Xavier Arbós: "És raonable saber si els sanitaris estan vacunats"
- El catedràtic de dret constitucional creu que "seria hora que els legisladors posessin fil a l'agulla" en una norma homogènia sobre el passaport covid
- Arbós diu que "la legislació sobre drets dels pacients admet que el tractament mèdic (vacunació) pugui arribar a ser obligatori"
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
Xavier Arbós veu possible i raonable que els ciutadans tinguessin el dret a saber si els sanitaris que els atenen estan vacunats, "que no són un risc per a la nostra salut". "De la mateixa manera que tenim el dret a saber si el cirurgià que ens ha d'operar es renta les mans", diu en el catedràtic de dret constitucional de la UB. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, veu "clar" que existeixen instruments legals per a fer-ho.
En aquest sentit, l'expert defensa que la llei orgànica que es pot tenir en compte, per regular drets fonamentals, diu que, en cas d'epidèmies, les autoritats sanitàries podran imposar les mesures que considerin convenients. "Fins i tot, la legislació sobre drets dels pacients admet que el tractament mèdic (vacunació) pugui arribar a ser obligatori", reconeix.
Xoc de drets i embolic jurídic
Sobre la decisió que han de prendre els tribunals espanyols al respecte, explica que han de dictaminar una sentència sobre el conflicte valorant avantatges i inconvenients que un dret cedeixi parcialment a un altre. En aquest sentit, en el passaport covid xoca el dret a la intimitat, amb la preservació del dret a la vida i el dret a la salut.
"Hi ha tribunals que consideren que les mesures no tenen prou justificació o no són adients, i altres, com el Suprem, que consideren que la restricció al dret a la intimitat està justificada", argumenta Arbòs.
En aquest sentit, l'expert assenyala que el "problema" rau en el fet que l'aplicació del passaport covid necessita l'autorització del Tribunal Superior de Justícia de cada comunitat. "N'hi ha que ho autoritzen i altres no. L'única manera de sortir d'aquest embolic, per ara, és presentar un recurs a la denegació al Tribunal Suprem", argumenta.
El catedràtic insisteix en el fet que cal una llei que estableixi un "paràmetre comú", ja que es generarà "inseguretat jurídica" davant de la casuística diferent, "no només per als ciutadans, també per als professionals dels sectors que es poden veure afectats". "Després del temps que portem, ja seria hora que els legisladors posessin fil a l'agulla", argumenta el catedràtic.
El cas del País Basc
Sobre aquest aspecte, recorda que a Galícia el Tribunal Superior ja va autoritzar l'aplicació a l'oci nocturn i a la restauració. "No acabo de veure com la resolució del País Basc, i d'altres, integren aquesta sentència del Suprem que semblaria justificar-lo en aquestes activitats", diu Arbós.
Concretament, considera que la resolució del País Basc sobre el passaport covid "va una mica massa enllà" en referència als drets de reunió, manifestació i deambulació. "No tenen en compte els altres drets en joc. I no hi he sabut veure un rastre del raonament del Tribunal Suprem", diu l'expert. "No sortirem d'aquest embolic fins que hi hagi una llei que ho aclareixi", resumeix.
