La Fiscalia manté la petició de 6 anys de presó per als responsables del Castor
- La defensa dels acusats demanen l'absolució per falta de proves de càrrec
- La Fiscal els acusa d'incomplir els decrets de concessió i superar els volums d'injecció de gas establerts
- La fiscal també ha volgut destacar les afectacions que va suposar per a la població
La Fiscalia manté la petició de penes de 6 anys de presó per als responsables del Castor, en les conclusions del judici que ha acabat aquest dilluns a Castelló.
La Fiscal els acusa d'incomplir els decrets de concessió i superar els volums d'injecció de gas establerts. L'acusació particular de l'entitat Aplaca rebaixa la petició a 5 anys i reclama prop d'1,9 MEUR d'indemnització per danys morals, però les defenses dels acusats han demanat l'absolució per falta de proves de càrrec. Els lletrats han negat que Del Potro i Martínez Dalmau actuessin "amb lleugeresa i despreocupació" i han justificat que els terratrèmols s'haurien produït "de forma natural" i que la injecció de gas només els va avançar en el temps.
Els acusats van operar sense mesures de prevenció
Tot i conèixer que les injeccions de gas al magatzem submarí podien generar terratrèmols, Escal UGS i els seus principals responsables, el president Recaredo del Potro i el conseller delegat José Luis Martínez Dalmau, els tres acusats de suposat delicte ambiental en el judici, van decidir operar sense adoptar mecanismes de control i prevenció del risc adequats. No només això: van accelerar els treballs vulnerant les limitacions de volum diari de gas. L'objectiu: eludir les limitacions financeres, obtenir l'acta de posada en funcionament definitiva i accedir a les retribucions del sistema gasista al més aviat possible.
Aquesta ha estat el principal argument que la fiscal del cas, Dolores Ofrecio, ha desgranat en el seu informe de conclusions abans que el judici hagi quedat vist per a sentència.
Novetats
El seu relat ha aportat algunes novetats. Durant tres dies de setembre de 2013 els responsables d'Ecal UGS van injectar fins a 8 milions de metres cúbics diaris al magatzem, si bé el reial decret de concessió de 2008 i les bases de disseny del projecte establien que, durant el primer any d'injecció del gas coixí, no podien sobrepassar els 6 milions de metres cúbics diaris. Una limitació tècnica per una qüestió de "prudència", segons ha remarcat. El pla de la subcontracta Geotosck per sobrepassar aquest volum, ha recordat, no va ser mai validat pel Ministeri d'Indústria, com era preceptiu.
L'acceleració de les operacions d'injecció, ha insistit, perseguia anticipar l'obtenció de l'acta definitiva de funcionament i esquivar els requeriments financers que els imposava l'acta provisional, entre els quals, aportar com a garantia el 10% del valor del projecte, una "quantitat notable". Per això, els acusats haurien avançat al màxim l'execució de les proves d'injecció a cabal nominal durant 48 hores –els dies 5 i 6 de setembre- per disposar del permís definitiu. El mateix volum de 8 milions de metres cúbics diaris es va tornar a assolir el dia 12 i es va començar a rebaixar per problemes tècnics, no per voluntat de prevenir.
Menysteniment del risc
El ministeri públic també ha retret als acusats que, malgrat conèixer que podien provocar terratrèmols, tal i com els havia avisat, no preveiessin mesures per aquests casos, ni disposessin de cap pla ni avaluació de riscos concreta.
La fiscal també ha volgut destacar les afectacions que va suposar per a la població, amb afectacions a la "integritat de les persones", la "inviolabilitat" dels seus domicilis i efectes en la seva qualitat de vida davant d'un perill "concret i greu".
Els acusats s'escuden en la incertesa científica
El relat elaborat conjuntament en aquesta última jornada pels tres lletrats de la defensa ha tornat a insistir en la "baixa sismicitat" reconeguda a la zona, però admetent que anteriorment ja s'havien produït terratrèmols similars. Han negat que les injeccions causessin els terratrèmols de major magnitud desplaçant la falla d'Amposta de forma "anticipada o disparava", fruit d'un "lleu" increment de la pressió.
