El Govern entrega al Parlament els pressupostos del 2022

• El govern aprova un pressupost amb 5.618 milions més de despesa
• El conseller d'Economia, Jaume Giró, destaca que 3 de cada 4 euros són per despesa social
• La CUP convoca les seves bases per decidir el seu vot

El Govern presenta els pressupostos "més expansius" al Parlament

El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha entregat el projecte de pressupostos de la Generalitat per 2022 en format digital, a través d'una tauleta, a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Es tracta dels comptes més expansius amb un increment del 17% de la inversió i una despesa rècord, amb 5.618 milions més que als del 2020.

Tal com va anunciar la setmana passada el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, els comptes de l’any vinent marcaran un rècord pel que fa a la despesa i seran "els més expansius" pel que fa a la inversió. S’iniciarà la tramitació parlamentària, amb el dubte de si la Cup acabarà donant-hi el seu suport. La intenció és que puguin entrar en vigor al gener, si finalment assoleixen la majoria del Parlament.

Giró entrega els pressupostos a la presidenta del Parlament

5.618 milions més en despesa

Els comptes inclouen la despesa pública més gran de la història de la Generalitat, amb 38.139 milions d'euros, 5.618 milions més que en els comptes de 2020, gràcies a la injecció dels fons europeus segons ha indicat el conseller d'Economia.

Aquests comptes incorporen els 2.142 milions dels Fons europeus Next Generation, claus per fer possible l'increment de despesa. La inversió del sector públic serà de 3.951 milions d'euros, gairebé el doble que la pressupostada en 2020.

Salut, Educació i Drets socials, les que més creixen

3 de cada quatre euros de despesa es destinen a partides socials. Salut, Educació i Drets socials són els departaments amb més increment. S'inclouen 500 milions d'euros per fer front precisament a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia.

Entre les partides d’inversió més destacades hi ha les dedicades a ampliar la capacitat dels hospitals si fos necessari, amb un tota de 585 milions d'euros. També hi ha un important increment per fer més escoles noves.

Un gran pessic del pressupost és per pagar el personal públic. El projecte preveu gairebé 29.000 llocs de treball més. L’exemple més evident és la contractació extraordinària de 4.400 persones a les escoles per ajustar-se als protocols covid.

90 milions per la gratuïtat de P2

Alguns dels àmbits en què es posarà l’accent serà la gratuïtat de l’educació infantil, amb prop de 90 milions d’euros només per la P2. L’altre eix prioritari serà el de l’habitatge amb 400 milions més, amb especial atenció a la construcció pisos pel lloguer social i fer front a les situacions de dificultat derivades de la pandèmia. També hi ha previst un increment del 30% del pressupost de cultura, un nou pla de renda bàsica universal o la creació d'una energètica pública, entre d'altres.

Amb aquest projecte de pressupostos la pressió fiscal queda congelada. Tot i això, es preveu recaptar en impostos cedits i propis uns 600 milions d'euros més que el 2020. Una part han d’arribar del nou impost a les emissions de CO2 dels vehicles i de les instal·lacions contaminants.

Assemblea de la CUP per decidir

L’executiu català es marca, nobstant, una setmana de negociacions “intenses” amb la CUP per intentar assolir l’objectiu que els pressupostos puguin rebre l’aval dels socis d’investidura, tal com va refermar el mateix president català. Ara bé, en les darreres jornades els cupaires han insistit que se senten molt allunyats i han convocat les bases anticapitalistes per decidir sobre el seu posicionament.

El diputat, Xavier Pellicer, assegura que la formació "es prendrà el seu temps" per posicionar-se a l'espera que el Govern aprovi també, segurament dijous, la llei d'acompanyament.

 Entre els principals obstacles de la negociació amb la CUP hi ha la priorització de les polítiques socials. També posen en qüestió el model policial i una fiscalitat més progressiva. Tampoc hi ha acord sobre temes com els macroprojectes plantejats per l'executiu d'Aragonès com el Hard Rock o la candidatura dels JJOO d'hivern.

El Govern aprova els pressupostos a l'espera de la CUP | Laura Herrero

JxCat descarta uns pressupostos sense la CUP

El conseller d'economia ha presentat el projecte a l'executiva de JxCat d'aquest dilluns. La portaveu de la formació, Elsa Artadi, ha advertit que l'únic escenari que preveuen és el d'aprovar els pressupostos amb el suport de la CUP, tot i els oferiments reiterats de socialistes i comuns davant les reticències dels anticapitalistes.

Pimec reclama no augmentar la pressió fiscal

El president de PIMEC, Antoni Cañete, ha demanat aquest dilluns evitar seguir incrementant la pressió fiscal a les empreses. En aquest sentit, advertia al Cafè d'Idees, de Ràdio 4 i La 2, que si el conseller Jaume Giró planteja un augment dels impostos "seria casus belli"​ per al món empresarial que podria comportar el tancament de moltes Pimes: "Espero que la paraula d'un conseller i d'un govern es mantingui".

Precisament, el Govern ha insistit que a la llei d'acompanyament dels pressupostos no s'hi inclou cap pujada fiscal més enllà de modificacions puntals d'algunes taxes. Tampoc hi haurà rebaixes fiscals per les rendes més baixes tot i que s'havia treballat en aquest sentit.

El calendari

A partir del moment en què els comptes de la Generalitat són entregats al Parlament i publicats al Butlletí Oficial de la Cambra Catalana, s’obren 20 dies naturals per presentar les esmenes. Els grups tenen fins a les 10 del matí del 22 de novembre per presentar les esmenes a la totalitat. El debat per saber si es retorna el projecte se celebraria, així entre el 23 i el 26 de novembre. A la pràctica el Govern té dues setmanes per poder negociar amb la CUP o si cal amb l’oposició.

Si es compleix el calendari previst per Economia, el debat i la votació del Ple del Parlament se celebrarà la mateixa setmana de Nadal, segurament el mateix 23 de desembre. Tot i això sembla probable que algun grup de l’oposició acabarà demanant el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, el que podria allargar unes setmanes més els tempos, fins a finals de gener.