Canvi climàtic a Catalunya: estem a temps de frenar-lo?
- A En Línia parlem de com afectarà el canvi climàtic a territori català
- Tractem el futur incert dels aiguamolls de l’Empordà i rebem la visita de Joan Boadas i Naiara Fernàndez per desgranar un desastre imminent
- Recupera el programa a RTVE Play
El canvi climàtic està present en el nostre dia a dia. Algunes zones de Catalunya estan amenaçades pel creixement del nivell del mar. Una d'elles són els Aiguamolls de l'Empordà, zona crítica que podria ser destruïda pel mar i que, per tant, podria desaparèixer en menys de trenta anys.
Els aiguamolls de l'Empordà, en perill
Les zones costaneres de cotes baixes, properes al mar, poden patir molt i tenen un clar risc de ser inundades. L'espècie humana està accelerant aquest procés que preveu unes conseqüències terribles. Tanmateix, les zones humides, les més productives del planeta -sobretot les mediterrànies-, són d'altres que també encenen les alarmes. Per exemple, els aiguamolls, com els de l'Empordà, que depenen de l'aigua. El naturalista Jordi Sargatal, gran coneixedor dels Aiguamolls de l'Empordà, avisa que els humans cada cop gastem més aigua, una aigua que no tenen els aiguamolls. Sargatal explica que si no plou, aquests espais naturals patiran moltíssim i les espècies podrien desaparèixer. El també ornitòleg afegeix que aquest any ha sigut molt sec, però si la raça humana gestiona l'aigua amb seny, es pot tenir també H₂O per les zones humides.
Tota la fauna i flora que viu als aiguamolls estan molt adaptades a viure en aquest tipus d'espais. La desaparició dels aiguamolls suposaria també la desaparició d'aquestes espècies perquè no podran subsistir ni viure amb normalitat. A més, els aiguamolls són grans captadors de CO₂ i quan hi ha inundacions actuen com a esponges. Absorbeixen l'aigua i eviten danys a altres zones urbanes.
Arribem tard per evitar el desastre?
És poc probable evitar el desastre, però es pot tenir controlat. I això passa per no gastar tanta aigua i mirar de reduir al màxim l'ús que en fem. És imprescindible prendre consciència d'aquesta gran problemàtica per frenar una mica la desaparició d'espais com els Aiguamolls de l'Empordà. Segons càlculs científics sense marge d'error, diversos espais desapareixeran d'aquí a trenta anys.
El passat 26 d'octubre, la Generalitat de Catalunya va anunciar la modificació del decret d'energies renovables pel qual, en termes generals, dona prioritat a instal·lacions renovables de petita i mitjana dimensió. Segons Joan Buadas, investigador especialitzat en canvi climàtic, el decret d'energies renovables realment pretén que les grans empreses contaminants hagin de pactar una petita part de les seves inversions amb gent que viu al camp o a la muntanya, cosa que no ajuda gaire a canviar la situació. Buadas afegeix que el plantejament dels països de seguir consumint combustibles fòssils -reduint-ne el consum- en el període on més s'accelerarà el canvi climàtic, juntament amb el desig de rendiment a curt termini de les indústries, demostren la despreocupació de les institucions públiques i privades pel futur dels joves.
Això es deu al simple fet que les energies renovables no garanteixen la mateixa quantitat d'energia que les no renovables. La portaveu de Fridays for Future Barcelona, Naiara Fernández, exposa una solució bastant simple que requereix un esforç per part de tothom: regular la quantitat d'energia que gastem. Fernández, seguint el fil, explica que resulta incongruent que l'administració pública declari l'emergència climàtica.
Situació alarmant a Catalunya, a Espanya, a tot el món... i a l'economia
En aquest delicat problema hi intervé també el factor econòmic. Buadas comenta que en un context posterior al desastre és més que probable trobar un país molt més empobrit degut a la desaparició de les platges i la consegüent baixada del turisme, una de les principals fonts d'ingressos del territori. L'investigador adverteix també de la inexistència de plans de resiliència climàtica, com ajudar la pagesia perquè pugui abastir el país. Una qüestió urgent que s'ha de traduir en actuacions provinents del sector públic que ajudin i animin als diversos sectors que poden aportar en aquest procés de resiliència climàtica. Buadas afegeix que hi ha una descompensació entre la realitat i la ciència i les administracions públiques, i recomana al govern català, espanyol i a les empreses que es posin d'acord per poder evitar la d'espais naturals i grans infraestructures.
Fora de Catalunya i Espanya la situació també és alarmant. En algunes zones es pronostica la intervenció dels anomenats fenòmens extrems. Amb el canvi climàtic els països del nord seran més càlids, però viuran períodes de radicalitat climàtica. Tot plegat ha provocat que un grup de científics hagin creat Climat Central, una eina que permet mapejar tot el planeta i veure dècada per dècada les zones que quedaran per sota del nivell del mar. El Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà, Montgat i Montsolís, el port d'Arenys de Mar i el Port Olímpic de Barcelona són algunes de les zones que haurien de desaparèixer segons aquest aplicatiu.
