Enlaces accesibilidad
Mobilitat

Ja es pot circular pel túnel de Glòries en sentit Besòs

  • Es calcula que cada dia passen per les Glòries uns 75.000 vehicles
  • La inauguració del sentit Llobregat s’espera per a principis del 2022
  • L'obra, que ha trigat 7 anys, no resoldrà els problemes de congestió per accedir i sortir de la ciutat

Per
Ja circulen vehicles pel túnel de Glòries en sentit Besòs

Aquest dissabte s'ha obert al trànsit el nou túnel que travessa la plaça de les Glòries de Barcelona per als vehicles que surten de la capital catalana, és a dir ​​en sentit Besòs, i a principis del 2022 està previst que s'obri també en sentit Llobregat, per entrar a la ciutat. El tram que ha entrat en funcionament permet els vehicles sortir de Barcelona fent servir dos carrils per al vehicle privat i un per al transport públic, que segueixen el traçat de la Gran Via de les Corts Catalanes. El nou túnel, de gairebé un quilòmetre, és la infraestructura més complicada que s'ha construït a la ciutat aquest segle i l'obra més complexa que l'Ajuntament ha fet les últimes dècades.

Ja es pot circular pel túnel de Glòries en sentit Besòs | MARIA G.COLL

Canvis en la mobilitat

L'obertura del túnel en sentit Besòs ha comportat algunes modificacions en la mobilitat, que afectaran tant els usuaris del túnel com els vehicles que es desplacin per l'entorn de la plaça de les Glòries. La nova infraestructura ofereix una nova via a aquells vehicles que van en direcció Badalona/Mataró (C-31) i als que volen sortir al carrer Bilbao de Barcelona. Tots aquells vehicles que accedien a la C-31 a través del carrer Llacuna han d’anar ara a buscar la incorporació al carrer de la Selva de Mar, passant pel carrer Perú. Pel que fa als autobusos, disposen d’un carril exclusiu per al transport públic, però només hi circulen els busos interurbans perquè la resta ho continuen fent en superfície.

Nou esquema de mobilitat a la zona de les Glòries | Ajuntament de Barcelona

Nou esquema de mobilitat a la zona de les Glòries | Ajuntament de Barcelona

Cada dia passen 75.000 vehicles per la zona de les Glòries, 45.000 dels quals ho fan per entrar a la ciutat. Per això, hi ha especialistes en mobilitat que creuen que, de moment, el soterrament del trànsit no millorarà ostensiblement els problemes de congestió als accessos i les sortides de la ciutat.

Un dels dubtes que genera la infraestructura, per exemple, fa referència a la reducció dels carrils d'accés. En canvi, hi ha consens en el benefici que l'obra comportarà gracies a la gran zona verda que s’ha de fer a sobre dels túnels.

La previsió de l'Ajuntament és que l'altre tram de la infraestructura, el que dona servei als vehicles que van en sentit Llobregat, s'inauguri a principis del 2022, gairebé 7 anys després que es licités l'obra per primera vegada. Segons el consistori, ara s'hi estan fent diferents treballs a l’interior, com ara el muntatge del panell vitrificat, el cablejat de la senyalització, la instal·lació de càmeres o el muntatge de les canonades de les boques d’incendi. A la rampa Llobregat, del sentit entrada a la ciutat, queda pendent l’execució de les voreres, l’obertura de rasa per al pas de les instal·lacions i els treballs per col·locar la barrera i el cablejat de comptatge de vehicles, mentre que a la rampa Besòs, del sentit entrada, està pendent l’enderroc del voladiu existent, l’encofrat de coronació del mur i l’execució de les voreres.

Una obra molt complicada

La construcció del túnel de les Glòries ha estat tècnicament difícil perquè s'ha hagut de fer per sota de tres túnels de Rodalies i un altre de Metro, col·lectors de la xarxa de clavegueres i galeries de serveis, estructures que s'han hagut de reforçar durant l'obra perquè no estaven en les condicions adequades. Han estat necessaris més de 60.000 m² de murs pantalla i més de 25.000 metres de pilons de formigó. Durant la construcció del túnel s’han bombejat diàriament més de 25.000 m³ d’aigua freàtica, aproximadament 10 piscines olímpiques. Tant aquestes magnituds com els incompliments a la contracta, que s'havia adjudicat a la baixa, han encarit l'obra i han impedit que el túnel s'inaugurés l'estiu del 2017, com s'havia previst quan va començar a construir-se, l'abril del 2015, a finals del mandat de l'alcalde Xavier Trias (CiU).

El 2017, ja amb Ada Colau com a alcaldessa, l'Ajuntament va rescindir el contracte amb les constructores pels retards i sobrecostos i els treballs es van aturar gairebé un any per refer el projecte. Els dos mesos d'aturada de les obres públiques per l'estat d'alarma per la pandèmia el 2020 també han acabat repercutint en el calendari de construcció del túnel i la posada en funcionament.