com a destí final va passar del 16% en 2005 al 44,5% en 2019
- Molts difunts no es van poder repatriar al país d'origen i es va haver d'ampliar el recinte islàmic del cementiri de Collserola
- Les visites als cementiris gairebé tornen a la "normalitat" prepandèmica
Amb la pandèmia van augmentar les incineracions. Tot i que amb els mesos, les preferències funeràries s'han equilibrat i a tot Catalunya ara es fan gairebé tantes incineracions com inhumacions, segons una enquesta de FUNOS. "Per tant, hem tornat a aquest equilibri, va creixent progressivament, però no d’una manera accelerada", assegura el gerent Cementiris Barcelona, Miquel Trepat.
Àltima també constata que la incineració és una tendència que continua creixent i que ho ha fet especialment durant la pandèmia. Un 57,6% dels serveis funeraris que ha dut a terme des de principis d'any són d'aquest tipus. La xifra supera lleugerament la del mateix període del 2020 (56%).
Tot i que encara no hi ha dades definitives, la cremació va començar a créixer fa més d'una dècada, però el pic més important es va registrar el 2020, arran de la covid. El director general de Serveis Funeraris d'Àltima, Josep Ventura, augura que la tendència s'estabilitzarà quan s'assoleixi el 70%.
A Barcelona, es va registrar la seva màxima xifra d’incineracions l’any 2018 amb 8.083 incineracions a la ciutat, des que va començar a augmentar el 2015.
Catalunya disposa de 32 forns crematoris, i en total, a Espanya hi ha 464. Espanya és el país d'Europa amb major nombre d'instal·lacions d'aquest tipus, molt per sobre dels 185 de França o els 164 d'Alemanya. A Catalunya, la cremació com a destí final va passar del 16% en 2005 al 44,5% en 2019 i, segons les estimacions de la patronal del sector funerari, per a l'any 2025 arribarà al 60%. A Barcelona, el 2018 va registrar ja una proporció major d'incineracions que representava un 52 % mentre que el 48 % restant van ser inhumacions.
“A tot Catalunya, dos terços dels difunts que tenim a Collserola provenen de fora de la ciutat“
A més, per efecte de la pandèmia van augmentar els enterraments de creences diferents del cristianisme. Molts difunts no es van poder repatriar al país d'origen. Això ha obligat, per exemple, a ampliar el recinte islàmic del cementiri de Collserola. "A tot Catalunya, dos terços dels difunts que tenim a Collserola provenen de fora de la ciutat, molta demanda hi ha molta voluntat de poder enterrar en el seu lloc d’on han viscut tota la seva vida, i per tant és una mostra més dels seus arrelaments", explica Eloi Badia, president de cementiris de Barcelona.
“El 85% dels clients demana veure els preus de les funeràries digitals“
I també han canviat els hàbits. Ha augmentat la contractació en línia de serveis funeraris. Una aquesta del primer comprador de preus funeraris ha detectat que més de la meitat dels catalans utilitzarien internet per contractar un enterrament quan abans no arribava al 33%. "El 85% demana veure els preus de les funeràries digitals. El sector venia d’una model sense competència i s’esta introduint i fa que el sector sigui més transparent", diu el gerent del comparador funerari FUNOS, Marc Vallhonesta.
Apunten que sobretot a les ciutats augmenten les cerimònies laiques, un 20 % a tot Catalunya. I que el 81 % dels catalans demana serveis funeraris ecològics i està disposat a pagar més
