6 dels acusats de judici dels '9 de Lledoners' seran absolts
- La Fiscalia retira l'acusació per desordres públics contra sis dels encausats
- Tant el ministeri públic com la Generalitat mantenen l'acusació contra els altres 3
- Els '9 de Lledoners' estan acusats de provocar aldarulls i lesionar agents dels Mossos
Queda vist per sentència el judici contra nou activistes independentistes per les protestes pel trasllat dels presos del procés al Tribunal Suprem el 2019 que s'ha celebrat al jutjat del penal número 1 de Manresa. 6 dels anomenats "els 9 de Lledoners" seran finalment absolts després que la Fiscalia ha retirat l'acusació per desordres públics.
Tant el ministeri públic com la Generalitat mantenen, però, l'acusació contra els altres 3. En el cas de la fiscal, ha rebaixat l'acusació per lesions a un delicte lleu i manté la de presumpte delicte d'atemptat contra agents dels Mossos d'Esquadra. Així, els demana 5 anys de presó en comptes de 7.
Per la seva banda, l'advocat del Govern retira les acusacions de desordres públics finalment perquè "no es va alterar la pau social" però manté atemptat i lesions lleus. Així que la petició de pena queda en 6 mesos de presó i una multa de 2 mesos a 12€ diaris. Consideren provat que l'1 de febrer de 2019 eren a la protesta pel trasllat dels presos del procés i que van participar en un enfrontament amb els mossos.
Els demanaven fins a set anys de presó
Els encausats s'enfrontaven a fins a set anys de presó. A més de la petició de presó de la Fiscalia, la Generalitat demanava inicialment 18 mesos de presó per a tres dels activistes. Aquest dimecres han declarat els acusats. Desenes de persones vingudes d'arreu del país s'han aplegat a les portes del jutjat per donar suport als encausats i s'han organitzat activitats durant els dos dies del judici.
La Generalitat es manté com acusació particular
Una de les qüestions que més polèmica ha provocat abans d’arrencar el judici es que la Generalitat exerceixi d’acusació particular. Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, lamentava “cap de les dues formacions, ni Junts per Catalunya ni ERC, han fet allò que enteníem que havien de fer que és retirar les acusacions". A més, l'advocada ha criticat que, a banda d'atemptat contra l'autoritat, també els acusen de delictes públics.
Aquest dimarts, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha reconegut que estan estudiant "novament la posició" de la Generalitat. Adverteix que el criteri que s'aplica és que "hi ha acreditades lesions contra agents dels Mossos d'Esquadra" i no quan hi ha altre tipus de delictes, com desordres públics.
D'altra banda, la lletrada ha criticat que la fiscalia els demani les penes màximes "per forçar que els encausats acabin reconeixent uns fets que no són certs". Per tot plegat, creu, el ministeri públic només busca "criminalitzar les mobilitzacions i buscar condemnes del tot injustificades". En el mateix sentit, l'advocat Josep Rossell, ha qualificat les penes que se'ls demana de "desproporcionades".
Els acusen d’atemptar contra la pau pública
Els fets es remunten a la nit de l'1 de febrer de 2019, quan es va iniciar el trasllat dels nou presos independentistes cap a Madrid per assistir al judici del procés al Tribunal Suprem. A les portes de la presó de Lledoners un grup de persones va bloquejar la carretera i van ser desallotjats pels Mossos.
La fiscalia els acusa d’atemptar contra la pau pública per fer barricades amb l'objectiu "d'impedir la circulació dels vehicles". A més, a tres d'ells també els acusa de desobediència i lesions per haver agredit a tres agents dels Mossos. Per aquests darrers demana set anys de presó i tres per la resta.
