El Govern demana a l'Estat que defensi el català a les escoles
- Pere Aragonès reclama que no s'executi la sentència del TSJC
- La Moncloa estudia com actuar si la Generalitat no acata la decisió judicial
- Educació demana a les escoles públiques que no canviïn el seu projecte lingüístic
L'endemà que el Suprem hagi confirmat la sentència que estableix un 25% de castellà a les aules, el departament d'Educació ha enviat una carta als centres escolars de Catalunya instant-los a no fer cap canvi en els seus models educatius. En la mateixa línia, Pere Aragonès, ha exigit a l'Estat que "defensin el model que fa del català a l'escola una llengua vehicular" i, per tant, no executi la sentència.
Mentrestant, la Moncloa ha demanat informes jurídics per saber com actuar si la Generalitat incompleix. De moment, trasllada la responsabilitat al govern català per aplicar o no aquesta sentència. Al·lega que no té capacitat de vigilància sobre les Comunitats Autonomes i ho hauria de fer l'executiu català a través de la Inspecció del departament d'Educació.
Aragonès mostra el seu rebuig a la decisió del Suprem
Des de les Balears, on s'ha reunit amb la presidenta Francina Armengol, el president català ha tornat defensat el model actual de l’escola en català i ha assegurat que “El català a l’escola no es toca”. També s’ha mostrat totalment en contra de la decisió del Suprem i ha argumentat que el model d’immersió lingüística “ajuda a la cohesió del país i a la igualtat d’oportunitats”.
““El català a l’escola no es toca”“
Aragonès considera que mentre Catalunya formi part de l’Estat espanyol, la defensa de la llengua catalana és una competència que també ha de formar part de l’Estat. “És una llengua que ells també han de protegir”, ha assegurat.
USTEC fa una crida a desobeir la decisió del Suprem
Amb indignació han rebut els sindicats de docents la decisió del Suprem, que qualifiquen d'ingerència, ja que, diuen, obeeix a raons ideològiques. La Unió Sindical de Treballadors i Treballadores d’Ensenyament de Catalunya s’ha mostrat a favor de rebutjar la decisió. La portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha defensat el model d’immersió lingüística i ha assegurat que no només no segrega l’alumnat sinó que iguala les seves oportunitats.
La UGT també ha refermat el “compromís de lluita per la defensa del model d’immersió lingüística”. El Sindicat ha qualificat la immersió com un “model d’èxit, reconegut internacionalment”. Pel que fa a les seves conseqüències, Rosa Villaró, de CCOO han demanat en declaracions a Ràdio 4, protecció i claredat al Departament d'Educació.
Convocatòria d'aturada per divendres
El sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ja ha convocat aturades a les classes dels instituts catalans aquest divendres per protestar contra la sentència del Suprem. A més, ha fet una crida a desobeir aquesta decisió, justificant que la llengua catalana a l’escola “corre perill”. “Sense català no hi ha escola”, defensa el SEPC.
En canvi, l’Assemblea per una Escola Bilingüe ha demanat al govern espanyol que executi la sentència tan aviat com sigui possible. Defensen que el català no està perseguit a les aules i que la llengua discriminada en el sistema educatiu a Catalunya és el castellà. L’organització considera també que el model actual d’immersió lingüística és “totalitari” i ha acusat la Generalitat de practicar el “victimisme”.
Casado planteja un 155 educatiu
El líder del PP, Pablo Casado, ha reclamat a Pedro Sánchez que exigeixi a la Generalitat que s’apliqui a la realitat el 25% de classes en castellà. Fins i tot ha ofert els vots del seu partit per aprovar l'article 155 de la constitució només "en l'àmbit educatiu". Altrament, avisa que incomplir la resolució és “prevaricar”.
El president del PSC al Parlament de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat, per la seva banda, que “no li sembla malament” la decisió del Tribunal Suprem suposi un atac o posi el risc del català a l’escola. També considera que el Govern cometria una equivocació en cas de declarar-se “insubmís”. Els socialistes aposten per un model lingüístic “flexible” a Catalunya, on sigui la realitat sociolingüística la que determini el percentatge de català i castellà a les aules.
