Els superesportistes: on hi ha el límit?
- Toni Marín, atleta que acaba de fer la Marathon des Sables i la Titan Desert, i l'Anna Comet, atleta que un any després de ser mare va registrar una de les seves millors temporades, ens expliquen la seva experiència
- Montse Bellver, cap de la unitat de medicina de l'esport del CAR, i Roger Castillo, periodista de la revista Fosbury -especialitzada en atletisme-, posen a debat les limitacions dels esportistes
- Recupera el programa a RTVE Play
Toni Marín s'hi va apuntar per fer la Titan Desert i la Marató de Sables (una a l'abril i l'altre al maig) el 2020. Les restriccions per la pandèmia van obligar als organitzadors de les curses a ajornar-les i fer-les una darrere l'altre aquest mes d'octubre. En total, més de vuit-cents quilòmetres en dues setmanes. La il·lusió i la "inconsciència" que té Marín per aquestes curses l'han empès a fer-les. Tot sabent que les dues curses se celebren a llocs molt hostils que enterboleixen encara més l'experiència dels participants, però que a la vegada afegeix un plus de motivació al repte.
Quant més dura es presenta la prova, més engrescador és el repte
"És la gràcia" d'aquests esdeveniments: "quan fas curses d'ultradistància o d'ultrafons, penses a posar al límit el teu cos: intentar superar elements que mai has viscut, situacions impensables si no estàs just en aquell moment fent en aquella prova. Si a aquesta idea afegeixes condicionants com el desert -amb tot allò que comporta- o condicions d'autosuficiència -on tu mateix has de planificar-te els límits-, resulta un element engrescador", explica el periodista Roger Castillo, que també comenta que la major part dels participants van degudament preparats a aquest tipus d'esdeveniments: s'informen, treballen amb preparadors físics, duen a terme el treball que els permet adequar-se al repte. Tanmateix, sempre hi ha casos de participants que surten del repte per no afrontar-lo adequadament.
Marín explica que és essencial conèixer-se a un mateix i controlar fins a on pots arribar. "Tothom té límits i, a més, sempre intervenen factors externs com l'onada de calor que ens ha agafat per sorpresa aquest any. I és en aquest punt on t'has de conèixer molt bé, per decidir si pots córrer o bé caminar. Al cap i a la fi, al nostre nivell no ens estem jugant res, ho fem per gaudir i viure l'experiència", argumenta l'atleta, que no obstant això, afirma que no tornarà a participar-hi: "és una experiència molt extrema, i quan l'acabes, has patit tant durant set dies que no vols tornar-hi. Així i tot, quan hi penso, m'emociono i ploro per l'espectacularitat de la prova". Acompanyant l'extrema duresa de la cursa i la barreja de sentiments que provoca a posteriori, el corredor declara que l'aprenentatge que genera és indiscutible: "aprens a relativitzar, a valorar moltes coses que diàriament les donem per fetes -perquè allà no tens res-".
L'atleta confessa que cada dia del repte pensava a abandonar. El que l'ha mantingut amb ganes d'acabar la feina és el perquè, un rerefons realment important. El del seu equip era un repte personal -de cada un dels membres- i una qüestió solidària.
En quin moment el cos dirà prou? Podem saber-ho?
La doctora Bellver explica que els límits de cada persona depèn de factors genètics i factors d'entrenament. Això no impedeix que l'esportista sigui conscient i conegui la situació actual del seu cos mitjançant proves per trobar el límit. "Hem de fer proves de salut, revisions mèdiques, electrocardiogrames, proves d'esforç per saber com s'adapta el nostre organisme a l'exercici físic, i en determinats casos proves cariològiques com el psicocardiograma per detectar aquelles alteracions subclíniques que apareixen durant la pràctica esportiva". La directora de medicina de l'esport del CAR de Sant Cugat pensa que els tres pilars fonamentals per a superar proves tan extremes són:
• Preparació física excel·lent
• Control mèdic
• Sentit comú
Què hi ha després de proves tan extremes?
A la llarga, segons la metgessa, hi ha més desgast articular i de cartílags, però es pot compensar amb una bona preparació: "com més preparats anem i més controlades tinguem les variants mèdiques, menys factura ens passarà". Quant a la recuperació del cos, Bellver considera que aquesta es produirà segons la durada, la intensitat i la xifra d'etapes -entre altres variants- de la prova que hàgim realitzat.
El que és imprescindible per a la doctora és, hidratar-nos, alimentar-nos i descansar correctament, i complementar-ho amb treball amb els fisioterapeutes. "No em preocupen els esportistes d'elit o els que van degudament preparats, em preocupa l'esportista amateur que s'apunta de sobte a una marató sense el bagatge esportiu al darrere, sense el metge, el fisiòleg, el nutricionista, el fisioterapeuta, el psicòleg, l'entrenador... no té tots els professionals als que poder consultar".
Aconseguir l'esplendor esportiva després de donar a llum
Mare, entrenadora, atleta, traductora i periodista, ja era un prodigi en esquí alpí amb només sis anys i es va classificar pel primer campionat d'Espanya, una de les atletes que més títols acumula. Anna Comet va fer una aturada d'un any en la seva carrera esportiva amb la incertesa de si podria o no reprendre-la. L'atleta va prioritzar el projecte familiar de ser mare i en quant va poder va tornar a la competició, marcant una de les seves millors temporades. Tres mesos després del part, l'esportista ja estava corrent la seva primera cursa. "El que vaig tenir molt clar era que seria mare, però després provaria de tornar a l'alt nivell. Va sortir bé perquè estic aconseguint els millors resultats de la meva carrera esportiva", declara Comet.
Els patrocinadors no tenien cap dubte a seguir recolzant a Comet. Quatre dies abans de parir i pocs dies després de donar a llum estava corrent: "durant tot l'embaràs corria cada dia, com a mínim, deu quilòmetres. La ginecòloga em va animar a seguir corrent, baixant una mica el ritme", explica l'esportista, que evidentment va deixar de competir i d'entrenar, però en cap moment va deixar de fer activitat física. En aquests moments, l'atleta s'està preparant per córrer un circuit internacional a Tenerife i posteriorment té programades dues setmanes de descans per recarregar piles i encarar la temporada 2022 de la millor manera possible.
