La Cubana estrena 'Adéu, Arturo' a Barcelona
- La companyia podrà estrenar finalment l'espectacle 'Adéu, Arturo' a Barcelona
- La Cubana celebra els 40+1 anys de trajectòria amb una exposició prorrogada a Sitges
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
ALEIX CAMPRUBÍ I PONT
La Cubana està de celebració. D'una banda, celebrant els 40+1 anys de trajectòria, amb una exposició que s'ha prorrogat a Sitges. I també per, finalment, poder estrenar Adéu, Arturo a Barcelona, després de l'aturada pandèmica. Parlem de tot plegat amb el seu director, Jordi Milán, i l'actriu Montse Amat.
Adéu, Arturo a Barcelona
Tot i que no poden explicar massa cosa, Amat avança que es tracta de la història d'una persona molt especial, un andorrà enamorat de Barcelona, que es mor als 101 anys d'edat. "És la història d'aquestes convencions socials que fem, com els casaments o els funerals", explica recordant que també tenen la seva part còmica.
Ningú vol fer el funeral al personatge i, finalment es fa la petició a La Cubana, que accepta. "El que veureu és un cant a la vida. I pren més força després d'aquests anys", afegeix l'actriu. Adéu, Arturo es podrà veure al Teatre Coliseum de Barcelona a partir d'aquest febrer de 2022.
Els orígens de La Cubana
"Era un grup de teatre amateur que feia teatre després de sopar, una excusa per sortir de casa", diu Milán sobre els orígens de La Cubana. Destaca que a Sitges hi havia tres teatres i s'hi feia un festival teatral. En aquest, també es nodrien, assegura, veient coses que difícilment haurien vist sense que existís.
El nom de la companyia sorgeix d'una "nit de borratxera", reconeix el responsable. La mare de Vicky Plana, l'altra fundadora, conjuntament amb Milán, tenia una botiga que, un cop va ser despintada, a sota hi va aparèixer el nom de La Cubana. De seguida ho van relacionar amb l'aventura del teatre i els americanos i indianos que van anar a fer fortuna a les Amèriques, que a Sitges també s'anomenaven cubanos.
"Vaig flipar. La integració amb el públic, hores sense parar de ballar... No ho havia vist mai", relata l'actriu Amat sobre com va viure ella els inicis de la companyia. "La meva cunyada es va desmaiar en una funció", rememora. Recorda també com va al·lucinar amb la comunió amb el públic que es feia en l'obra Cubana Marathon Dancing.
La importància del públic
En aquest sentit, un dels punts forts per a molts de la companyia és la seva convivència amb el públic. "No forcem. És un joc", reconeix el director. El responsable entén aquesta relació com un joc de quan érem petits, en el qual s'explica una història al públic, el qual s'integra en aquesta narrativa.
En qualsevol cas, aquells del públic que no estan receptius, no són forçats, sinó respectats. "Estàs integrat en una història. Com que tot és amable, no et costa fer alguna cosa", afegeix l'actriu.
L'exposició de Sitges, prorrogada
L'èxit de l'exposició La Cubana, 40+1 anys: un viatge des del ‘no-res’ fins al 2021 de Sitges ha sigut tal que, mentre inicialment havia de mantenir-se només durant els mesos d'estiu, s'ha allargat finalment fins al 9 de gener.
Explica que la idea va sorgir del consistori del municipi, que es va oferir per a l'exposició. Milán diu que són "drapaires de mena" i que ho guarden tot en bon estat, per la qual cosa van veure una oportunitat de "treure tota aquesta merda" sobre la història del grup, que tenien acumulada en diferents punts.
Enganxats per la pandèmia
"Hem estat una mica acollonits sobre què passaria", reconeix Milán sobre l'aturada de la pandèmia. El responsable reconeix que va ser molt dur, però finalment ho han superat i han pogut portar una obra com Adéu, Arturo a Barcelona, després d'anys voltant per Espanya.
