Quan no tenin llum i gairebé res no funciona
- Necessitem el corrent elèctric per a quasi tot i llocs com els hospitals no en poden prescindir
- Les famílies i el sector del turisme les passen maldades quan se'n va el llum
- Recordem amb l'arxiu de TVE Catalunya moments que hem passat a les fosques
Quan se'n va el corrent molta gent no pot ni cuinar. Cada cop hi ha més cuines elèctriques i moltes de gas que necessiten una xispa per engegar-se. Les botigues no poden cobrar amb la caixa registradora ni els restaurants il·luminar les sales. Gairebé no hi ha cap negoci o empresa que no utilitzi ordinadors. Si és hivern, una apagada ens pot deixar sense calefacció. I tothom, tothom pateix per la nevera.
Aquests dies un avís de l'exèrcit d'Aústria que adverteix de la possibilitat d’una apagada elèctrica general a Europa, ha atiat la por. A Catalunya els entesos diuen que hi ha molt poques possiblitats que això passi.
L'apagada més llarga que hem tingut a Catalunya va ser la de Barcelona el 2007, del 23 al 26 de juliol, quatre dies! Molts vam tornar a posar piles a la ràdio per saber què passava al món i quan tornaria el corrent. Als carrers, sense semàfors, calia prudència per no topar.
Els hospitals són edificis on es gasta més corrent i on mai no hi pot faltar mai. Ara compten amb grups electrògens potents, però una apagada que va durar bastantes hores l'any 1979 a Barcelona va posar en perill moltes persones ingressades. Els metges de l'Hospital Clínic, que llavors tenien a la vora la caserna dels Bombers, els van fer saber la seva preocupació.
El turisme, el segon que marxa després del llum
El 7 de desembre del 1996 es va espatllar una torre elèctrica al Coll de Pal. Una torre d'alta tensió de la línia Cercs-La Cerdanya. El gel va provocar un curt circuit i la comarca va quedar sense suministrament. Els ajuntaments van denunciar la companyia Fecsa perquè molts turistes i visitants marxaven, tants que es van formar embussos prop de Barcelona en un moment ben inusual de la setmana. Els més afectats, les estacions d'esquí, botigues, hotels i restauració. Així ens ho va explicar el programa Giravolt.
També el sector turístic va patir per l'apagada de llum a la Vall d'Aran durant les festes de Nadal el 2003. Es va espatllar la subestació de Fecsa Endesa d'Arties. Molts visitants van marxar perquè la calefacció no funcionava. Les pèrdues van ser quantioses per a les botigues i els hotels. El personal mirava de trobar lots o espelmes pels clients que es van voler quedar. El reportatge el podeu veure a l'encapçalament d'aquesta informació.
Al cap d'uns mesos, tot i haver cobrat algunes indemnitzacions, hostalers, restauradors i treballadors de les activitats d'oci patien per si amb la temporada d'estiu els visitants deixaven de pujar a la Vall d'Aran per si es tornaven a quedar a les fosques. No es podien permetre més pèrdues. I engegar l'aire condicionat pot ser tant car com fer anar la calefacció.
Els talls de corrent no són habituals al nostre país, però quan duren hores comporten problemes per la conservació dels aliments i perque el nostre dia a dia està completament lligat a màquines que necessiten llum per funcionar.
