Catalunya va tard en la implantació d'energies renovables
- El 2020 va cobrir només un 20% de la demanda d'energia amb fonts d'origen renovable
- El 63% de la producció renovable correspon a la hidràulica, amb infraestructures en funcionament des de fa temps
- La Generalitat confia en el nou decret de renovables per donar un impuls a la solar i l'eòlica
Catalunya arriba a la Conferència Mundial del Clima de l'ONU (COP26), que ha començat aquest cap de setmana a Glasgow, havent reduït un 1% de les emissions contaminants respecte al 1990. Són les estimacions que fa el Govern, a l'espera de les dades definitives, que no es podran conèixer fins d'aquí a uns quants mesos. Des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat calculen que Catalunya ha complert amb l'objectiu que li pertocava, és a dir, mantenir-se per sota d'un 4% d'emissions més respecte al 1990. Fonts del departament reconeixen que la covid-19 ha ajudat a assolir l'objectiu i també admeten que els nous objectius europeus són molt més ambiciosos i requeriran una certa transformació.
Catalunya, a la cua de generació d'energia renovable
La reducció d'emissions s'ha aconseguit malgrat que Catalunya no és ni molt menys un territori punter en la implantació d'energies renovables. Segons dades de l'Observatori de Renovables, l'any passat Catalunya va produir al voltant de 9,8 TWh d'energia elèctrica d'origen renovable, una xifra que no arriba al 20% de les necessitats del país. Fent una progressió seguint el ritme d'implantació actual de les instal·lacions, l'Observatori conclou que el 2030 quedaria encara sense cobrir el 66% de la demanda, i el 2050 fins a un 93%.
Per accelerar i ser un referent d'economia verda a escala mundial, la Comissió Europea ha proposat que el 2030 un 40% del consum energètic provingui de fonts d'energia renovables i Catalunya està lluny d'aconseguir-ho. D'entrada, perquè a l'hora de generar electricitat neta, el territori català encara viu de les instal·lacions que es van fer fa una colla d'anys i en els darrers temps no s'ha avançat gaire. De fet, al voltant de dos terços de l'energia neta que es produeix a Catalunya és gràcies a la hidràulica, més o menys el doble del pes que té l'eòlica i més de dotze vegades la solar.
Tot plegat, ha situat Catalunya com la sisena comunitat autònoma de l'Estat en el rànquing de producció d'energia de fonts renovables, molt lluny de les dues autonomies punteres en aquest àmbit, Castella-Lleó i Galícia. Una situació que empitjora si medim la producció d'energia neta per habitant. En aquest cas, Catalunya cau fins a l'onzena posició, amb una producció deu vegades inferior que la líder, Castella-Lleó
L'esperança es diu nou decret de renovables
Conscient d'aquest dèficit que fa anys que s'arrossega, el Govern ha aprovat recentment la modificació del decret llei de mesures urgents per impulsar les renovables. Un canvi que es vol tirar endavant malgrat la resistència d'alguns territoris que s'oposen al desplegament de grans projectes de renovables, i després que fa uns mesos Esquerra Republicana i la CUP van pactar una moratòria a aquest tipus d'iniciatives.
L'executiu pretén que el decret es pugui convalidar al Parlament durant el mes de novembre, i treu importància a les veus crítiques que s'han aixecat contra un text que no ha satisfet a les patronals ni tampoc als veïns dels municipis que s'han oposat històricament a la instal·lació de molins de vent o grans parcs de plaques solars.
El decret aprovat pel Govern incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d'energies renovables, per minimitzar-ne l'impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l'autoconsum. En aquest sentit, a partir d'ara els projectes d'energia eòlica i fotovoltaica hauran d'acreditar el compromís del 50% dels terrenys sobre els quals es projectin, i també que s'ha presentat una oferta del 20% de participació local.
